dijous, 21 de febrer de 2008

Hasta el infinito y más allá


Sento que estic viva i que visc feliç. M'agrada. Tenc sentiments, estranyament controlats. Estan aquí, guardats. Molt aprop però prou ben col·locats, ara he tingut un temps per col·locar-los. Tenen el seu lloc en mi. Mentre no els deixo sortir (gaire), vaig vivint la vida al moment, tal i com em ve de gust. Ara és el MEU moment. Com diu el Mike: contradiccions. Somric. Supos que no és pot tenir tot alhora. Pas a pas tot es veu millor, observant, descobrint, captant, aprenent, entenent, deixant, callant, xerrant, coneixent, preparant-nos, confiant, esperant, donant... i alhora aprofitant tot el que se'ns ofereix en els possibles camins de la vida, encreuant-se contínuament amb camins ja coneguts i camins per conèixer.

Encara em queda un llarg camí... i hi ha coses que més val guardar ara per no perdre després.



Nanit


dilluns, 4 de febrer de 2008

Somiar

Aix!!! Què fàcil i boniques són les coses en els somnis. I que bé quan al despertar els recordo i encara tinc la sensació com si allò que he somiat passes de veritat...

Potser algun dia...

dissabte, 2 de febrer de 2008

Lluita constant

Me n'adono que encara he d'aprendre moltes coses. Visc i vivim en una societat que és dura i competitiva on la llei del més fort està al dia al dia i demana una lluita constant per sobreviure i arribar a aconseguir allò en el que nosaltres creiem. La vida, la humanitat, el món són complicats i nosaltres formen part d'aquest gran conjunt. Anem recorrent camí, està clar, però a vegades fa pujada i és aleshores quan part d'allò que em plantejo sobre mi mateixa crea dubtes. Està bé, em vaig coneixent però també és difícil, és dur. Reflexiono sobre mi mateixa. No és que doni consells a algun amic i que ell decideixi, no. Sóc jo. Jo per jo.


Dia ennuvolat.