Sento que estic viva i que visc feliç. M'agrada. Tenc sentiments, estranyament controlats. Estan aquí, guardats. Molt aprop però prou ben col·locats, ara he tingut un temps per col·locar-los. Tenen el seu lloc en mi. Mentre no els deixo sortir (gaire), vaig vivint la vida al moment, tal i com em ve de gust. Ara és el MEU moment. Com diu el Mike: contradiccions. Somric. Supos que no és pot tenir tot alhora. Pas a pas tot es veu millor, observant, descobrint, captant, aprenent, entenent, deixant, callant, xerrant, coneixent, preparant-nos, confiant, esperant, donant... i alhora aprofitant tot el que se'ns ofereix en els possibles camins de la vida, encreuant-se contínuament amb camins ja coneguts i camins per conèixer.
Encara em queda un llarg camí... i hi ha coses que més val guardar ara per no perdre després.
Nanit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada