Torno a seure cada dia rere una taula.
Davant un professor.
Aquest cop de bon matí.
Feia anys que no ho feia.
Ho noto.
Pels matins em sobo!!
I el curs es només pels matins, jeje!!
He passat de tenir una llibertat bastant ample a tenir una rutina diaria.
Per diaria em refereixo a tots els dies.
L'accepto.
És per una bona causa.
Cada dia té el seu trosset de llibertat.
Imprescindible.
Ara aprofito més els dies.
A conseqüència aprofito menys les nits.
Etapes.
Dins etapes.
Vida
1 comentari:
Tea, cada vegada et superes més, amb les fotografies! Són boníssimes. "Tocant de peus a terra" m'encanta. M'agradaria veure-la en una pantalla gran, per captar millor els negres de l'escarabat. Un petonàs, bonica.
Publica un comentari a l'entrada