Trekking al voltant de Mae Hong Son

La Chan, la nostra guia, la Christine, una francesa que viu entre Marrakech i Franca i jo erem les components del trekking. Petit grup de noies. Molt agradable i sobretot recomanable.

Tot comenca a Mae Hong Son, des de Prince Guest House. Agafem el cotxe, uns 20 minuts o mitja hora, no ho tinc clar... Fem una petita parada per veure uns elefants.


Despres arribem a un poblat on la Chan compra algunes coses de menjar. Decidim no anar al poblat Karen (long neck) ja que no ens agrada la manera en que esta plantejada la cosa, anar a visitar un poblat com si fos una especie de circ (a mes haviem de pagar apart...). Doncs decidit aixo, ens posem a caminar. La Chan, ni corta ni perezosa, decideix que perque seguir el cami si es pot fer tot directe, aixi que res, anem muntanya amunt, per lo directe. A mi la veritat es que m'agrada, com diu la Chan, per que fer el cami que puja, baixa i despres torna a pujar si podem nomes pujar?

Pel cami ens aturem per treballar una mica el bambu i fer 3 lindes tasses amb les seves pertinents culleres i un bullidor per fer te. Recursos interessants d'aprendre per sobreviure a la selva.

Instrument per fer te

Les tasses, amb les culleres i el ganivet, eina basica a la selva.

En l'ascencio trobem papallones, aranyes de potes llargues, llaguissimes, formigues, palmeres, moltes palmeres, flors, lianes, arbres enormes, i ok, tambe vam trobar mosquits, millor dit, ells em trobaven a mi... Pero, que hi farem... mes que posar Relec, que si, funciona.

Un bufalo...

Maka, eh!

Pero tambe vam trobar......silenci

Be, no exactament silenci. Pero si silenci de la civilitzacio. Nomes sentiem els sorolls del bosc, de la selva. Se sentien ocells de tota mena... prop de les aranyes (les de potes llarguissimes), eren tantes, que se sentien com es bellugaven. Vamos, inolbidable.

Les aranyes, hi havia moltes

Despres de la pujada directa, arribem a dalt de tot de la muntanya, on la Chan prepara un super dinar acompanyat de te.

Dalt de la muntanya

El dinar

Escalfant el te

Despres, les tres fem la migdiada com cal. La Chan em fa un barret amb una fulla gegant i comencem a baixar muntanya avall, ara si que per caminet, mes o menys digne i quan no ho era prou, cap problema, la Chan treia el seu ganivet i zas, zas, ja hi havia cami.

Jo i el meu super barret ecologic 100%

Jo xinu, xano

Finalment, ja una mica fosc, arribem a una casa en mig del no res, envoltada de camps d'arros on viuen una parella. Un burma i una thai. Ella bastant mes jove que ell. Alla passem la nit. I jo, amb el meu super estomac, men vaig a dormir amb la panxa no massa be i amb una mica de febre. Pero al mati ja estava curada.

La dona
L'home

Al mati seguent, soc conscient d'on soc. Realment, al mig del no res.

Caseta en mig de la selva, al costat dels camps d'arros

Al cap d'una estona comenca a arribar gent, gent que ve a treballar l'arros. I acabo treballant una estoneta amb ells. Ole!! Ja puc dir que he tret arros jo tambe!! Jo ben conteta i els treballadors, tambe, ells anaven reient!! Clar que quan el sol va comencar a apretar i va fer caloreta, vaig deixar la meva feina. :)

Gent, veins, treballant l'arros

Les dones fent fusta per fer foc per cuinar

Pos res, despres d'estar el mati per alla, vam marxar les 3 exploradores. Fent un suau cami, tot s'ha de dir, pero que despres de la meva nit un xic malalta, ja estava be. Pel cami ens vam creuar amb una gent que treballava la soja. Interessant de veure, tambe.

Soja, i la dona que la treballa

Jo dins un arbre gegant!!!

I res. Creuem un riu amb canoa, d'aquelles fetes amb un tronc...


i poc despres arribem a un poblat, on el marit de la Chan ens va venir a buscar en cotxe i ens va deixar a la Guesthouse.
Se fini de trekking!