Primera nit que sento que el viatge esta essent el que volia. Buf! Amazing! Ara estic a la meva cabanyeta, mig en boles, sota la mosquitera. Escoltant animals: grills, gossos i d'altres que no se ben be si son ocells, insectes o que exactament. Ok, soc realista, tambe escolto els veins, pero no tota l'estona, en canvi els animals si.
Tinc gana. No he sopat. Se m'ha fet tard despres de l'internet fent una birra amb la Judith i xerrannt amb unes suisses, una d'elles ha estat sis setmanes en un orfelinat de prop de Bangkok. Interessant.
Encara mes interessant perque avui, a l'autobus de pujar de Chiang Mai a Pai he, ens hem conegut l'Anna, una gracienca i jo. Primer contacte en catala.
- M'aguantes aixo? Ai!
Doncs a finals de novembre se'n va cap a l'orfelinat de Phnom Phen (tambe sento galls... quina hora deu ser?) on en Toni i l'Angel desenvolupen el seu projecte. Jo segurament hi sere a finals de gener.
Les coses passen perque han de passar.
Una setmana despres de deixar Barcelona. Una setmana despres de la full moon. A una setmana d'haver iniciat la meva aventurilla.
La lluna es veu diferent!
1 comentari:
Nena, per molts anys! Els 27 del dia 27! Gràcies per anar-nos donant notícies teves.Un petonàs i fins... fins quan sigui!
Publica un comentari a l'entrada