Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pluja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pluja. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 d’octubre del 2012

Cada enfermetat té una raó mental - Josep Pàmies

El dia d'avui. Les paraules d'un mestre. CADA EMFERMETAT TÉ UNA RAÓ MENTAL.

Què n'ha dit deeee... de paraules ordenades. Ordenades de tal manera que es fan escoltar. Que mostren camins dels quals molts n'hi sabien fixat que només era qüestió de girar el cap per veure'ls. Són camins fàcils però em de girar el cap per tal d'encuriosir-nos per ells; i tombar una mica la nostra direcció.
Parla sobre la Dolça Revolució i es que en Josep Pàmies ens té ben plantats amb l'estèvia i la resta de plantes i, sobre tot, amb les seves propietats.
L'Aurea Social és un espai a nombrar també per la seva manera de funcionar i els esforços que es posen des d'aquí per seguir creant, educant i compartint comunitat. I avui ha acollit la xerrada d'aquest dolç pagés, en Pep Pàmies.
En els apunts que he anat prenent per tal de poder aprofitar al màxim aquest senyor i el seu coneixement vari, surt l'ordre següent de paraules:

> Teresa Ilari – Metgessa catalana. Nicaragua. Aigua de mar.
> Hem de saber quina cara fa qui planta el nostre menjar.
> Tranquil·litat i bons aliments.
> Les plantes t'ajuden allà on les pastilles no ho fan.
> Hem de mirar de no embrutar els nostres budells però si s'embruten els hem de netejar. No podem canviar els nostres òrgans.
> Política – Catalunya – Europa – Medicina – Bancs
> El competir – Violència – El més fort
> La teoria de l'evolució és mentira. Hem evolucionat per la cooperativitat. Compartint coneixement. Ara cada vegada ens n'arriba més.
> Les bruixes aquelles que cremàvem, els xamans... ja ho sabien.
> Curar no és negoci – Prefereixen que la malaltia és faci crònica – On estan els polítics!!!!?
> Les medicines només alleugeren els dolors, perquè no hem descobert medicines que curin? Només els antibiòtics ho fan!!!
> La diabetis es cura amb l'estèvia.
> L'estèvia és una planta que ara mateix és il·legal plantar-la, és il·legal la planta, la fulla fresca i la seca i el que és legal és la pols d'estèvia usada per fer sacarines i per la Ccla (a aquesta no vull ni teclejar el nom). A la dolça revolució desobeeixen.
> Hem de ser autosuficients individualment i col·lectivament.
> En Pàmies no creu en les ONGs perquè es mouen per el mateix.

I senyors, segueixo demà perquè aquí, ara, en moment present tinc son, netzesitu dormir... els òrgans també han de dormir, em va dir un dia ma germana i m'ha quedat grav/bat al cap.

Petons i a descansar! :)

La pluja m'ha fet tornar :)

El dia d'avui me'l quedo tooot sencer. I el d'ahir, i tots els que he viscut i tant! Aquest el d'avui ha estat especial perquè és l'últim present que he viscut i m'encanta aquest present. I avui ha plogut. I a la plaça de Gràcia les gotes feien dibuixos efímers; acompanyats aquests per sons reflex del camí que cada gota ha fet fins aquí. Jo, la receptora de la percepció, volia caminar nua amb el cap alçat sentit les gotes d'aigua caient a la meva cara. I he marxat per uns instants. I he tornat.

Asseguda a la barca els peus em toquen la sorra seca d'aquesta immensa i solitària platja. Respiro. Escolto. Observo. Espero.
Els amics passen corrents tot animant-me que els segueixi per gaudir el bany tot junts. Jo espero.
I arriba.
A poc a poC.
Puc veure com s'apropa.
Puc veure que està aquí.
Cada cop escolto les seves passes més properes.
I tot estenen la má. Hi és.
M'ha mullat. I no s'atura.
La sorra ara es molla.
M'aixeco, camino. Giro. Salto. Corro. I
em banyo.
I floto i noto
les gotes al meu cos.
I escolto i oloro la pluja que està amb nosaltres aquell vespre.
Amb les orelles a l'aigua salada sento que crida
aixeco el cap,
i continuant,
no calla per una estona.
La pluja ha cridat ben fort ben llarg.
La pluja m'ha cridat ben fort ben llarg.
Escolto la pluja com mai l'havia sentit abans.
Escolto la pluja malaia com mai l'havia escoltat abans.

Els peus nuus em portaren aquesta nit de tornada a casa, a gràcia, a la plaça.
Perquè en hi ha que caminen per la pluja i en hi ha que es mullen.