Pàgines

divendres, 10 de juliol del 2009

Si i no!

Dema fara vuit mesos que vaig sortir de casa (uaca!)

Segueixo voltant. Feli
ç. Torno a voltar sola. Han set mes de dos mesos de fer-ho acompanyada, i quin bon company!! Se t'anyora i se t'anyorara. Estic contenta, has fet el que el cos i la ment et demanava. Aix!! Quines sorpreses que donaras! Quina enveja! Aix Titus! Que grande! Ara ja ho puc dir, ja has arribat...

I jo aqui. Ara a la city, KL (Kuala Lumpur), Malaysia. Parlo amb ma germana i em diu que te ganes de veure'm, jooo!! Maxima!! I jo!! Tinc moltes ganes de veure't! Segueixo totes les teves passes i penso molt en tu. Si trobo un Doraemon li demano la porta magica i en planto a Gracia en un pliqui, segur!


I aquesta campiona, la Vira, em pregunta si no tinc ganes de tornar...










I SI! Una banda de mi SI vol tonar!
Es aquesta que te ganes de fer una clara amb tu a la cafetera tot despres de fer-te una forta abraçada, la que te ganes de veure la seva gent, gaudir de Gracia, menjar pernil i bon formatge (mmm!!) i bon pa i tota la dieta mediterrania, la que esta cansada de fer i desfer la motxilla, i de carregar-la, de no tenir una casa fixa (ni un llit), de no entendre tot allo o res del que diu la gent que m'envolta, de decidir tot, des de les coses mes basiques de cada dia fins quina es la meva propera destinacio. La que vol cuinar, comprar. Tenir un ordinador. La que esta farta de les picades de mosquits.
La banda que ha fet que aprengui a viure amb uns minims (que sempre poden ser menys), que fa que em separi de la bona gent amb la que vaig compartint aquesta part de la meva vida. La que te ganes de fer rodatges i afegir musica al ipod i anar a concerts en directe, la que no deixa de pensar en la meva gent...


I NO! Una banda de mi NO vol tornar!
Es aquesta que viu i em fa gaudir del moment, que apren sobre la vida, la gent, la cultura i les religions, els paissos i sobre mi. La que em fa adonar-me'n del que tinc, del que soc, del que em puc permetre i soc capaç, de a qui estimo de debo, del que es prescindible i el que sempre necessitem.
La banda encuriosida per descobrir noves i/o diferents coses, maneres de fer, de tastar nous menjars, nous indrets, nova gent, noves llengues i
em deixa temps per pensar i em fa reflexionar. Reflexionar sobre la vida i sobre mi.
Aquesta banda de mi que coneix a gent de tot arreu, amb la seva vida amb la que compartim moments i ens ensenyem mutuament i casi sense que ens adonem cultivem una bona amistat. La que em permet viure situacions inolvidables per inumerables raons, i em fa arribar a llocs increiblement bonics.
Aquesta banda que se'n surt de tot allo que se li planteja, que sempre va endavant sabent que la vida sempre es genial. La que em fa sentir lliure en un mon que no s'acaba ,on sempre hi ha possibilitats de fer i desfer. Un gran mon que no deixar de voltar. I jo amb ell.
La banda que ara em fa ser
feliç.

Per la meva xente.

I a la meva xente, sabeu que penso molt en vosaltres i com sempre dic, us estimo i us enyoro! Sigueu feli
ços!

Petons i abra
çades!

Sempre meus, sempre vostra,
Estel
·la