[Escrit en directe i transcrit en diferit un cop passat el bloqueig de blogs a Myanmar]
Mmm!! Una miqueta de pluja! Quina olor a mullat! Que refrescant!
Estic a l'autobus (amb totes les seves lletres) que ens porta des de Bagan a Yangon per anar a la platja. Seran... aviam, sortim a les 14:00h i arribem cap a les 8:00h del dia seguent, s'enten. Calculeu vosaltres, ara prefereixo no saber-ho.
M'encanten els viatges llargs, i aquest es la comoditat en persona pel tipus de transport que hem usat en aquest pais. At the moment (i que duri) tinc dos seients per mi i en Titus te dos seients per ell. Mirant per la finestra, envoltada dels meus pensaments, he tingut la sensacio de tornar a viatjar sola. Llegint, pensant, escribint (tasca no realment facil tenint en compte com vibra i salta el bus degut a l'estat deplorable de l'asfalt, pero autentic), gaudint del viatge i dels paissatges, dels pobles que atravessem... em sento feliç. I soc feliç.
Soc lluny de casa. Puc contar mes de set mesos fora de casa, pero cada dia recordo d'on vinc: Where are you from? Pregunta la gent, o ho intenta tot formulant una frase semblant. You speak myanmar language? Nene. Ho hem apres ahir. A little bit i si, paraules basiques. Paraules que faciliten les nostres necessitats i la comunicacio amb els locals. Hola, gracies, quant val?, aigua, lavabo, els numeros, no entenc, arros, arros fregit, no vull i tot el que ens ha estat possible retenir dins els nostres cervells.
La gent ens somriu pel carrer, s'encurisejen de veure'ns i se'n riuen quan ens senten parlar la seva llengua en senyal de sorpresa. Els que parlen angles com bonament poden, s'interessen per nosaltres. En respondre Barcelona, la majoria (per no dir tothom) tenen com a resposta ah! socker! I els mes futboleros ja comencen amb la al·lienacio. Aquests son els de passada, que tambe s'interessen cap a on anem i quant temps estema al lloc en concret o a Myanmar. Entenc el seu interes per nosaltres, pero a vegades els hi falta entendre que nosaltres som questionats per aquestes mateixes preguntes prou sovint, pero ho acceptem i intentem fer el millor paper que cada circumstancia ens permet.
Hem conegut gent amb la que, pel temps i pel seu angles, ens ha permes una mica mes de comunicacio, amb mes o menys didicultat, pero arribant a compartint moments. Ens han preguntat coses, els hi hem preguntat coses i no em deixo de soprendre. Esta clar que no hem pogut fer amics de l'anima, pero si gent per recordar i gent que ens ha ensenyat molt, molt sobre les seves vides i sobre les seves possibilitats, gent que tenen poc i del poc que tenen ens n'ofereixen i comparteixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada