Pàgines

dissabte, 27 d’octubre del 2012

El tornado del dia agradable

El dia d'avui ha estat compartit amb la mare!! ai! com me l'estimo a la meu mare!!

Ha estat un dia agradable. Dinant, jugant equitativament, un passeig per la platja i fins i tot un tornadooo de tornada a casa!! en serio, era real! xuclava l'aigua de mar per engrandir el núvol! brutaal! és el primer que veig a la vida! i abans de marxar de ca la mare... geladet! i au, cap a casa q ja fa freeeddd!! 

i ara a casa m'he fet un sopar de verduretes ecològiques d'en Roger amb beixamel al forn. Nyaaami!

doncs au, demà més!! petoons per tot-hom!!

divendres, 26 d’octubre del 2012

Alex i Alex

Ara vull parlar de l'Alex, bé de fet dels Alexs. No sé si serà cosa de nom o la vida que es genial i em brinda un Alex quan més el necessito.

The Forest, Brisbane - Austràlia. Alex i jo.


Estic a Barcelona i l'Alex, el que vaig conèixer a Austràlia, està ara a Europa. Ens entenem molt bé nosaltres dos, però som massa lluny l'un de l'altre ara mateix.
Sota aquesta enyorança de la distància fa un parell de nits a Gràcia vaig conèixer a l'Alex, l'Alex francès. I es que aquests dos Alex són miralls l'un de l'altre i tots dos han aparegut a la meva vida quan just el que necessitava era això, una ració d'Alex. Què que té d'especial una ració d'Alex? És tot un conjunt de petites coses. Et fan la vida més natural, més senzilla, més agradable i més divertida. La sinceritat, el expressar el que senten, la filosofia de vida són algunes de les seves propietats.
Gràcies Alexs per ser com sou i perquè en el vostre caminar de la vida compartim camí junts. Em feu feliç! És un plaer compartir la vida amb vosaltres! Us estimooo! Una forta abraçada!

.... m'imagino els dos Alex i jo fent camí junts ...

Para mis Alexs:
Estoy en Barcelona y Alex, el que conocí en Australia, esta ahora en Europa. Nos entendemos muy bien nosotros, pero estamos demasiado lejos el uno del otro ahora mismo.
Con esta añoranza de la distancia hace un par de noches en Gràcia conocí a Alex, el Alex francés. Y es que estos dos Alexs son espejo el uno del otro y los dos han aparecido en mi vida justo cuando lo que necesitaba era esto, una ración de Alex. Qué que tiene de especial una ración de Alex? Pues es una cuestión de pequeñas cosas. Te hacen la vida más natural, más sencilla, más agradable y más divertida. La sinceridad, el expresar lo que sienten, la filosofía de vida son algunas de sus propiedades.
Gracias Alexs por ser como sois y porque en vuestro andar de la vida compartimos camino juntos. Me hacéis tan feliz! Es un placer compartir la vida con vosotros! Os quieroo! Un fuerte abrazo!

... me imagino los dos Alex y yo haciendo camino juntos ...

A llei injusta: desobediència! - Josep Pàmies (continuació)

Bé, segueixo avui parlant d'ahir allà on ho vam deixar (per situar-vos llegiu primer el post d'ahir)...

> En Pàmies no creu en les ONGs perquè es mouen per el mateix. A més li sembla que són excuses perquè la gent no ho faci pel seu compte. Considera que la participació ciutadana està tallada per les ONGs.
> Té una filla que és metgessa i han tingut força disputes sobre la medicina :)
> Fins que una vegada la seva filla en tenir un pacient que venia amb el seu tercer còlic per pedres al ronyó, ella li comentà que el seu pare fa quelcom amb plantes (sense gaire confiança en el que ella estava dient) i que si ell vulgues provar... El pacient retornà al cap de deu dies, entrà a la consulta i la abraçà. Havia visitat al pare de la metgessa, el senyor Pàmies i ja no li quedaven pedres! Ella va comprovar-ho i efectivament, la planta Lepidium Latifolium van fer el que les pastilles no pogueren!
> La llei d'etiquetatge prohibeix etiquetar les propietats de les plantes!!! A la Dolça Revolució ho posen i ben gran! - Desobediència!
> Desobediència a les lleis injustes – Hi ha molta gent que desobeeix - Quan deixem de fer cas es quan es canvia quelcom – Com els indis que van arribar amb els cubells de sal al judici d'en Gandhi.
> A la Dolça Revolució s'han vist amenaçats per fer el bé!!!
> Un casa que no s'utilitza es fa malbé. Hem de respectar el patrimoni que és de tothom!
> Recuperar coneixement
> Tv3 va fer un programa “Que mengem?” Va tenir fortes pressions.
> Pressions dels mitjans.
> Calci poloni (no estic segura del tipus de calci, però sí que era calci) que s'utilitza per enfortir els ossos dels porcs perquè aguantin l'excés de pes al que arriben després d'un engreixament ràpid es troba també als potitos (papilles pels nadons!!!)
> La planta Artemisia Annua així com dosis de mms diòxid de clor curen la malària!!!
> La OMS va prohibir a tots els països que es parli de les propietats.
> Reproduir per esquetxos per evitar els transgènics. D'aquesta manera no es modifica l'originalitat de la planta.
> A la Dolça Revolució estan aprenent a reproduir totes les plantes per esquetxos.
> No es paren de prohibir plantes!!!!
> Tot i això hi ha un efecte sinèrgic a la Dolça Revolució.
> Les plantes i el coneixement de les propietats i les seves dosis poden aturar moltes malalties!!!
> Casualitat. Causualitat. Què vol dir?
> Anem avançant en investigació que no vol dir en medicina.
> Hi ha molta gent bona però acollonida! :)
> Maria Trebel té un llibre “La Salud de la botica del señor” - Autosuficiència total amb 29 plantes o males herbes.
> Quan el fetge i el ronyó funcionen bé tot rutlla bé.
> Mengeu les (males) herbes en infusions i amanides
> Les arrels es poden bullir per aprofitar les seves propietats. Mirar cada cas.
> Bullir molta estona fa que es perdin les propietats de l'arrel o la planta.
> La plaga es fica a la fulla vella.
> Sabó naturals. Una noia els fa amb oli d'oliva net, 20gr de sosa i 40 dies per la solidificació.
> Infusió: portar a ebullició, tancar el foc i deixar reposar. Beure-la a petits glops.
> Infusió: es pot deixar la planta macerant en aigua tota la nit per al matí escalfar-la sense fer-la bullir.
> Menjar tranquil·lament.
> La desmagnetització de la sal (per tal que no s'enganxi al saler) crea artritis, artrosis i una més que no recordo!
> La falta de magnesi crea malalties!
> L'aigua de mar desfà la matèria orgànica per totes les sals que conté.
> René Quinton - Aigua de mar
> En una granja hi havia una part del bestiar que era apunt de morir, separats en un tancat. El granger els hi va posar dos cubells, un amb aigua de mar i l'altre amb aigua no salada. Els animals desesperats si amorraren a l'aigua de mar sense beure'n casi bé de l'altra. A mesura que passaven els dies anaven bevent menys aigua de mar i més de l'altra fins que es van recuperar però mai deixaren de beure aigua de mar, una mica cada dia.
> Els animals saben, nosaltres hem perdut els instints.
> Quan hi ha gana, una mica d'aigua de mar.
> Hi ha plantes que s'ha de vigilar la quantitat a prendre.
> Cada malaltia té una raó emocional.
> Manuel Gúzman - Marihuana.

I fins aquí el resum de les paraules d'en Pàmies... clac, clac, clac, clac, clac,clac, clac, clac, clac (infinits clac clac!)!! GRÀCIES MESTRE!!

Per conèixer més:
http://www.facebook.com/events/293333990708423/ (Terra madre day - Un miracle a Gàmbia)

El títol de la xerrada és:
"La salut com bé comú. Plantes medicinals, un camí cap a l’autosuficiència sanitària individual  i col·lectiva." - Josep Pàmies

Cada enfermetat té una raó mental - Josep Pàmies

El dia d'avui. Les paraules d'un mestre. CADA EMFERMETAT TÉ UNA RAÓ MENTAL.

