[Escrit en directe i transcrit en diferit un cop passat el bloqueig de blogs a Myanmar]
Gent que lluita per dia a dia aconseguir uns pocs diners per tenir quelcom de menjar, gent que amb els pocs recursos dels que disposen viuen i no deixen de ser feliços, sempre mirant de trobar el moment per relaxar-se i fer el te a les cases de te. Es pot veure que al pais la gent treballa força, i sobretot les dones, i s'observa tambe en que son les que menys es veuen a les cases de te.
La figura femenina d'aquest pais se la pot veure treballant en botigues, en llocs de menjar al carrer, en restaurants (a la cuina i servint), a les cases de te, a la construccio, als boats, a casa (feina mes dura que al nostre pais, doncs aqui la electricitat es molt limitada a tot Myanmar i en algunes zones no tenen ni aigua corrent a casa), a les escoles, als hotels, als camps... i potser on no se les veu gaire es en la conduccio de transports publics i a les cases de te, relaxades. I amb aixo no vull menys preuar els homes, que tambe treballen durament a tot arreu, pero si que ells troben temps per relaxar-se amb mes cotidianitat.
Qui tambe m'ha sorpres, i es troba al llarg de Myanmar, son els nens treballant. Amb no mes de deu anys els trobes en restaurants, cases de te, venent al carrer, als trens i als vaixells, pasturant i fent allo que bonament poden. Alguns d'ells ho combinen amb l'escola, altres no.
Pero una cosa la saben, o dues, la gent de Myanamar no es pot permetre sortir del pais. Tot fora es massa car. Els mes afortunats han viatjat pel pais, els altres no han sortit del seu estat. L'altra cosa que tenen clara es que nosaltres, com a turistes que som, som rics. Als seus ulls es aixi, segur. En alguns llocs, sobretot alla on passa mes turisme, se n'aprofiten i ens fan pagar les coses mes cares (transport, per dormir i fins i tot el menjar). Ens sorpren, i quan m'ho diuen no m'agrada que m'ho diguin, quan ho penso si, hi ha gent que tranquil·lament ens diu: tu ets turista i ets ric, jo no. Que hem de fer? Res mes que assumir la nostra posicio de turistes. Per sort majoritariament no es aixi.
Els myanmaresos son amables, simpatics, somrients, lluitadors, treballadors (amb pocs recursos pero ben aprofitats), petits i morenos, i amb una energia i una empenta que molts de nosaltres no sabem el que es.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada