M'estic descobrint. D'un quant temps ençà m'han canviat coses. No tant per fora com per dins. Necessito viure els moments que estic visquen ara, tal com li vaig dir un dia a una persona molt important per mi. Sé que li ha sigut dur i li agraeixo la total comprensió que ha tingut amb mi. De veritat, MOLTES GRÀCIES! I com li vaig dir també aquell dia, no sé on em portarà tot això però se que val la pena.
Visc el dia a dia. No m'agrada fer plans a molts dies vista. Necessito viure el moment sense lligams ni tan sols de petits compromisos. I de moment m'està resultant molt interessant...
M'agraden aquells dies quan surto de casa a mig matí amb intenció de tornar a casa per dinar i finalment no torno fins que el nou dia ja es comença a despertar. M'agrada quan no tinc temps ni de dormir, a pesar de no treballar ni estudiar. M'agrada quan vull fer coses més interessants que dormir. Simplement em deixo portar pels moments. Vaig aprenent de les experiències en les que em vaig ficant, en les que em vaig trobant.
És bonic, interessant i complicat això d'anar aprenent amb les experiències. Inevitablement, la cago. En més o menys grau en algun moment m'equivoco. M'equivoco amb les meves paraules, amb les meves respostes, amb els meus actes. No vull dir que això sigui dolent, De todo se aprende en esta vida (com deia la meva mare), però si que fa algunes coses més complicades.
La clau és anar trobant un equilibri a tot, no? Pensar... analitzar, escoltar, parlar. No esperar gaire dels altres, si no acabes pensant que t'han decebut i ells no tenen la culpa. Deduir, és necessari, però amb mesura. Preguntar, sempre que vulguis escoltar la resposta. Parlar, amb sinceritat, sense pors, però sí amb límits. Segur que no estem molt lluny l'un de l'altre. Sempre hi ha temps.
El que és ben segur és que sempre em restarà el record de les que van ser primeres experiències i TOT el que comporten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada