dijous, 20 de novembre de 2008

Aventurilla


Primera nit que sento que el viatge esta essent el que volia. Buf! Amazing! Ara estic a la meva cabanyeta, mig en boles, sota la mosquitera. Escoltant animals: grills, gossos i d'altres que no se ben be si son ocells, insectes o que exactament. Ok, soc realista, tambe escolto els veins, pero no tota l'estona, en canvi els animals si.


Tinc gana. No he sopat. Se m'ha fet tard despres de l'internet fent una birra amb la Judith i xerrannt amb unes suisses, una d'elles ha estat sis setmanes en un orfelinat de prop de Bangkok. Interessant.


Encara mes interessant perque avui, a l'autobus de pujar de Chiang Mai a Pai he, ens hem conegut l'Anna, una gracienca i jo. Primer contacte en catala.


- M'aguantes aixo? Ai!


Doncs a finals de novembre se'n va cap a l'orfelinat de Phnom Phen (tambe sento galls... quina hora deu ser?) on en Toni i l'Angel desenvolupen el seu projecte. Jo segurament hi sere a finals de gener.
Les coses passen perque han de passar.
Una setmana despres de deixar Barcelona. Una setmana despres de la full moon. A una setmana d'haver iniciat la meva aventurilla.
La lluna es veu diferent!

diumenge, 16 de novembre de 2008

Mil

Mil gracies a tots els que m’heu ajudat en la meva aventurilla.
Mil gracies als que m’heu aportat la vostra experiencia aqui o en altres viatges i que m’heu donat els vostres consells i m’heu transmes calma i tranquil.litat.
Mil gracies als que heu estat al meu costat i en tot moment m’heu donat el vostre suport i la vostra ajuda.
Mil gracies a tots els que vau poder venir al comiat per donar-me la oportunitat de besar-vos i abracar-vos abans que marxes.
Mil gracies a tots els que no vau poder venir al comiat pero si que volieu.
Mil gracies als missatgitus d'anims que jo no vaig ni poder contestar de lo enfeinada que estava.
Mil gracies a les ultimes trucades abans d'agafar el vol.


Us estimu mil a tots!!!

Pensaments perduts pels sud est asiatic.... o soc jo la perduda?


Soc una motxilera. Tot el temps anterior pensant que estaria aqui ha quedat enrera. Els vols han quedat enrere.
Tot enrere.
Ara ja hi soc.
La il.lusio
La que tenia pero mes viva.
El respecte
Mes petit.
L'enyoranca
Dels records.
La felicitat
Es ben present, sempre esta amb mi, la veritat.
La tristesa
D'aquells que heu quedat enrera, ja tornareu. Ja tornarem. Perque quan penses que arriba el moment de tornar a creuar els nostres camins, resulta que cadascu tira pel seu cami i no ens trobem... pero ja hi haura el dia, segur. Tampoc aquest era el moment.
La por
Mai por! Ara ho he apres.
Agraida
Mil!
Ganes
De que l'aventurilla sigui enooorme!!!
Sempre endavant!

Three days later

Bangkok. La meva primera parada. Per mi esta essent increible. La meva aventurilla tot just acaba de comensar (sorry, no hi ha c trencada... ni accents... i’m sorry Clea, a mi tambe em fa mal…). De moment no m’he mogut d’aqui pero, atencio Mike, el dilluns me’n vaig cap a Chiang Mai.

De moment esta complint les expectatives. Today, m’he llevat prou d’hora. He fet canvi d’habita (de 200 baths a 120 baths, osease, de 4e a 2e i una mica mes, no esta mal el canvi, eh!!). Despres (jooo, com hem costa aixo de que no hi hagi accents, ok, ho superare...) he anat a esmorzar i he conegut la Judith, una alemana que li queden 3 setmanetes per aquestes terres i entre dema i dilluns volia anar cap al nord i ves per on, jo que ni idea d’on aniria despres de Bangkok, he decidit anar cap alla, amb ella. Per tant, el dilluns, segurament at the morning, ens embarquem en un tren en 3a classe durant unes 12 hores, i supos que una mica mes perque la Renfe no sembla que sigui la unica a arribar tard. Pero amb ganes...



Be, today, after to breakfast, i go to the Chatuchak Weekend Market, a big market weekend. He anat caminant una estona, m’he trobat en que avui es el dia en que va morir la germana del rei (mes o menys) i tothom anava de negre (esta clar que jo no, oi??) i un gran carrer estava tot tallat... i hi hagut el moment en que passaven un cotxes (pel gran carrer tallat) i un militar em deia per lo vagini: stop walking, stop walking and i stop walking. La veritat es que la gent s’ho pren molt en serio. Tota la ciutat estava tallada i hi havia tot de commemoracions. Mooolta gent de negre, en silenci i quiets en passar els cotxes... Ha estat prou be!! Un cop han passat el cotxes i la gent a tornat a caminar jo tambe i m’he endinsat per un Bangkok desconegut pero agradable. Ok, he d’admetre que la pol.lucio i la calor no ajuden gaire, pero a mi m’agrada. La gent somriu, t’ajuda, et miren, els mires... es encantador. Despres d’una bona estona patejant i fent fotos he agafat l’sky train. Molt modern, molt rapid... molt d’aqui. Ve a ser un metro pels aires. Finalment he arribat al Chatuchak Weekend Market. Realment big!!!



Molta gent, moltes coses a vendre i jo. Jo que he anat fent voltes, que amb la meva super orientacio he fet alguna doble, pero sempre interessant... i res, he ampliat una mica la motxilla... ara si que semblare una autentica hippie Juanjo!!! I jooo, hi havia tantes coses per comprar per tothom... pero encara no era the moment.

De tornada he anat en sky train i com que els barcos ja estaven tancats (oooh!), he anat a un comercial shopping a comprar-me cosetes per les cameres. Despres sky train, metro i tuk tuk. Dutxa rapida i a fer una birrilla amb la Judith, practicar el meu angles i planejar l’anada cap a Chiang Mian. Sopar in the street, un pancake de banana and chocolat i cap a l’internet.

Realment is amazing for me!!! Today em movia pel barri de motxillers com qui es mou per Gracia... (mai sera el mateix... la meva estimada Gracia). Dema em colare a la piscina de l’hotel (la del mapa, si Toni) que justament es la piscina de l’hotel de la Judith, fare rulillo per Bangkok i un ultim massagitu de comiat. Encara que bastant segur que tornare a la city... el que no se quan. I la veritat es que ja m’agrada aixo de no saber gaire el que fare.

Soc lliure!!! Soc felic!!!

Kob Kuh kaaaa!!!



Swasdeen!!!

diumenge, 9 de novembre de 2008

Diumenge, Dilluns, Dimarts



i Dimecres volo


Tan sols jo

Bitllet
D'anada.

Destinació
Sud-est asiàtic


Primera parada
Bangkok


Dia clau
13 de novembre de 2008



Companyia
Tota per conèixer i jo.





Buf!





Il·lusió
Des de fa molt.


Respecte
Des del primer dia que em vaig proposar l'aventurilla.


Enyorança
Cada cop que penso que no us tindré al meu costat.


Felicitat
Sempre.

Tristesa
De saber que hi ha gent que fa molt que no veig i que trigaré a tornar a veure.


Por
Fins que agafi l'avió.

Agraïda
Molt agraïda! A tota la meva gent, per tot.


Ganes
De viure la vida
De conèixer-me
De conèixer gent
De conèixer món
D'aprofitar la vida!
De gaudir de la vida!