divendres, 5 de desembre de 2008

OPC - Opportunity for Poor Children

Be, com alguns ja sabreu de moment estic a Mae Hong Son. La veritat es que es un poble encantador, tranquil, amb pocs turistes i amb un llac fantastic. Porto aqui ben be, dues setmanes. I per que tant, us preguntareu, oi? Doncs sencill. Hi estic a gust. He trobat una italiana encantadora, la Sabrina, i ella juntament amb la Marrel i amb la Debbie (que ja va marxar) i ara amb la Melissa, son voluntaries de Travel to Teach, encara que elles no estan contentes amb la organitzacio, si que estan encantades amb la feina que fan.

Es tracta d'ensenyar angles en una escola a les afores de Mae Hong Son als nens tailandesos. La veritat es que la feina es genial, per la gent d'aqui es important parlar l'angles i que millor que els hi puguin ensenyar gent nativa o que te un elevat domini de l'angles, que no es el meu cas, de moment. Per tant, la meva funcio en aqui ha estat de fotografa (tot i les classes de fotografia que tenim pendent, eh Pedro!!!). M'he dedicat a prendre fotos de les classes amb els alumnes. Ara em toca la feina dura, fer una primera seleccio. Vaig fent, jejeje!!

Paral.lelament, les voluntaries en questio, tambe ho son en un orfenat, proper a Mae Hong Son, al OPC (Opportunity for Poor Children) on estan fent una feina excelent. En aquest orfenat hi ha 44 nens provinents de Myanmar (Birmania). Alguns son orfes i d'altres tenen familia pero no els hi poden brindar una educacio al seu pais. Pero, aqui a Tailandia, els nens son immigrants i estan de manera il.legal, per tant no disposen de l'ajuda de l'estat de Tailandia.

De moment l'orfenat te el que diriem els minims. Dues habitacions, una per les nenes i l'altra per els nens,
una cuina amb el minim per cuinar i una sala coberta amb 3 taules on uns quants poden menjar, pero no tots, molts d'ells acaben fent l'apat a terra. No tenen ni llum, ni aigua corrent. Quan es fa fosc, se'n van a dormir. L'orfenat esta situat al costat d'un riu, en el qual els nens es banyen cada dia, agafen l'aigua que necessiten pel lavabo i per les necessitats varies. A l'orfanat hi viu un matrimoni el qual s'encarrega de cuidar la canalla i fer el manteniment de les instal.lacions.

Pero a tot aixo li hem de sumar les mancances que tenen mes directes i simples com son:

Pasta de dents, raspall de dents, sabó, xampú, tovalloles, diversos de peces de vestir (hivern i estiu), barrets, detergent per la roba, per desinfectar-la, contenidors per aliments (com son bols, plats i altres), diversos estris de cuina, piles (per que puguin escoltar musica), bateries de cotxe (per usar-la com a font d'energia), millorar la qualitat dels aliments (la carn no saben el que és, quan es festa mengen noodles perque els altres dies nomes i sempre mengen una mica d'arròs i verdures cultivades a prop de l'orfenat...), articles de papereria (coses per l'escola com motxilles, quaderns, llapis de colors, cera, tempera i pincells, àlbums per dibuixar, coixins, llençols, mantes, jocs de taula (que no requereixin coneixements de catala ni de castella, si un cas en angles), pilotes de futbol i voleibol, raquetes de tennis, llibres d'anglès (ficció i d'escola), entre d'altres coses i tot el que pugui necessitar un nen.

Pero, es clar, a tot aixo no deixen de ser nens, i quan els acompanyes en les seves estones lliures no paren de somriure i de jugar amb tot el que tenen al seu abast.

Les voluntaries que s'ho poden permetre els hi compren coses que necessiten. Aquest es el cas de la Debbie, que els hi ha comprat sabates i mitjons nous a tots els nens i les nenes, i va comprar un parell de radiocassettes per tal que els nens puguessin escoltar musica, cosa potser prescindible pero tambe important en l'educacio. La Diane, una de les primeres voluntaries de l'orfenat i els hi compra tot allo que pot. Va comprar una nevera, que tenen a una casa propera, a l'ofici on disposen d'electricitat. Quan l'economia els hi permeti, podran millorar l'alimentacio i conservar-la.