Què n'ha dit deeee... de paraules ordenades. Ordenades de tal manera que es fan escoltar. Que mostren camins dels quals molts n'hi sabien fixat que només era qüestió de girar el cap per veure'ls. Són camins fàcils però em de girar el cap per tal d'encuriosir-nos per ells; i tombar una mica la nostra direcció.
Parla sobre la Dolça Revolució i es que en Josep Pàmies ens té ben plantats amb l'estèvia i la resta de plantes i, sobre tot, amb les seves propietats.
L'Aurea Social és un espai a nombrar també per la seva manera de funcionar i els esforços que es posen des d'aquí per seguir creant, educant i compartint comunitat. I avui ha acollit la xerrada d'aquest dolç pagés, en Pep Pàmies.
En els apunts que he anat prenent per tal de poder aprofitar al màxim aquest senyor i el seu coneixement vari, surt l'ordre següent de paraules:

> Teresa Ilari – Metgessa catalana. Nicaragua. Aigua de mar.
> Hem de saber quina cara fa qui planta el nostre menjar.
> Tranquil·litat i bons aliments.
> Les plantes t'ajuden allà on les pastilles no ho fan.
> Hem de mirar de no embrutar els nostres budells però si s'embruten els hem de netejar. No podem canviar els nostres òrgans.
> Política – Catalunya – Europa – Medicina – Bancs
> El competir – Violència – El més fort
> La teoria de l'evolució és mentira. Hem evolucionat per la cooperativitat. Compartint coneixement. Ara cada vegada ens n'arriba més.
> Les bruixes aquelles que cremàvem, els xamans... ja ho sabien.
> Curar no és negoci – Prefereixen que la malaltia és faci crònica – On estan els polítics!!!!?
> Les medicines només alleugeren els dolors, perquè no hem descobert medicines que curin? Només els antibiòtics ho fan!!!
> La diabetis es cura amb l'estèvia.
> L'estèvia és una planta que ara mateix és il·legal plantar-la, és il·legal la planta, la fulla fresca i la seca i el que és legal és la pols d'estèvia usada per fer sacarines i per la Ccla (a aquesta no vull ni teclejar el nom). A la dolça revolució desobeeixen.
> Hem de ser autosuficients individualment i col·lectivament.
> En Pàmies no creu en les ONGs perquè es mouen per el mateix.

I senyors, segueixo demà perquè aquí, ara, en moment present tinc son, netzesitu dormir... els òrgans també han de dormir, em va dir un dia ma germana i m'ha quedat grav/bat al cap.

Petons i a descansar! :)

La pluja m'ha fet tornar :)

El dia d'avui me'l quedo tooot sencer. I el d'ahir, i tots els que he viscut i tant! Aquest el d'avui ha estat especial perquè és l'últim present que he viscut i m'encanta aquest present. I avui ha plogut. I a la plaça de Gràcia les gotes feien dibuixos efímers; acompanyats aquests per sons reflex del camí que cada gota ha fet fins aquí. Jo, la receptora de la percepció, volia caminar nua amb el cap alçat sentit les gotes d'aigua caient a la meva cara. I he marxat per uns instants. I he tornat.

Asseguda a la barca els peus em toquen la sorra seca d'aquesta immensa i solitària platja. Respiro. Escolto. Observo. Espero.
Els amics passen corrents tot animant-me que els segueixi per gaudir el bany tot junts. Jo espero.
I arriba.
A poc a poC.
Puc veure com s'apropa.
Puc veure que està aquí.
Cada cop escolto les seves passes més properes.
I tot estenen la má. Hi és.
M'ha mullat. I no s'atura.
La sorra ara es molla.
M'aixeco, camino. Giro. Salto. Corro. I
em banyo.
I floto i noto
les gotes al meu cos.
I escolto i oloro la pluja que està amb nosaltres aquell vespre.
Amb les orelles a l'aigua salada sento que crida
aixeco el cap,
i continuant,
no calla per una estona.
La pluja ha cridat ben fort ben llarg.
La pluja m'ha cridat ben fort ben llarg.
Escolto la pluja com mai l'havia sentit abans.
Escolto la pluja malaia com mai l'havia escoltat abans.

Els peus nuus em portaren aquesta nit de tornada a casa, a gràcia, a la plaça.
Perquè en hi ha que caminen per la pluja i en hi ha que es mullen.