dissabte, 27 de juny de 2009

Myanmar i nosaltres

[Escrit en directe i transcrit en diferit un cop passat el bloqueig de blogs a Myanmar]

Mmm!! Una miqueta de pluja! Quina olor a mullat! Que refrescant!

Estic a l'autobus (amb totes les seves lletres) que ens porta des de Bagan a Yangon per anar a la platja. Seran... aviam, sortim a les 14:00h i arribem cap a les 8:00h del dia seguent, s'enten. Calculeu vosaltres, ara prefereixo no saber-ho.

M'encanten els viatges llargs, i aquest es la comoditat en persona pel tipus de transport que hem usat en aquest pais. At the moment (i que duri) tinc dos seients per mi i en Titus te dos seients per ell. Mirant per la finestra, envoltada dels meus pensaments, he tingut la sensacio de tornar a viatjar sola. Llegint, pensant, escribint (tasca no realment facil tenint en compte com vibra i salta el bus degut a l'estat deplorable de l'asfalt, pero autentic), gaudint del viatge i dels paissatges, dels pobles que atravessem... em sento feliç. I soc feliç.

Soc lluny de casa. Puc contar mes de set mesos fora de casa, pero cada dia recordo d'on vinc: Where are you from? Pregunta la gent, o ho intenta tot formulant una frase semblant. You speak myanmar language? Nene. Ho hem apres ahir. A little bit i si, paraules basiques. Paraules que faciliten les nostres necessitats i la comunicacio amb els locals. Hola, gracies, quant val?, aigua, lavabo, els numeros, no entenc, arros, arros fregit, no vull i tot el que ens ha estat possible retenir dins els nostres cervells.

La gent ens somriu pel carrer, s'encurisejen de veure'ns i se'n riuen quan ens senten parlar la seva llengua en senyal de sorpresa. Els que parlen angles com bonament poden, s'interessen per nosaltres. En respondre Barcelona, la majoria (per no dir tothom) tenen com a resposta ah! socker! I els mes futboleros ja comencen amb la al·lienacio. Aquests son els de passada, que tambe s'interessen cap a on anem i quant temps estema al lloc en concret o a Myanmar. Entenc el seu interes per nosaltres, pero a vegades els hi falta entendre que nosaltres som questionats per aquestes mateixes preguntes prou sovint, pero ho acceptem i intentem fer el millor paper que cada circumstancia ens permet.


Hem conegut gent amb la que, pel temps i pel seu angles, ens ha permes una mica mes de comunicacio, amb mes o menys didicultat, pero arribant a compartint moments. Ens han preguntat coses, els hi hem preguntat coses i no em deixo de soprendre. Esta clar que no hem pogut fer amics de l'anima, pero si gent per recordar i gent que ens ha ensenyat molt, molt sobre les seves vides i sobre les seves possibilitats, gent que tenen poc i del poc que tenen ens n'ofereixen i comparteixen.

Myanmar i la seva gent

[Escrit en directe i transcrit en diferit un cop passat el bloqueig de blogs a Myanmar]

Gent que lluita per dia a dia aconseguir uns pocs diners per tenir quelcom de menjar, gent que amb els pocs recursos dels que disposen viuen i no deixen de ser feliços, sempre mirant de trobar el moment per relaxar-se i fer el te a les cases de te. Es pot veure que al pais la gent treballa força, i sobretot les dones, i s'observa tambe en que son les que menys es veuen a les cases de te.

La figura femenina d'aquest pais se la pot veure treballant en botigues, en llocs de menjar al carrer, en restaurants (a la cuina i servint), a les cases de te, a la construccio, als boats, a casa (feina mes dura que al nostre pais, doncs aqui la electricitat es molt limitada a tot Myanmar i en algunes zones no tenen ni aigua corrent a casa), a les escoles, als hotels, als camps... i potser on no se les veu gaire es en la conduccio de transports publics i a les cases de te, relaxades. I amb aixo no vull menys preuar els homes, que tambe treballen durament a tot arreu, pero si que ells troben temps per relaxar-se amb mes cotidianitat.

Qui tambe m'ha sorpres, i es troba al llarg de Myanmar, son els nens treballant. Amb no mes de deu anys els trobes en restaurants, cases de te, venent al carrer, als trens i als vaixells, pasturant i fent allo que bonament poden. Alguns d'ells ho combinen amb l'escola, altres no.


Pero una cosa la saben, o dues, la gent de Myanamar no es pot permetre sortir del pais. Tot fora es massa car. Els mes afortunats han viatjat pel pais, els altres no han sortit del seu estat. L'altra cosa que tenen clara es que nosaltres, com a turistes que som, som rics. Als seus ulls es aixi, segur. En alguns llocs, sobretot alla on passa mes turisme, se n'aprofiten i ens fan pagar les coses mes cares (transport, per dormir i fins i tot el menjar). Ens sorpren, i quan m'ho diuen no m'agrada que m'ho diguin, quan ho penso si, hi ha gent que tranquil·lament ens diu: tu ets turista i ets ric, jo no. Que hem de fer? Res mes que assumir la nostra posicio de turistes. Per sort majoritariament no es aixi.

Els myanmaresos son amables, simpatics, somrients, lluitadors, treballadors (amb pocs recursos pero ben aprofitats), petits i morenos, i amb una energia i una empenta que molts de nosaltres no sabem el que es.

dilluns, 8 de juny de 2009

El que diuen i el que passa

Uns arriben a port, d'altres han pres la decisio de marxar i d'altres ho faran en breu. En n'hi ha que tot d'una, en uns mesos, deixaran de ser una parella per passar a ser una familia, d'atres se separen mentres d'altres s'ajunten. Hi ha els que s'enfaden i els que no tenen temps ni per fer-ho, els que necessiten desconectar i els hi es molt dificil aconseguir-ho.

I jo, essent jo mateixa.
Perduda en aquest mon donant voltes
Unes voltes que s'acceleren i no volen parar
Vull fer plans, no aquests no funcionen
Millor previsions, modificant-les amb cada pas
Passos que m'ensenyen les novetats que en tot moment vaig captant
Captacio, retenir... i temps... temps per captar, per retenir
Tinc el temps, uau! el temps que no tinc a casa meva

Temps per pensar
Temps per reflexionar
Temps per entendre
Temps per adonar-se
Temps per compartir
Temps per aprendre
Temps per
Temps per aprofitar i ser feliç
i per gaudir

I a mi em deien:

"Creu-me nena (per fer-ho mes dramatic), quan tornis tot i tothom seguira igual, no et preocupis"

I no, no em preocupo. I no, no m'ho crec
I m'agrada, m'agrada la diferencia en les coses

M
u
a
k
s

M
u
a
k
i
s