Pàgines

divendres, 5 de desembre del 2008

OPC - Opportunity for Poor Children

Be, com alguns ja sabreu de moment estic a Mae Hong Son. La veritat es que es un poble encantador, tranquil, amb pocs turistes i amb un llac fantastic. Porto aqui ben be, dues setmanes. I per que tant, us preguntareu, oi? Doncs sencill. Hi estic a gust. He trobat una italiana encantadora, la Sabrina, i ella juntament amb la Marrel i amb la Debbie (que ja va marxar) i ara amb la Melissa, son voluntaries de Travel to Teach, encara que elles no estan contentes amb la organitzacio, si que estan encantades amb la feina que fan.

Es tracta d'ensenyar angles en una escola a les afores de Mae Hong Son als nens tailandesos. La veritat es que la feina es genial, per la gent d'aqui es important parlar l'angles i que millor que els hi puguin ensenyar gent nativa o que te un elevat domini de l'angles, que no es el meu cas, de moment. Per tant, la meva funcio en aqui ha estat de fotografa (tot i les classes de fotografia que tenim pendent, eh Pedro!!!). M'he dedicat a prendre fotos de les classes amb els alumnes. Ara em toca la feina dura, fer una primera seleccio. Vaig fent, jejeje!!

Paral.lelament, les voluntaries en questio, tambe ho son en un orfenat, proper a Mae Hong Son, al OPC (Opportunity for Poor Children) on estan fent una feina excelent. En aquest orfenat hi ha 44 nens provinents de Myanmar (Birmania). Alguns son orfes i d'altres tenen familia pero no els hi poden brindar una educacio al seu pais. Pero, aqui a Tailandia, els nens son immigrants i estan de manera il.legal, per tant no disposen de l'ajuda de l'estat de Tailandia.

De moment l'orfenat te el que diriem els minims. Dues habitacions, una per les nenes i l'altra per els nens,
una cuina amb el minim per cuinar i una sala coberta amb 3 taules on uns quants poden menjar, pero no tots, molts d'ells acaben fent l'apat a terra. No tenen ni llum, ni aigua corrent. Quan es fa fosc, se'n van a dormir. L'orfenat esta situat al costat d'un riu, en el qual els nens es banyen cada dia, agafen l'aigua que necessiten pel lavabo i per les necessitats varies. A l'orfanat hi viu un matrimoni el qual s'encarrega de cuidar la canalla i fer el manteniment de les instal.lacions.

Pero a tot aixo li hem de sumar les mancances que tenen mes directes i simples com son:

Pasta de dents, raspall de dents, sabó, xampú, tovalloles, diversos de peces de vestir (hivern i estiu), barrets, detergent per la roba, per desinfectar-la, contenidors per aliments (com son bols, plats i altres), diversos estris de cuina, piles (per que puguin escoltar musica), bateries de cotxe (per usar-la com a font d'energia), millorar la qualitat dels aliments (la carn no saben el que és, quan es festa mengen noodles perque els altres dies nomes i sempre mengen una mica d'arròs i verdures cultivades a prop de l'orfenat...), articles de papereria (coses per l'escola com motxilles, quaderns, llapis de colors, cera, tempera i pincells, àlbums per dibuixar, coixins, llençols, mantes, jocs de taula (que no requereixin coneixements de catala ni de castella, si un cas en angles), pilotes de futbol i voleibol, raquetes de tennis, llibres d'anglès (ficció i d'escola), entre d'altres coses i tot el que pugui necessitar un nen.

Pero, es clar, a tot aixo no deixen de ser nens, i quan els acompanyes en les seves estones lliures no paren de somriure i de jugar amb tot el que tenen al seu abast.

Les voluntaries que s'ho poden permetre els hi compren coses que necessiten. Aquest es el cas de la Debbie, que els hi ha comprat sabates i mitjons nous a tots els nens i les nenes, i va comprar un parell de radiocassettes per tal que els nens puguessin escoltar musica, cosa potser prescindible pero tambe important en l'educacio. La Diane, una de les primeres voluntaries de l'orfenat i els hi compra tot allo que pot. Va comprar una nevera, que tenen a una casa propera, a l'ofici on disposen d'electricitat. Quan l'economia els hi permeti, podran millorar l'alimentacio i conservar-la.

Les voluntaries que no s'ho poden permetre, el que donen es el seu temps i la ganes d'ajudar a aquests nens. Els caps de setmana fem excursio al parc del poble, a la piscina o alla on es pugui, sempre organitzant jocs i sempre que es pot amb els quals puguin aprendre. Ja casi son uns experts fent pulseres, jejeje!! I la comunicacio, no es un problema. Son nens. A mes, la Sabrina, ha creat un grup a traves del facebook, on s'ha posat en contacte amb els seus amics italians i estan organitzant tot d'events (des de rifes, samarretes, venta de menjar fins a concerts) en benefici del OPC. Us deixo l'enllac, per aquells que tingueu facebook
http://www.facebook.com/p.php?i=514242995&k=XXA2YZU3V5YM5AEARFZ4XR&r(esta en italia i en poroces de traduccio a l'angles). En principi es aquest. Busqueu el grup "Opportunities for Poor Children", es un grup obert a tots. Si no ho trobeu, aviseu-me, que jo el facebook no el controlo gaire.

Tambe, aquests dies ha vingut un institus de Melbourne (Australia) amb 13 alumnes i 3 prifessors a fer treballs de millores a l'orfanat. En aquest cas s'han centrat en la creacio d'un parc de jocs infantils on els nens poden jugar amb els tipics columpios que tots hem jugat quan erem petits. I els nens tambe van gaudir ajudant a pintar i en tot allo que podien.
Estava previst que vinguessin altres voluntaris d'Estats Units pero amb les revolucions que hi ha hagut ultimament a Bangkok, de moment s'ha cancel.lat aquest voluntariat. En aquest cas, el que volien fer era la reconstruccio del pont que cada dia els nens i qualsevol que vulgui accedir a l'ofenat han de creuar. El pont actual, son unes quantes canyes de bambu, posades de qualsevol manera. Per atravessar els nens, encara, pero el problema el trobem quan es necessita atravessar amb el carro amb el menjar, per exemple. En aquest cas el carro el passen pel riu amb les complicacions que implica, i aixo ara que no es epoca de pluges.

Be. Suposo que podeu veure perque m'hi estic tants dies per aqui, no? La veritat es que m'encantaria poder-los ajudar mes del que faig ara... essent la fotografa... si algu te alguna idea?? Endavant!
Properament penjare fotos. Estic fent seleccio!!

Petons per tots!!!

Coses que s'aprenen fent trekkiong per les muntanyes Tailandeses. Part 2

Com netejar la soja

PAS 1

Netejant la soja. Pas 1 from Estel.la Prado on Vimeo.

S'agafa la soja, un cop treta de la planta. Es col.loca en aquest instrument fet a base de bambu i es remena. Es fa la primera tria.

PAS 2

Netejant la soja. Pas 2 from Estel.la Prado on Vimeo.

Despres de fer les primeres tries, es torna a remenar l'aparell aquest per treure la terra de manera rapida i eficac. La veritat es que es perden ben pocs grans de sopja, per no dir cap.

PAS 3

Netejant la soja. Pas 3 from Estel.la Prado on Vimeo.
Ara toca fer la tria mes acurada. Anar remenant amb les mans i treure allo que no es extrictament soja. La senyora ja ho te per la ma.


PAS 4

Netejant la soja. Pas 4 from Estel.la Prado on Vimeo.

Un cop nomes tenim soja, buidem l'instrument tot guardant aquesta soja neta i repetim operacions.

Coses que s'aprenen fent trekking per les muntanyes Tailandeses. Part 1

Com fer una tassa de bambu en quatre sencills passos

PAS 1

Tassa de bambu. Pas 1 from Estel.la Prado on Vimeo.

Agafem una canya de bambu, de les que encara estan fresques. Ganivet en ma, fem la mida que ens agrada.


PAS 2

Tassa de bambu. Pas 2 from Estel.la Prado on Vimeo.

Un cop tenim la mida de la tassa, pelem el bambu al nostre gust deixant un tira sense pelar.


PAS 3


Tassa de bambu. Pas 3 from Estel.la Prado on Vimeo.

Amb la tira que em deixat sense pelar, la pelem parcialment i fem un tall a uns dos dits de distancia de la part de dalt.


PAS 4


Tassa de bambu. Pas 4 from Estel.la Prado on Vimeo.

Ara que ja tenim el tall fet, agafem la tira que em mig pelat i amb una mica de forca, perque el bambu es dur, fem una maka nanseta. Si no ens agrada la retoquem.
Ja esta. Ja tenim una tassa de bambu!

Altres coses a fer amb el bambu:
Des de culleres per les tasses, un instrumment per bullir aigua per te, per exemple, fins a cases i instruments per treballar l'arros o la soja.


dijous, 4 de desembre del 2008

Doraemon

Els que prou em coneixeu, sabeu el que m'agrada en Doraemon, oi?? Doncs aqui lo flipo!! Hi ha Doraemon per tot arreu...

Als iogurts per beure...


Vaig trobar els pastelitos del Doraemon


Pero despres de probar-lo... no em va agradar :(


I algu mes friki que jo amb el Doraemon!!!


Aviam si dema explico mes cosetes...He penjat uns videos, he de mirar com linkarlos cap a aqui...

Petons per tots!!!

Trekking al voltant de Mae Hong Son


La Chan, la nostra guia, la Christine, una francesa que viu entre Marrakech i Franca i jo erem les components del trekking. Petit grup de noies. Molt agradable i sobretot recomanable.

Tot comenca a Mae Hong Son, des de Prince Guest House. Agafem el cotxe, uns 20 minuts o mitja hora, no ho tinc clar... Fem una petita parada per veure uns elefants.


Despres arribem a un poblat on la Chan compra algunes coses de menjar. Decidim no anar al poblat Karen (long neck) ja que no ens agrada la manera en que esta plantejada la cosa, anar a visitar un poblat com si fos una especie de circ (a mes haviem de pagar apart...). Doncs decidit aixo, ens posem a caminar. La Chan, ni corta ni perezosa, decideix que perque seguir el cami si es pot fer tot directe, aixi que res, anem muntanya amunt, per lo directe. A mi la veritat es que m'agrada, com diu la Chan, per que fer el cami que puja, baixa i despres torna a pujar si podem nomes pujar?

Pel cami ens aturem per treballar una mica el bambu i fer 3 lindes tasses amb les seves pertinents culleres i un bullidor per fer te. Recursos interessants d'aprendre per sobreviure a la selva.

Instrument per fer te


Les tasses, amb les culleres i el ganivet, eina basica a la selva.


En l'ascencio trobem papallones, aranyes de potes llargues, llaguissimes, formigues, palmeres, moltes palmeres, flors, lianes, arbres enormes, i ok, tambe vam trobar mosquits, millor dit, ells em trobaven a mi... Pero, que hi farem... mes que posar Relec, que si, funciona.

Un bufalo...

Maka, eh!

