diumenge, 30 de desembre de 2007

El que pensàvem que podria havia estat...

Quants de nosaltres, quan erem xiquis, no pensavem que als anys 2000, 2010... els cotxes volarien?? era clar, no?? Hi havia un gran canvi de segle... I ja estem casi al 2008 i no sembla que els cotxes hagin de començar a volar, oi?



A "Back to the Future II" (gran triologia, per cert) ens mostren el futur que tots ens hem imaginat algun cop. Les imatges del futur són increïbles. Els cotxes volen, al bar no hi ha cambrers... són màquines, intel·ligents, això si, et donen conversa i tot... hi ha hol·logrames pel carrer, monopatins voladors... i tot un seguit de coses que realment dibuixen clarament un futur, però un futur que no crec que mai sigui així. Hi ha massa coses en aquesta vida per a canviar-ne d'altres. Si una cosa ja funciona bé, i sobretot, genera riquesa pels de dalt, perfecte, tot va bé. És trist però la cosa és així...

No estic dient que hagem de fer que els cotxes volin, però si que hem de tenir molta cura amb el nostre planeta i no crec que sigui tant difícil. De fet, estic convençuda que s'han trobat moltes solucions per millorar el nostre futur, i el dels qui vindran, però per a certa gent no els hi és rentable i són gent tant asquerosament poderosa que no permeten que evolucionem cuidant el nostre entorn.

La veritat és que és millor no pensar en aquestes coses, perquè des de la petitesa de l'individu no aconseguirem res. Vivim en aquesta societat i admetem moltes coses... o més que admetre, el que fem és tancar el ulls vers tot això... i continuar lluitant per les nostres vides que també és feina difícil, oi?

dilluns, 24 de desembre de 2007

Espaghetis a les 5 de la matinada

La millor manera de començar aquest blog és donant les gràcies. Gràcies a tots els que heu passat per la meva vida, regalant-me les nostres experiències que m'han portat a estar en aquest moment de la meva vida. Gràcies als bons moments però també als mals moments, que de tot s'aprèn i tot és necessari.

Sos del Rey Católico. Vivint el moment...

És ideal poder deixar-se portar per les situacions i fer el que realment et ve de gust sense tenir en compte res, ni el temps. Viure el moment. Escollir fer o deixar de fer, així de simple però alhora tant complicat.

De tant en tant, apreciades vegades, succeeixen coses que fan que la vida es torni interessant...


Puntazos... Momentazos Frikis, punkys.

Tenen una duració limitada, però no determinada. Nosaltres decidim quan s'acaba i tornem a la realitat. Sempre espero el dia en que pugui convertir la realitat en realitat.