Tan aprop

Com sempre a la vida i concretament en el meu viatge se'm plantejen diversos camins a seguir.

Quin escollir? Ja es veura. Alguns dels camins no son nomes per mi, he d'esperar que d'altres prenguin decisions. Una trucada i de sobte una altra opcio.

Mentrestant, vida d'illa. Tot arriba!

El vull fer tornar a la mar

Mirant per la finestra del tren, viatjant cap al sud, em cauen tristes llagrimes imaginant-te en aquests indrets fent aquest trajecte.

Quants cops haure trepitjat rera les teves passes sense saber-ho? Ara estic segura que per aqui et segueixo.

Aqui t'estimen i t'esperaven.
Ara tambe es pregunten allo que jo no m'atreveixo a explicar-ls'hi.

Ajagut a un descampat on ara juga la canalla descansa el teu long tail. Despres de la teva aventura, li va servir a Mr. Sutep com a fisher boat. Ara es seu, li hem regalat.

El vull fer tornar a la mar. La mateixa mar Thailandesa de Tarotao Marine Park que us va acollir en la vostra aventura. No ho se, potser per reviure't una mica...

Sniff!!

Malaysia

Avui es 17/09. Tornant des de Singapore he contat quants cops he agafat aquest ferry cap a Tioman. Aquesta sera la cinquena vegada que l'agafo i sera la primera que el faig sola.

He creuat la frontera amb el bus, encara no n'havia fet cap en bus. Molt facil, molt rapid i un stamp i fins el 14 de decembre puc estar en aquest pais. Easy!

Seguint les ultimes passes que va fer la meva family per venir-me a trobar em trobo altre cop a Mersing.

M'he fet una llista de les coses a comprar. Una camara per la bici i unes tissores de tallar les ungles, diners pel mobil i algun remei pels mosquits a l'habitacio.

Arround les 19h d'ahir em vaig veure obligada a decidir agafar un bus a les 22h per tornar i m'ha fet acabar en un espai amb sostre (de fluorescents) i agencies a banda i banda, una oberta i nou persones sobant-la a sobre unes esterilles directament a terra. Jo tambe ho he fet abans. Ara estic asseguda a sobre l'hamaca plegada amb el meu coixinet, escrivint aixo.

Avui he conegut Mersing, new way. Es bastant mes gran que dos carrers, una rotonda, el pont i el Timotel Hotel. I doncs, ara quan deu fer que no dormo?

Que mes dona. Tinc temps per dormir dema, vull dir avui. Nothing to do in Islands, que ve a ser un dels lemes de les illes. I tinc caseta, i petas, porritos.

Canvi d'ubicio. Esta matinant i han posat una musica horrible. Destinacio, platja al vora el pier, aviam que fa la marea i quins nuvols hi hauran al sunrise. Gaudir! Des de ABC hi ha sunset!

Good morning! Amb un somriure a la cara, jo asseguda observant la mar i tapadeta pels mosquits i ella caminant-se el passeig de davant la mar amb les primeres escletxes de llum. M'encanta! Hi ha molta gent que ho fa i es coneixen segurament de cada dia. Son gent gran majoritariament. Comenco a divisar illetes pero no encara Tioman. Uau! Es fa de dia velocment!

M'agarada tornar al que ara sento mes com a casa on fins i tot a Mainland em trobo amb amics d'ABC que no em deixen sola en mig de la nit!

Una abracada a La corda!

Un vell llibre, una gran historia

"(...) y ahora en el Caribe habiamos de descubrir que la felicidad no tiene fronteras, que es un estado de animo y no una posesion, no una ruta marcada a traves de la vida, no una meta que puede ser ganada, sino algo que se goza sutilmente como una niebla vespertina o el sol matinal; algo que se escapa a nuestro dominio." (...)

"(...) Aquella mi ultima noche en el mar permaneci sentado en cubierta, arrebujado en un edredon para resguardarme del frio (...) !Habia aprendido tantas cosas en el mar!; como que la amabilidad no tiene nada que ver con el dinero, y que la felicidad no guarda ninguna relacion con el rango o la raza. Tambien habia algunos recuerdos desagradables, como la vez en que por poco fui atropellado por un buque de noche, y la gran tormenta cerca de Malagasy. Pero recorde tambien las cosas buenas, como (...)"

"(...) Como relampagos, los recuerdos cruzaban mi mente mientras permanecia sentado sobre cubierta. Pense en lo profundamente que se sienten las cosas hermosas cuando llegan a formar parte de uno mismo. En el mar habia aprendido lo poco que una persona necesita, y no lo mucho. Me pregunte porque los hombres se aferran a la vida como si el universo dependiera de ellos. Me parecio que hay mucha gente que se contiene de hacer las cosas que verdaderamente desea solo por temor. Las sociedades menos complicadas parecian comprender mejor esto que los pueblos del mundo civilizado. La soledad habia hecho que me diera cuenta de que el hombre es totalmente insignificante en el universo, como una motita de polvo. (...)"

DOVE

La vuelta al mundo de un joven navegante solitario

Robin Lee Graham

"La vertadera amistat resisteix el temps, la distancia i el silenci"

"La verdadera amistad resiste el tiempo, la distancia y el silencio"

"The real friendship resists the time, the distance and the silence"

"La vraie amitié résiste au temps, à la distance et le silence"

Retrato en sepia, Isabel Allende

Si i no!

Dema fara vuit mesos que vaig sortir de casa (uaca!)

Segueixo voltant. Feliç. Torno a voltar sola. Han set mes de dos mesos de fer-ho acompanyada, i quin bon company!! Se t'anyora i se t'anyorara. Estic contenta, has fet el que el cos i la ment et demanava. Aix!! Quines sorpreses que donaras! Quina enveja! Aix Titus! Que grande! Ara ja ho puc dir, ja has arribat...

I jo aqui. Ara a la city, KL (Kuala Lumpur), Malaysia. Parlo amb ma germana i em diu que te ganes de veure'm, jooo!! Maxima!! I jo!! Tinc moltes ganes de veure't! Segueixo totes les teves passes i penso molt en tu. Si trobo un Doraemon li demano la porta magica i en planto a Gracia en un pliqui, segur!


I aquesta campiona, la Vira, em pregunta si no tinc ganes de tornar...

I SI! Una banda de mi SI vol tonar!

Es aquesta que te ganes de fer una clara amb tu a la cafetera tot despres de fer-te una forta abraçada, la que te ganes de veure la seva gent, gaudir de Gracia, menjar pernil i bon formatge (mmm!!) i bon pa i tota la dieta mediterrania, la que esta cansada de fer i desfer la motxilla, i de carregar-la, de no tenir una casa fixa (ni un llit), de no entendre tot allo o res del que diu la gent que m'envolta, de decidir tot, des de les coses mes basiques de cada dia fins quina es la meva propera destinacio. La que vol cuinar, comprar. Tenir un ordinador. La que esta farta de les picades de mosquits.
La banda que ha fet que aprengui a viure amb uns minims (que sempre poden ser menys), que fa que em separi de la bona gent amb la que vaig compartint aquesta part de la meva vida. La que te ganes de fer rodatges i afegir musica al ipod i anar a concerts en directe, la que no deixa de pensar en la meva gent...

I NO! Una banda de mi NO vol tornar!

Es aquesta que viu i em fa gaudir del moment, que apren sobre la vida, la gent, la cultura i les religions, els paissos i sobre mi. La que em fa adonar-me'n del que tinc, del que soc, del que em puc permetre i soc capaç, de a qui estimo de debo, del que es prescindible i el que sempre necessitem.
La banda encuriosida per descobrir noves i/o diferents coses, maneres de fer, de tastar nous menjars, nous indrets, nova gent, noves llengues i em deixa temps per pensar i em fa reflexionar. Reflexionar sobre la vida i sobre mi.
Aquesta banda de mi que coneix a gent de tot arreu, amb la seva vida amb la que compartim moments i ens ensenyem mutuament i casi sense que ens adonem cultivem una bona amistat. La que em permet viure situacions inolvidables per inumerables raons, i em fa arribar a llocs increiblement bonics.
Aquesta banda que se'n surt de tot allo que se li planteja, que sempre va endavant sabent que la vida sempre es genial. La que em fa sentir lliure en un mon que no s'acaba ,on sempre hi ha possibilitats de fer i desfer. Un gran mon que no deixar de voltar. I jo amb ell.
La banda que ara em fa ser feliç.

Per la meva xente.

I a la meva xente, sabeu que penso molt en vosaltres i com sempre dic, us estimo i us enyoro! Sigueu feliços!

Petons i abraçades!

Sempre meus, sempre vostra,
Estel·la

Trista pero Contenta

Es triste volver,
es triste quedarse
pero lo mas triste es separarse.

Gaudeix tot el que jo ara no puc gaudir, tu ja saps... :)
Petonassos i abraçades!!!