Pero tambe vam trobar......silenci

Be, no exactament silenci. Pero si silenci de la civilitzacio. Nomes sentiem els sorolls del bosc, de la selva. Se sentien ocells de tota mena... prop de les aranyes (les de potes llarguissimes), eren tantes, que se sentien com es bellugaven. Vamos, inolbidable.

Les aranyes, hi havia moltes

Despres de la pujada directa, arribem a dalt de tot de la muntanya, on la Chan prepara un super dinar acompanyat de te.

Dalt de la muntanya


El dinar

Escalfant el te

Despres, les tres fem la migdiada com cal. La Chan em fa un barret amb una fulla gegant i comencem a baixar muntanya avall, ara si que per caminet, mes o menys digne i quan no ho era prou, cap problema, la Chan treia el seu ganivet i zas, zas, ja hi havia cami.

Jo i el meu super barret ecologic 100%

Jo xinu, xano

Finalment, ja una mica fosc, arribem a una casa en mig del no res, envoltada de camps d'arros on viuen una parella. Un burma i una thai. Ella bastant mes jove que ell. Alla passem la nit. I jo, amb el meu super estomac, men vaig a dormir amb la panxa no massa be i amb una mica de febre. Pero al mati ja estava curada.

La dona
L'home

Al mati seguent, soc conscient d'on soc. Realment, al mig del no res.

Caseta en mig de la selva, al costat dels camps d'arros

Al cap d'una estona comenca a arribar gent, gent que ve a treballar l'arros. I acabo treballant una estoneta amb ells. Ole!! Ja puc dir que he tret arros jo tambe!! Jo ben conteta i els treballadors, tambe, ells anaven reient!! Clar que quan el sol va comencar a apretar i va fer caloreta, vaig deixar la meva feina. :)


Gent, veins, treballant l'arros

Les dones fent fusta per fer foc per cuinar

Pos res, despres d'estar el mati per alla, vam marxar les 3 exploradores. Fent un suau cami, tot s'ha de dir, pero que despres de la meva nit un xic malalta, ja estava be. Pel cami ens vam creuar amb una gent que treballava la soja. Interessant de veure, tambe.

Soja, i la dona que la treballa

Jo dins un arbre gegant!!!

I res. Creuem un riu amb canoa, d'aquelles fetes amb un tronc...


i poc despres arribem a un poblat, on el marit de la Chan ens va venir a buscar en cotxe i ens va deixar a la Guesthouse.
Se fini de trekking!

dijous, 20 de novembre del 2008

Aventurilla


Primera nit que sento que el viatge esta essent el que volia. Buf! Amazing! Ara estic a la meva cabanyeta, mig en boles, sota la mosquitera. Escoltant animals: grills, gossos i d'altres que no se ben be si son ocells, insectes o que exactament. Ok, soc realista, tambe escolto els veins, pero no tota l'estona, en canvi els animals si.


Tinc gana. No he sopat. Se m'ha fet tard despres de l'internet fent una birra amb la Judith i xerrannt amb unes suisses, una d'elles ha estat sis setmanes en un orfelinat de prop de Bangkok. Interessant.


Encara mes interessant perque avui, a l'autobus de pujar de Chiang Mai a Pai he, ens hem conegut l'Anna, una gracienca i jo. Primer contacte en catala.


- M'aguantes aixo? Ai!


Doncs a finals de novembre se'n va cap a l'orfelinat de Phnom Phen (tambe sento galls... quina hora deu ser?) on en Toni i l'Angel desenvolupen el seu projecte. Jo segurament hi sere a finals de gener.
Les coses passen perque han de passar.
Una setmana despres de deixar Barcelona. Una setmana despres de la full moon. A una setmana d'haver iniciat la meva aventurilla.
La lluna es veu diferent!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Mil

Mil gracies a tots els que m’heu ajudat en la meva aventurilla.
Mil gracies als que m’heu aportat la vostra experiencia aqui o en altres viatges i que m’heu donat els vostres consells i m’heu transmes calma i tranquil.litat.
Mil gracies als que heu estat al meu costat i en tot moment m’heu donat el vostre suport i la vostra ajuda.
Mil gracies a tots els que vau poder venir al comiat per donar-me la oportunitat de besar-vos i abracar-vos abans que marxes.
Mil gracies a tots els que no vau poder venir al comiat pero si que volieu.
Mil gracies als missatgitus d'anims que jo no vaig ni poder contestar de lo enfeinada que estava.
Mil gracies a les ultimes trucades abans d'agafar el vol.


Us estimu mil a tots!!!

Pensaments perduts pels sud est asiatic.... o soc jo la perduda?


Soc una motxilera. Tot el temps anterior pensant que estaria aqui ha quedat enrera. Els vols han quedat enrere.
Tot enrere.
Ara ja hi soc.
La il.lusio
La que tenia pero mes viva.
El respecte
Mes petit.
L'enyoranca
Dels records.
La felicitat
Es ben present, sempre esta amb mi, la veritat.
La tristesa
D'aquells que heu quedat enrera, ja tornareu. Ja tornarem. Perque quan penses que arriba el moment de tornar a creuar els nostres camins, resulta que cadascu tira pel seu cami i no ens trobem... pero ja hi haura el dia, segur. Tampoc aquest era el moment.
La por
Mai por! Ara ho he apres.
Agraida
Mil!
Ganes
De que l'aventurilla sigui enooorme!!!
Sempre endavant!

Three days later

Bangkok. La meva primera parada. Per mi esta essent increible. La meva aventurilla tot just acaba de comensar (sorry, no hi ha c trencada... ni accents... i’m sorry Clea, a mi tambe em fa mal…). De moment no m’he mogut d’aqui pero, atencio Mike, el dilluns me’n vaig cap a Chiang Mai.

De moment esta complint les expectatives. Today, m’he llevat prou d’hora. He fet canvi d’habita (de 200 baths a 120 baths, osease, de 4e a 2e i una mica mes, no esta mal el canvi, eh!!). Despres (jooo, com hem costa aixo de que no hi hagi accents, ok, ho superare...) he anat a esmorzar i he conegut la Judith, una alemana que li queden 3 setmanetes per aquestes terres i entre dema i dilluns volia anar cap al nord i ves per on, jo que ni idea d’on aniria despres de Bangkok, he decidit anar cap alla, amb ella. Per tant, el dilluns, segurament at the morning, ens embarquem en un tren en 3a classe durant unes 12 hores, i supos que una mica mes perque la Renfe no sembla que sigui la unica a arribar tard. Pero amb ganes...



Be, today, after to breakfast, i go to the Chatuchak Weekend Market, a big market weekend. He anat caminant una estona, m’he trobat en que avui es el dia en que va morir la germana del rei (mes o menys) i tothom anava de negre (esta clar que jo no, oi??) i un gran carrer estava tot tallat... i hi hagut el moment en que passaven un cotxes (pel gran carrer tallat) i un militar em deia per lo vagini: stop walking, stop walking and i stop walking. La veritat es que la gent s’ho pren molt en serio. Tota la ciutat estava tallada i hi havia tot de commemoracions. Mooolta gent de negre, en silenci i quiets en passar els cotxes... Ha estat prou be!! Un cop han passat el cotxes i la gent a tornat a caminar jo tambe i m’he endinsat per un Bangkok desconegut pero agradable. Ok, he d’admetre que la pol.lucio i la calor no ajuden gaire, pero a mi m’agrada. La gent somriu, t’ajuda, et miren, els mires... es encantador. Despres d’una bona estona patejant i fent fotos he agafat l’sky train. Molt modern, molt rapid... molt d’aqui. Ve a ser un metro pels aires. Finalment he arribat al Chatuchak Weekend Market. Realment big!!!



Molta gent, moltes coses a vendre i jo. Jo que he anat fent voltes, que amb la meva super orientacio he fet alguna doble, pero sempre interessant... i res, he ampliat una mica la motxilla... ara si que semblare una autentica hippie Juanjo!!! I jooo, hi havia tantes coses per comprar per tothom... pero encara no era the moment.

De tornada he anat en sky train i com que els barcos ja estaven tancats (oooh!), he anat a un comercial shopping a comprar-me cosetes per les cameres. Despres sky train, metro i tuk tuk. Dutxa rapida i a fer una birrilla amb la Judith, practicar el meu angles i planejar l’anada cap a Chiang Mian. Sopar in the street, un pancake de banana and chocolat i cap a l’internet.

Realment is amazing for me!!! Today em movia pel barri de motxillers com qui es mou per Gracia... (mai sera el mateix... la meva estimada Gracia). Dema em colare a la piscina de l’hotel (la del mapa, si Toni) que justament es la piscina de l’hotel de la Judith, fare rulillo per Bangkok i un ultim massagitu de comiat. Encara que bastant segur que tornare a la city... el que no se quan. I la veritat es que ja m’agrada aixo de no saber gaire el que fare.

Soc lliure!!! Soc felic!!!

Kob Kuh kaaaa!!!



Swasdeen!!!

diumenge, 9 de novembre del 2008

Diumenge, Dilluns, Dimarts



i Dimecres volo


Tan sols jo

Bitllet
D'anada.

Destinació
Sud-est asiàtic


Primera parada
Bangkok


Dia clau
13 de novembre de 2008



Companyia
Tota per conèixer i jo.





Buf!





Il·lusió
Des de fa molt.


Respecte
Des del primer dia que em vaig proposar l'aventurilla.


Enyorança
Cada cop que penso que no us tindré al meu costat.


Felicitat
Sempre.

Tristesa
De saber que hi ha gent que fa molt que no veig i que trigaré a tornar a veure.


Por
Fins que agafi l'avió.

Agraïda
Molt agraïda! A tota la meva gent, per tot.


Ganes
De viure la vida
De conèixer-me
De conèixer gent
De conèixer món
D'aprofitar la vida!
De gaudir de la vida!

dilluns, 11 d’agost del 2008

ha tornat la necessitaT


01/04/08

08:55


llibertaT
que linda aquesta platja... que linda llibertaT...
que linda felicitaT
felicitaT



Esa xente repartida per tot arreu!!

Vaia viatjitus... cadascú amb la seva història!!! Que genial!!

Europa, Àfrica, Amèrica (N), Àsia, Oceania, Amèrica (S)... tots una mica repartits pel món... visca la bola!!!

Aprofiteu!! Sigueu feliços... i cuideu-vos!!

Ens veiem per aquí... per allà!

M'encanten els encontronazos fortuitos...!

Petonassos per TOTS!!!
Ah! Felicitats!!



Aquesta nit i de moment, escoltant: Kings of convenience, Mirah, Keren Ann, Feist

dimarts, 27 de maig del 2008

Yujuuu!



Dia d'avui ben profitós...
Després del curs, que avui he arribat abans que la majoria dels companys de classe (gràcies Renfe), he dinat tot veient Lost amb en Felix i m'he plantejat la tarda. I al final del dia m'he adonat que he fet tot el que m'havia proposat, fins i tot he canviat el frens de la bici!!!











Per acabar d'arrodonir el dia, aquí estic...


...aprofitant la nit...

dimecres, 30 d’abril del 2008

Me n'adono que hi ha un pont

Torno a seure cada dia rere una taula.
Davant un professor.
Aquest cop de bon matí.
Feia anys que no ho feia.
Ho noto.
Pels matins em sobo!!
I el curs es només pels matins, jeje!!



He passat de tenir una llibertat bastant ample a tenir una rutina diaria.
Per diaria em refereixo a tots els dies.
L'accepto.
És per una bona causa.
Cada dia té el seu trosset de llibertat.
Imprescindible.
Ara aprofito més els dies.
A conseqüència aprofito menys les nits.
Etapes.
Dins etapes.

Vida

dissabte, 26 d’abril del 2008

Impaciència convertida

A vegades ens comportem com no ens agrada comportar-nos i també a vegades té conseqüències que no ens agraden. Serà pel moment que estic visquen, per la il·lusió que hi fico a les coses o per les coses que em queden per descobrir, però el fet és que he patit de comportar-me de la manera que no sóc...

M'he adonat, ho he acceptat i ho he canviat. De totes maneres, crec que ha mancat la comunicació. De moment no s'ha "arreglat" res però tampoc va a pitjor... Ja em va bé. He de deixar que les coses passin com han de passar. Com faig sempre.

Doncs res, amb ganes de poder compartir estones amb vosaltres, que crec que valeu la pena.


Un petó a les persones en qüestió!!

divendres, 11 d’abril del 2008

La vida en sí es un secreto


- va dir l'Antonio tot marxant en plena nit després de desvetllar-nos la resposta a un detall en què m'havia fixat aquell mateix matí i en el que ara em fixaré d'ara en endavant cada cop que passi per la meva plaça.

Gràcies Antonio per fer-me sentir una mica més del barri!

Tranquil, és un secret, com la vida... no ho direm a ningú...

Que tinguis sort!




Una gracienca... cada dia una mica més...

dimecres, 9 d’abril del 2008

Bon temps, perfecte




Pos si, a fet bon temps en el dia d'avui...
I si, molt bones intencions he tingut... però res, al final no he sortit de casa... he estat parlant pel messenger amb un amic, pel gmail, intentant fer un video, visita inesperada d'un viatger que ha tornat per uns pocs dies... i res, ara aviam si pujo a la biblio a tornar unes pelis que fa dies que les hauria d'haver tornat, això si que ho faig... jejeje!!!

Alé, me'n vaig amb el meu mp3 nou i per canviar...

dimarts, 8 d’abril del 2008

Bon temps

Avui ha siguit el primer dia que he tornat a posar-me les avarques!!! Això és senyal que arriba el bon temps!!! Yuju!!! Aviam, sóc sincera, me les he posat per baixar al super a comprar dues coses i tornar, però ja és el fet!!!

Doncs res, amb aquests bon dia que fa, després de dinar, aniré a fer un rulillo amb la bici... per la platja, aviam fins on arribo avui... avui m'emporto la crema per això!!! I el Diabolo, i el llibre i tot un kit... jejeje!! Visca la caixa de la bici que ho carrega tot!! Jejeje!!

Doncs res, un dia més sense canviar el mp3... és que Diagonal Mar és lluny de Gràcia!!! Potser tornant... I es que per la platgeta no anirà malamente la musiqueta... és un vicio això d'anar amb la música pel carrer... ara m'encanta fer voltes per gràcia amb la meva música, esvaint-me del món que m'envolta... és un luxe!!

Doncs res, que sapigueu que fa uns dies vaig intentar penjar un video però no sé ben bé perquè però no vaig poder... ja ho tornaré a intentar...

Sin más, un petonàs per a tots!!! I disfruteu la vida!!!

dissabte, 29 de març del 2008

Sarsalé


Això és una petita mostra dels Sarsalé en un concert que van fer el diumenge 23 de març al bar 23, al costat de la Rambla del Raval, al c/ Robadors, como no, 23. (Aix, quants 23, jejje!). Un cop al mes, més o menys, fan el concertillo aquí. Si us interessa veure'ls bé, s'ha d'anar una horeta abans que comenci el concert per poder agafar bon lloc pq la sala del concert del bar s'omple ràpid.

El saxofonista (encara que no es vegi gaire) és en Xavi, un company de curro meu, que d'això conec el grup. Pq últimament els concerts als que vaig és pq tinc algun conegut, jejje!! Pos eso, jo us els recomano... Visca els Sarsalé i visca el saxo!!


En breu pujaré més videos d'altres concerts als que he anat... o que em fet improvitzats...

Petonasssos per a tothom, estigueu on estigueu!!!


Cuideu-vos!!!

00:00

Just ara comença un nou dia. Dissabte. 29 de març de 2008.

Felicitats Clea!!!

No he sopat, a falta de gana i m'he fumat un peta d'herba... Estic feliç... Em sento molt el meu jo.
Ara em trobo a la meva habitació, escoltant musiqueta des de lastfm, endreçant l'habitació com a teràpia, com diu la Kiti, i la veritat és que va molt bé però tot i això ara mateix voldria estar en un altre lloc.
Endreço tb els meus pensaments i sentiments. Estic sent sincera i això és el que m'agrada. Les coses clares. Així evitem problemes, mal entesos i altres innecessaris.
Temps. Històries varies. Reflexions. Etapes. Respostes a preguntes que em fan reflexionar. Moment ideal per tenir les coses clares, i sí, les tinc.

Tinc gana. Mmm... tinc unes Oreo... :)

Surto a fer un vol per gràcia... m'agrada la nit...

dimarts, 25 de març del 2008

Coincidències





- Brutal!!!

- Bonissim!!!




(21-03-08)





dimecres, 19 de març del 2008

Cascos

M'acabo d'apuntar a un web molt interessant, Bloguzz. És per a la gent que té blogs i l'interessa provar aquestes noves coses que és couen pel món, o simplement coses que ja coneixem però que no hem provat mai...

A mi m'ha interessat especialment la promo d'uns cascos que pel que m'ha semblat veure
són, o si més no s'aproximen molt, a uns cascos que s'ha comprat com a capritx (perdoneu, ara no sé com es diu en català, és així?...) un amic meu. Diga-li capritx, diga-li necessitat pq escoltar música a través d'aquests auriculars és com.... com estar en una sala amb una sonoritat increïble i envoltada de tots els músics amb els seus instruments i les seves veus... Simplement te'n vas a un altre món...

Ara estic escoltant Mad World de Gary Jules... (la gallina de pell)

All around me are familiar faces
worn out places
worn out faces
bright and early for the daily races
going no where
going no where
their tears are filling up their glasses
no expression
no expression
hide my head i wanna drown my sorrow
no tomorrow
no tomorrow
and i find i kind of funny
i find it kind of sad
the dreams in which i'm dying are the best i've ever had
i find it hard to tell you
i find it hard to take
when people run in circles its a very very
mad world
mad world
children waiting for the day they feel good
happy birthday
happy birthday
and i feel the way that every child should
sit and listen
sit and listen
went to school and i was very nervous
no one knew me
no one knew me
hello teacher tell me what's my lesson
look right through me
look right through me
and i find i kind of funny
i find it kind of sad
the dreams in which i'm dying are the best i've ever had
i find it hard to tell you
i find it hard to take
when people run in circles its a very very
mad world
mad world
enlarging your world
mad world

La veritat és que amb aquests cascos pel carrer el meu amic és una mica freaky però que collons, jo tb vull ser freaky amb aquests cascos a les orelles (ho reconec, sóc freaky en moltes altres coses, però m'encanta!) i estar en un altre món, amb la música, amb Gary Jules, Hanne Hukkelberg, Blai Vidal (Increible, tinc un post pendent), Camille, StandStill, Ojos de Brujo i un no acabar més. Per cert, ja fa dies que em ronda pel cap la intenció de comprar-me un mp3, alguna recomanació?


Un, no, millor uns quants petonassos per a la gent que acabi passant per aquí... Cuideu-vos molt i sigueu feliços!!


Fins la propera!

dilluns, 17 de març del 2008

Teecito Verd

(cascos)

escoltant primer Radiohead, ara Modest Mouse...

amb mel granja san francisco, con dosificador pràctic...

unes galetes disgestive, de Fontaneda amb xocolata amb llet...

ara Blur...

avui m'havia aixecat amb el ànims una mica baixos... la nit d'ahir no em va estar fina del tot...

Beck...

De lujo aquesta nit...
wapu!!!

...

Interpol... porret... coco girant, fent voltes...

demà començo a fer els porros amb tabac de liar... mmm... sí, és dilluns...

perdo la boquilla igual que perdo les eines i els cargols...

Arcade Fire i ara Muse...

Coldplay

vull saber anglès ja!...

merci pel soparillo improvitzat que ha estat canela... niquelao...

el teecito ja s'acaba, em queden les galetes, el porret i alguna ampolleta d'aigua que sempre tinc per aquí a dalt...

... aix... mmm...

The Verve...

muito obrigada per les vostres ganes incansables de viure i fer-nos viure la música...

Spoon... Somenthing to look forward to...

gràcies pels vinillos en aquestes... tan copes... jejeje!

Blonde Redhead...

The Flaming Lips...

U2...

Mogwai

.......

65daysofstatic

ja és fa de dia... genial... he aprofitat tota la nit... sóc nocturna i m'encanta acabar literalment la nit...

qui pogués ser ocell a aquestes hores de la matinada, volant per una ciutat tot just despertant-se... vermellosa...

mirades.... breus....

somric

The Cure... Mono...
Nanit

dissabte, 15 de març del 2008

Per què és estrany? Complicat?







Jo sé el que penso.

Jo sé el que vull

Jo sé el que no vull.









Cadascú té la seva vida, està clar. A vegades costa coincidir per compartir-la una estona



Divendres nit.

Una nit... diferent.

...la gent treballant, cansada, estudiant, liats en altres coses, desapareguts de la civilització, gent que havia de tornar avui i torna demà (o això diu avui i això va dir ahir...), gent que directament no contesta, i gent a la que a vegades no m'atreveixo a trucar...

Tot plegat a fet que aquesta nit fos... millor dit, no ha set realment el que jo volia... simplement m'he deixat endur per la inèrcia i he descobert que no m'agrada... ara només hem cal recordar-ho cada cop que aquesta força m'arrossegui...

Vull viure el moment com m'agrada, fer les coses que em vinguin de gust... com a mínim fins al punt on em sigui possible.


Moments. De tot tipus en són necessaris, no?

A quina hora has vist avui la lluna?

12:30h - Obro els ulls, és tard, avui no deu haver sol, no m'han trucat del xiri. Baixo del llit, obro les portes de l'habitació i uoo!! Fa un dia esplèndid!!

Dutxa ràpida. Ja comença a arribar el sol a la terrasseta.

Faig un parell de sucs, un pel François que s'acaba de llevar i una altre per mi. Pa de motlle multicereals, mantega i mermelada i cap a la terrasseta no sense abans ficar una mica de músiqueta.

Quin luxe!!

Aviat ja he de penjar l'hamaca... luxe multiplicat!!

Vaig a fer barri. Truco a la meva germana. Surt del mercat i va cap a la Virre. Perfecte. Ella agafa taula i quan jo arribi ja no he d'esperar-me, jejeje! Gràcies màxima!

Solet, una mica de portugués, una mica de català nivell D, una mica de xafardeig, una victoria per part meva (algo de Rod Wailer si que tenia, eh!), unes olivilles... vamos, fer barri. Genial!

16:45h - Veig la lluna!! I vosaltres?



No m'he pogut resistir. Aquesta casa... que trobo que té encant... i la lluna... amb el sol... bua! I això al costat de casa meu! Doncs no m'he pogut resistir i he tret de la bossa la meva gran companya i aquí està un petit reflex del dia d'avui i part de la nit...

...mirar enlaire et fa descobrir un dia diferent, una ciutat diferent...et fa mirar la vida amb altres aires...

17:30h - Després de carregar-me de verdures al super, em disposo, a fer-me unes hamburgueses amb verduretes, recepta de ma germana.

18h - Recuperant els meus horaris començo a dinar, tot veient uns capítols de Friends... teecito, porret i disfrutar de la caseta que ja l'anyorava...

I la nit... ja es veurà...

dimecres, 12 de març del 2008

Friends

Qui mínimament em conegui sabrà la meva addicció a Friends!! Doncs encara que sembli increïble, no he vist l'últim capítol!!! Sí,sí com ho sentiu, per una cosa i altra no ho he fet... i avui el Felix s'ho ha currat i l'ha llogat per mi!! I arribo de currar i pam... el dvd!!
No m'atreveixo a donar-li al play... quins nervis... i quina... no sé com explicar-ho... és admetre que hi ha un final... potser per aquesta sensació és per la que encara no m'havia atrevit a veure l'últim... però vinga, tb en tinc ganes... i ja fa prou que ho necessito...


Són la 1 i 33 d'un dimecres a la matinada, i si, em disposo a veure l'últim capítol (que de fet en són dos, yujuuuu!!!) amb un pol·liol menta, un porret i al final en companyia, un col·leguilla que tot just haurà vist 2 capítols m'acompanyarà en aquest moment tant... jejeje!!!
Ja explicaré... o no!!


Petonarros per tots!! Cuideu-vos i sigueu feliços!!
Mua, muak!!

Bona nit a tots!!

dijous, 21 de febrer del 2008

Hasta el infinito y más allá


Sento que estic viva i que visc feliç. M'agrada. Tenc sentiments, estranyament controlats. Estan aquí, guardats. Molt aprop però prou ben col·locats, ara he tingut un temps per col·locar-los. Tenen el seu lloc en mi. Mentre no els deixo sortir (gaire), vaig vivint la vida al moment, tal i com em ve de gust. Ara és el MEU moment. Com diu el Mike: contradiccions. Somric. Supos que no és pot tenir tot alhora. Pas a pas tot es veu millor, observant, descobrint, captant, aprenent, entenent, deixant, callant, xerrant, coneixent, preparant-nos, confiant, esperant, donant... i alhora aprofitant tot el que se'ns ofereix en els possibles camins de la vida, encreuant-se contínuament amb camins ja coneguts i camins per conèixer.

Encara em queda un llarg camí... i hi ha coses que més val guardar ara per no perdre després.



Nanit


dilluns, 4 de febrer del 2008

Somiar

Aix!!! Què fàcil i boniques són les coses en els somnis. I que bé quan al despertar els recordo i encara tinc la sensació com si allò que he somiat passes de veritat...

Potser algun dia...

dissabte, 2 de febrer del 2008

Lluita constant

Me n'adono que encara he d'aprendre moltes coses. Visc i vivim en una societat que és dura i competitiva on la llei del més fort està al dia al dia i demana una lluita constant per sobreviure i arribar a aconseguir allò en el que nosaltres creiem. La vida, la humanitat, el món són complicats i nosaltres formen part d'aquest gran conjunt. Anem recorrent camí, està clar, però a vegades fa pujada i és aleshores quan part d'allò que em plantejo sobre mi mateixa crea dubtes. Està bé, em vaig coneixent però també és difícil, és dur. Reflexiono sobre mi mateixa. No és que doni consells a algun amic i que ell decideixi, no. Sóc jo. Jo per jo.


Dia ennuvolat.

dilluns, 28 de gener del 2008

C'est la vie

Pis compartit, amistat, llibertat, compartir, felicitat, molt temps, pocs calers, molta energia, ganes d'aprendre (molt!), ganes de viure experiències varies, noves, ganes de conèixer llocs i gent diverses, la meva caixeta, voluntat (a vegades no tanta com em caldria, però aquí està), pensar molt i per tant reflexionar també molt.

M'estic descobrint. D'un quant temps ençà m'han canviat coses. No tant per fora com per dins. Necessito viure els moments que estic visquen ara, tal com li vaig dir un dia a una persona molt important per mi. Sé que li ha sigut dur i li agraeixo la total comprensió que ha tingut amb mi. De veritat, MOLTES GRÀCIES! I com li vaig dir també aquell dia, no sé on em portarà tot això però se que val la pena.

Visc el dia a dia. No m'agrada fer plans a molts dies vista. Necessito viure el moment sense lligams ni tan sols de
petits compromisos. I de moment m'està resultant molt interessant...

M'agraden aquells dies quan surto de casa a mig matí amb intenció de tornar a casa per dinar i finalment no torno fins que el nou dia ja es comença a despertar. M'agrada quan no tinc temps ni de dormir, a pesar de no treballar ni estudiar. M'agrada quan vull fer coses més interessants que dormir. Simplement em deixo portar pels moments. Vaig aprenent de les experiències en les que em vaig ficant, en les que em vaig trobant.
És bonic, interessant i complicat això d'anar aprenent amb les experiències. Inevitablement, la cago. En més o menys grau en algun moment m'equivoco. M'equivoco amb les meves paraules, amb les meves respostes, amb els meus actes. No vull dir que això sigui dolent, De todo se aprende en esta vida (com deia la meva mare), però si que fa algunes coses més complicades.
La clau és anar trobant un equilibri a tot, no? Pensar... analitzar, escoltar, parlar. No esperar gaire dels altres, si no acabes pensant que t'han decebut i ells no tenen la culpa.
Deduir, és necessari, però amb mesura. Preguntar, sempre que vulguis escoltar la resposta. Parlar, amb sinceritat, sense pors, però sí amb límits. Segur que no estem molt lluny l'un de l'altre. Sempre hi ha temps.

El que és ben segur és que sempre em restarà el record de les que van ser primeres experiències i TOT el que comporten.


dimecres, 23 de gener del 2008

Va de llibres

- Jo crec que no hi ha res que passi per casualitat, saps? En el fons, les coses tenen el seu pla secret, encara que nosaltres no l'entenguem. (...) Tot forma part d'alguna cosa que no podem entendre, però que ens posseeix.

L'Ombra del Vent, de Carlos Ruiz Zafón


Totalment d'acord.


dimarts, 22 de gener del 2008

I a més a més, educar un gos!

El temps passa. Tots ho sabem. Tots ho veiem que cada cop passa més ràpid. No te n'adones i pam, ja fa més de 12 que ens coneixem! Bua!! Quantes històries!! Quants riures, emocions, dinars, nits dormint, nits bevent, nits fumant, simplement nits, dies, viatges, aventures, alegries, tristeses, descobriments, badalls... en fi... compartir, créixer, recórrer les nostres vides, conèixer-nos...

Gran màgia això de poder-nos conèixer. A nosaltres mateixos i als altres. I no només parlo de conèixer gent nova, sinó també a la gent que ja coneixem i que podem conèixer més i millor.

El primer dia que es coneix a una persona sempre és casualitat. Hem estat en el mateix lloc i al mateix moment i per diferents raons hem compartit temps. Potser perquè tenim algun conegut en comú, o per feina, o per necessitats, o per aficions... per qualsevol cosa. A partir d'allà s'obre una possibilitat d'establir una relació entre nosaltres. Ens hem conegut. Perfecte. Ja tenim un que. Decidirem, inconscientment, quin tipus de relació volem tenir, si és el cas que en volem tenir, clar. Potser només serà una relació de companys de feina o de classe. En tal cas, ens deixarem conèixer una part petita de nosaltres, o més ben dit, un nosaltres. Està clar que no actuem igual amb tothom i per tant mostrem un nosaltres que forma part d'un tot que té diferents nivells. Nivells que van lligats al tipus de relació que tenim entre nosaltres i la persona en qüestió.


M'agrada adonar-me quan ma germana no m'escolta. No m'importa. Sé que ho fa sense voler, és la seva manera de ser. I m'agrada. Em recorda que la conec (i ja fa un tou d'anys!!), que me la estimo i que m'agrada que sigui ella la meva germana. D'uns anys en aquí hem aconseguit tenir una relació molt bona. Una relació més que d'amigues. Ens hem conegut i ens estem coneixent. Hem passat temps juntes i els seguirem passant. Que el temps passa ràpid i que millor que poder-lo compartir amb els qui coneixem i estimem.

No m'agrada quan, per circumstàncies de la vida, s'ha de passar temps sense poder seguir compartint aquest temps. És temps que no ens hem pogut conèixer. I en aquest temps, quan penses en aquella persona que un dia va ser tan important per tu i ara no és gairebé res, penses en qui deu ser ara. T'emportes decepcions, decepcions sense confirmar. Et fan ràbia les maleïdes circumstàncies. Només esperes el temps en que ja no hi siguin. I suposo que a vegades no arriba mai però en d'altres arriba una nit en que hi ha una sorpresa i les circumstàncies maleïdes ja no hi son. No hi ha barreres. Perfecte. Ara toca recuperar una mica el temps perdut, no?

Què és de la teva vida???
....

...tota una nit xerrant

... fins la sortida del sol i una mica més

M'he adonat que no m'ha decepcionat... que segueix sent el mateix de sempre encara que amb una vida, com dic jo, d'adult.

Ens adonem que tenim molts coneguts. Cada persona ens coneix i nosaltres els coneixem. Però no deixem que ens coneguin tots per igual. Necessitem sentir-nos lliures per poder mostrar el nostre jo als altres. Lliures amb nosaltres mateixos i amb ells.

Amb certs amics, no sóc lliure. Hi ha vegades que tinc ganes d'intentar que em coneguin més i poder-los conèixer més a ells també, però per circumstàncies de la vida no m'atreveixo a fer-ho. Sé que no pot ser bo. Per tant segueixo amb la relació al nivell al que està i sé que hi haurà coses que no podré compartir amb ells. Simplement aquella primera casualitat que va fer que un dia ens coneguessin, ara ens limita. Llàstima.


En altres ocasions aquella primera coincidència casual ens dóna la màxima llibertat. I la relació que creem és lliure d'arribar a qualsevol nivell. No hi ha quelcom qui hi posi límits, obstacles. Només nosaltres i el temps decidiran fins on arribem.