Les voluntaries que no s'ho poden permetre, el que donen es el seu temps i la ganes d'ajudar a aquests nens. Els caps de setmana fem excursio al parc del poble, a la piscina o alla on es pugui, sempre organitzant jocs i sempre que es pot amb els quals puguin aprendre. Ja casi son uns experts fent pulseres, jejeje!! I la comunicacio, no es un problema. Son nens. A mes, la Sabrina, ha creat un grup a traves del facebook, on s'ha posat en contacte amb els seus amics italians i estan organitzant tot d'events (des de rifes, samarretes, venta de menjar fins a concerts) en benefici del OPC. Us deixo l'enllac, per aquells que tingueu facebook
http://www.facebook.com/p.php?i=514242995&k=XXA2YZU3V5YM5AEARFZ4XR&r(esta en italia i en poroces de traduccio a l'angles). En principi es aquest. Busqueu el grup "Opportunities for Poor Children", es un grup obert a tots. Si no ho trobeu, aviseu-me, que jo el facebook no el controlo gaire.

Tambe, aquests dies ha vingut un institus de Melbourne (Australia) amb 13 alumnes i 3 prifessors a fer treballs de millores a l'orfanat. En aquest cas s'han centrat en la creacio d'un parc de jocs infantils on els nens poden jugar amb els tipics columpios que tots hem jugat quan erem petits. I els nens tambe van gaudir ajudant a pintar i en tot allo que podien.
Estava previst que vinguessin altres voluntaris d'Estats Units pero amb les revolucions que hi ha hagut ultimament a Bangkok, de moment s'ha cancel.lat aquest voluntariat. En aquest cas, el que volien fer era la reconstruccio del pont que cada dia els nens i qualsevol que vulgui accedir a l'ofenat han de creuar. El pont actual, son unes quantes canyes de bambu, posades de qualsevol manera. Per atravessar els nens, encara, pero el problema el trobem quan es necessita atravessar amb el carro amb el menjar, per exemple. En aquest cas el carro el passen pel riu amb les complicacions que implica, i aixo ara que no es epoca de pluges.

Be. Suposo que podeu veure perque m'hi estic tants dies per aqui, no? La veritat es que m'encantaria poder-los ajudar mes del que faig ara... essent la fotografa... si algu te alguna idea?? Endavant!
Properament penjare fotos. Estic fent seleccio!!

Petons per tots!!!

Coses que s'aprenen fent trekkiong per les muntanyes Tailandeses. Part 2

Com netejar la soja

PAS 1

Netejant la soja. Pas 1 from Estel.la Prado on Vimeo.

S'agafa la soja, un cop treta de la planta. Es col.loca en aquest instrument fet a base de bambu i es remena. Es fa la primera tria.

PAS 2

Netejant la soja. Pas 2 from Estel.la Prado on Vimeo.

Despres de fer les primeres tries, es torna a remenar l'aparell aquest per treure la terra de manera rapida i eficac. La veritat es que es perden ben pocs grans de sopja, per no dir cap.

PAS 3

Netejant la soja. Pas 3 from Estel.la Prado on Vimeo.
Ara toca fer la tria mes acurada. Anar remenant amb les mans i treure allo que no es extrictament soja. La senyora ja ho te per la ma.


PAS 4

Netejant la soja. Pas 4 from Estel.la Prado on Vimeo.

Un cop nomes tenim soja, buidem l'instrument tot guardant aquesta soja neta i repetim operacions.

Coses que s'aprenen fent trekking per les muntanyes Tailandeses. Part 1

Com fer una tassa de bambu en quatre sencills passos

PAS 1

Tassa de bambu. Pas 1 from Estel.la Prado on Vimeo.

Agafem una canya de bambu, de les que encara estan fresques. Ganivet en ma, fem la mida que ens agrada.


PAS 2

Tassa de bambu. Pas 2 from Estel.la Prado on Vimeo.

Un cop tenim la mida de la tassa, pelem el bambu al nostre gust deixant un tira sense pelar.


PAS 3


Tassa de bambu. Pas 3 from Estel.la Prado on Vimeo.

Amb la tira que em deixat sense pelar, la pelem parcialment i fem un tall a uns dos dits de distancia de la part de dalt.


PAS 4


Tassa de bambu. Pas 4 from Estel.la Prado on Vimeo.

Ara que ja tenim el tall fet, agafem la tira que em mig pelat i amb una mica de forca, perque el bambu es dur, fem una maka nanseta. Si no ens agrada la retoquem.
Ja esta. Ja tenim una tassa de bambu!

Altres coses a fer amb el bambu:
Des de culleres per les tasses, un instrumment per bullir aigua per te, per exemple, fins a cases i instruments per treballar l'arros o la soja.


dijous, 4 de desembre de 2008

Doraemon

Els que prou em coneixeu, sabeu el que m'agrada en Doraemon, oi?? Doncs aqui lo flipo!! Hi ha Doraemon per tot arreu...

Als iogurts per beure...


Vaig trobar els pastelitos del Doraemon


Pero despres de probar-lo... no em va agradar :(


I algu mes friki que jo amb el Doraemon!!!


Aviam si dema explico mes cosetes...He penjat uns videos, he de mirar com linkarlos cap a aqui...

Petons per tots!!!

Trekking al voltant de Mae Hong Son


La Chan, la nostra guia, la Christine, una francesa que viu entre Marrakech i Franca i jo erem les components del trekking. Petit grup de noies. Molt agradable i sobretot recomanable.

Tot comenca a Mae Hong Son, des de Prince Guest House. Agafem el cotxe, uns 20 minuts o mitja hora, no ho tinc clar... Fem una petita parada per veure uns elefants.


Despres arribem a un poblat on la Chan compra algunes coses de menjar. Decidim no anar al poblat Karen (long neck) ja que no ens agrada la manera en que esta plantejada la cosa, anar a visitar un poblat com si fos una especie de circ (a mes haviem de pagar apart...). Doncs decidit aixo, ens posem a caminar. La Chan, ni corta ni perezosa, decideix que perque seguir el cami si es pot fer tot directe, aixi que res, anem muntanya amunt, per lo directe. A mi la veritat es que m'agrada, com diu la Chan, per que fer el cami que puja, baixa i despres torna a pujar si podem nomes pujar?

Pel cami ens aturem per treballar una mica el bambu i fer 3 lindes tasses amb les seves pertinents culleres i un bullidor per fer te. Recursos interessants d'aprendre per sobreviure a la selva.

Instrument per fer te


Les tasses, amb les culleres i el ganivet, eina basica a la selva.


En l'ascencio trobem papallones, aranyes de potes llargues, llaguissimes, formigues, palmeres, moltes palmeres, flors, lianes, arbres enormes, i ok, tambe vam trobar mosquits, millor dit, ells em trobaven a mi... Pero, que hi farem... mes que posar Relec, que si, funciona.

Un bufalo...

Maka, eh!

Pero tambe vam trobar......silenci

Be, no exactament silenci. Pero si silenci de la civilitzacio. Nomes sentiem els sorolls del bosc, de la selva. Se sentien ocells de tota mena... prop de les aranyes (les de potes llarguissimes), eren tantes, que se sentien com es bellugaven. Vamos, inolbidable.

Les aranyes, hi havia moltes

Despres de la pujada directa, arribem a dalt de tot de la muntanya, on la Chan prepara un super dinar acompanyat de te.

Dalt de la muntanya


El dinar

Escalfant el te

Despres, les tres fem la migdiada com cal. La Chan em fa un barret amb una fulla gegant i comencem a baixar muntanya avall, ara si que per caminet, mes o menys digne i quan no ho era prou, cap problema, la Chan treia el seu ganivet i zas, zas, ja hi havia cami.

Jo i el meu super barret ecologic 100%

Jo xinu, xano

Finalment, ja una mica fosc, arribem a una casa en mig del no res, envoltada de camps d'arros on viuen una parella. Un burma i una thai. Ella bastant mes jove que ell. Alla passem la nit. I jo, amb el meu super estomac, men vaig a dormir amb la panxa no massa be i amb una mica de febre. Pero al mati ja estava curada.

La dona
L'home

Al mati seguent, soc conscient d'on soc. Realment, al mig del no res.

Caseta en mig de la selva, al costat dels camps d'arros

Al cap d'una estona comenca a arribar gent, gent que ve a treballar l'arros. I acabo treballant una estoneta amb ells. Ole!! Ja puc dir que he tret arros jo tambe!! Jo ben conteta i els treballadors, tambe, ells anaven reient!! Clar que quan el sol va comencar a apretar i va fer caloreta, vaig deixar la meva feina. :)


Gent, veins, treballant l'arros

Les dones fent fusta per fer foc per cuinar

Pos res, despres d'estar el mati per alla, vam marxar les 3 exploradores. Fent un suau cami, tot s'ha de dir, pero que despres de la meva nit un xic malalta, ja estava be. Pel cami ens vam creuar amb una gent que treballava la soja. Interessant de veure, tambe.

Soja, i la dona que la treballa

Jo dins un arbre gegant!!!

I res. Creuem un riu amb canoa, d'aquelles fetes amb un tronc...


i poc despres arribem a un poblat, on el marit de la Chan ens va venir a buscar en cotxe i ens va deixar a la Guesthouse.
Se fini de trekking!