Intent d'entendre

Quan sabem que ha succeit quelcom pero no sabem ni que ni com, que fem? Fem la nostra vida mentre altres fan la seva.

En alguns moments la vida dels altres es creua en el cami de la nostra i doncs els seus actes ens marquen en certa mesura de la mateixa manera que nosaltres influim en el seu caminar. Parlem doncs de reciprocitat. El que queda en dubte es on es troba el punt d'equilibri en aquesta reciprocitat. Definir-lo es dificil ja que es variable. El controlem en part ja que ve donat per la situacio i la intensitat del moment i per la distancia recorreguda en el trajecte on hem compartit cami.

Quan la situacio canvia, el punt d'equilibri es diferent. Hi ha molts factors a influenciar, un dels mes notable es la distancia. Distancia que separa els camins que un dia van compartir trajecte. La distancia es indeterminada (incerta). Doncs, com podem determinar on es troben els nostres camins?

Dir

Quan he de dir quelcom, ho dic.
Si no em sento lliure de dir-ho, ho escric.
Un cop escrit, el que es llegueix ja no es meu. Es una interpretacio del lector, que amb la informacio i la relacio entre nosaltres, treu les seves conclusions.

Es la meva manera de dir les coses. Es la vostra manera d’entendre-les.

La lluna es rapida, mes que el sol

I a la lluna l’acompanya el temps...

Com dir quelcom, o no dir-ho. Esta clar que si ens plantejem la questio es perque ho volem dir. Pero tambe estem d’acord que no sempre podem. Hi ha casos en que simplement hem de veure que ara no es el moment. Quan arribi, aleshores ja sabrem que dir. I fins al moment en questio supos que es millor restar en silenci que crear malentesos. No sempre soc fidel a les meves suposicions.

Endavant

Encallada

Agradablement encallada.

Seria com em definiria una mica en aquests moments. Ok, no paxa res... ja sortira quelcom. Tot arriba.

Then, segueixo a Brisbane. Opcions, unes quantes, tot depen del que decideixi fer. Interessant, currar per aquestes latituds!

PEr que us feu una petita idea (com la que tinc jo ara) Australia es same same, but diferent. No se si se m'enten...en part podria ser Europe pero en el fons no. Per començar el cel es diferent... i el sunrise i el sunset son lents i sorollosos, agradablament sorollos amb el cant dels ocells que comencen un nou dia... i tot es molt espaios, un cop fora del centre de la city. Pero venint d'Asia, la gent em sembla una mica distant, la gent no saluda pel carrer!!! Altra cultura!!
Durant el dia fa calor... i a la nit, s'esta perfecte, inclus some nights em poso una jaqueteta... ah! i visc, em sembla, 9 hores abans que vosaltres... jeje!!
....pero be ja veieu, aixo es un punt moooolt petit d'Australia comparat amb el seu tamany!! Ja seguire explicant quan em desencalli.

Una abraçada a tots!! I va, expliqueu-me cosetes vostres...!!
Com sempre, us enyoruuuu!!

Have fun in your life!

Rapid, rapid...

Brisbane es on paro ara.
La seguent destinacio, no la conec.
Em quedo un xic mes a Australia o me'n vaig a New Zealand

Crazy vida a Brisbane.
Crazy party la d'ahir. Party cada nit.

Bons moments. Falta d'espai vital!! Massa gent!!

Activacio!! Crec que es la clau!

Mes moments en aquest novembre

Avui finalitza la meva estada per terres del sud est asiatic despres d'un any sencer de tot de moments i de tot de gent genial amb qui he anat creuant cami.

Moltes gracies a tothom!

Em fa pena abandonar aquestes terres, m'encanta aquesta terra i la seva gent.

Alhora I'm exciting per la meva propera destinacio. Canvi d'aires! Canvi de plantejament en la meva aventurilla!

A volar per la vida!!

Temps al temps

Encara enyoro els nostres moments, les nostres maratons, els nostres xinos, la musica sense radio al cotxe, el canviar una roda amb tu, la nostra felicitat... el teu Somriure. Mmmm!

Despres de tant de temps? Amb tant poc temps? Sembla que si.

A vegades jo tampoc ho etenc, tranqui. Pero hi ha confi, no?

Soc impacient, pero vaig aprenent!

Petons i petonassos!

Nus vemus!

Good Crazy Moment:

No se... fem un petilla? ;-)

De Penang a Langkawi, entre mar i terra

Marina me dijo una vez que solo recordamos lo que nunca sucedio. Pasaria una eternidad antes de que comprendiese aquellas palabras.


El cementerio de Sarria es uno de los mas escondidos de toda la Barcelona. (...)
El unico misterio que veia en todo aquello era que diablos haciamos alli.
-Esto esta un tanto muerto -sugeri, consciente de la ironia.
- La paciencia es la madre de la ciencia -ofrecio Marina.
- Y la madre de la demencia -replique-. Aqui no hay nada de nada. (...)
- Te equivocas. Aqui estan los recuerdos de cientos de personas, sus vidas, sus sentimientos, sus ilusiones, su ausencia, los suenos que nunca llegaron a realizar, las decepciones, los enganos y los amores no correspondidos que envenenaron sus vidas... Todo esta aqui, atapado para siempre. (...)
- Mo se puede entender nada de la vida hasta que uno no entiende la muerte - anadio Marina.


- Y usted, Victor? -pegunto Marina-. Que va a acer usted?
-Lo que hacemos todos los ancianos: sentarme a recordar y preguntarme que hubiera pasafo si lo hubiese hecho todo al reves.


- La juventud es una novia caprochosa. No sabemos entenderla ni valorarla hasta que se va con otro para no volver jamas...


- La verdad siempre esta a salvo de la gente-


El tiempo no nos hace mas sabios, solo mas cobardes.

Marina
Carlos Ruiz Zafon

A otra cosa mariposa

Arribada a la fi d'aquesta etapa a bord d'un veler, del Jumping Jack Flash, en aquest cas, les opcions que se'm plantejen ara son ben variades, des de tornar a Barna amb el veler d'uns noruegs, anar a Kuala Lumpur a treballar de lo meu, introduir-me a la Xina fins acabar a Hong Kong per visitar la Mireia, anar-me'n a Australia a currar picking fruit i acabar a New Zeland qui sap com i alguna que altra opcio mes que encara no ha aparegut.

Be, pq enganyar-vos, la decisio esta bastant pressa, pero encara no esta realitzada, per tant no dic res.




S'admeten juguesques.

12 de novembre de 2008

Para que sepas volver...

(365)









...ho tinc en compte compis!!

Dissabte, diumenge i dilluns

Dissabte, 7h del mati, Port Dickson.
Wake up.
Alliberar el Jumping Jack Flash.
La propera destinacio es a 150 milles.
Sunset.
La nit, encantadora.
No es veuen massa estels i la lluna triga a donar la cara.
Per l’oest, negra nit.
Per l’est, entre els nuvols, s’intueix la claror de la lluna.
Sunrise.
Diumenge, 11h del mati, Pulau Pangkor.
Bany quickly, forta corrent, gens de visibilitat. Trossos de medusa.
Menjar somenthing.
Dormir.

Sunset

Sunsirse

Dimenge, 15:30h, recollim ancora.
Destinacio a 120 milles.
Sunset.
Nit.
Dolca.
Estrelles.
Guardia.
Tony’s guardia. Plou, fort vent.
No mes guardia per mi, massa estrong el temps nocturn d’avui.
Dormo entre moviments.
Dilluns 5h de la matinada.
La pluja s’ha acabat.
Preparo te pel capita Tony.
Sunrise.
Esmorzem abans de creuar el pont mes llarg del Sud Est Asiatic. 13,5 km.
Dejabu, Tony comenta.
La meva impressio. This it’s bigger.
Dilluns 9h del mati, Pulau Penang, marina.
Tot el trajecte ha estat agradable.

El pont en questio

Peus a terra. 05 24.9N 100 20.7E
Abans la dutxa ja tinc nous amics.
Torno de la dutxa i, que li passa al Jumping Jack Flash?
El cable de la direccio es apunt de trencar-se definitivament.
En un parell de dies ve el recanvi.
Jo vaig a dinar, a coneixer Pulau Penang.
Tony obre la panxa al JJF.
Els meus nous amics se’n van.
Sopar, en Tony i jo.
Red garden with red dragon.
Sopar malayo, xinese, japanese, thai.
Xerrada i riures, smiles.
Dormir.

La lectura al veler

Si algo he aprendido, en los diez anyos que llevo buscando verdades omniosas, es que en esa tarea ninguna impresion de segunda mano puede reemplazar a lo que uno conoce por si mismo.

Vivire con la duda – se resigno -. Algun dia lo sabra, porque tarde o temprano lo sabemos todo.

Al azar le gusta adoptar los mas divesos disfraces, y por los que escoge en ciertas ocasiones uno juraria que es un humorista incorregible.

Pero uno tiene que aceptar con deportividad que se incumplan sus expectativas, porque en el fondo eso es lo unico que le da la chispa a la existencia.

La gente solo se entera de lo que uno quiere que se entere – repuso-.

(..), me asalto una nostalgia indefinida, como la que se siente por todo lo que uno ha deseado una y otra vez, sin llegar a poseerlo nunca. Por algun mecanismo perverso, eso es lo que termina anyorandose, mas que lo que de verdad se tuvo.

(..) Sabes lo unico que no tiene precio? (..) Quien ha aprendido a no necesitar nada. Esa es la unica gente a la que un hombre como yo se siente capaz de admirar. Si es que existe.

El que se ensenya a si mismo carece de terminos de comparacion, y corre por ello el peligro de valorar demasiado lo que es y piensa.

Todos podemos vivir solos. Todos vivmos solos.

El alquimista impaciente
Lorenzo Silva

Mami

Mmm!!

Acabo de parlar amb la meu mare... m'agrada... m'ha deixat molt contenta!

A mi anyos y todavia voy aprendiendo!

Claro que si mami...

Te quiero mucho!

La Vida al Veler

M’agrada!

M’encata!

Puc recorrer mon a bord d’un veler.

En Tony i en Jumping Jack Flash m’estan ensenyant molt. Navegacio traquil.la i segura, una bona manera d’endinsar-me en aquest mon.

Aquesta etapa de la meva aventurilla s’acaba a Langkawi, en uns 10 dies. Hauran estat tres setmanes a bord. Despres, who knows, potser trobo el meu sailing per go around the world...

De moment dema una altra llarga travessa, 30 hores, 150 milles. Propera estacio Lamut.

T’espero.

Avui

Les 11:15h del mati del dimarts 3 de novembre de 2009. Som al Jumping Jack Flash, en Tony i jo. Navegant. Em sortit a les 7h del mati i ara tenim el vent no massa a favor i el corrent en contra. El vent arriba a casi 10 nusos, la nostra velocitat de navegacio es de 4.3 nusos. Destinacio per aquesta nit, Pulau Pisang (Banana Island) i Pulau Tunda. Snorkeling! Arribem en unes tres hores i mitja. Then, avui dormim ancorats. Yuju!!

La nostra "carretera" per endavant

Llum i ombres

Mi jeto de bon mati davant el sol

Avui hem posat musica, una mica de U2, Bob Marley, Gary Jules i Saka Moto, el japones aquest que em vas pasar VIra, que resulta que un amic del Tony es el seu productor musical.

Amanida de pasta, en Tony li agrada!

Tenim la illa aqui davant. Una hora o hora i mitja. Ara fa estona que portem una velocitat mes aviat de 5 nusos. Les veles son empentes per el vent, no suficient per treure el motor (sense el qual anem a 3 nusos) pero si per anar un xic mes rapids.

Jo a dins, en Tony a fora

El pont que uneix Malaysia amb Singapore

Per els que aneu mes perduts que jo en aixo de la navegacio, us puc explicar cosetes sobre els vents i la velocitat de navegacio (ara que vaig aprenent). L’ideal vent per apagar motor (cosa que encara no he experimentat amb el JJF) son d’entre 12 i 15. Si arriba a 20 nusos, en Tony is scared allready i afluixa botabara. Amb vents de 30 nusos, jo tb estic scared, em sembla i en Tony ja ha recollit totes les veles, segur.

Esquerra, GPS, on podeu veure la velocitat que portavem i el caos que es Melacca Strait
Dreta amunt, la direccio que portem
Dreta avall, la velocitat i la direccio del vent

Respecte a la velocitat, la bona son uns 5 nusos, vol dir que fem 5 milles nautiques a l’hora i 1 milla nautica son com 1,8 km. Enjoy the way, vamos!

On the way

Ara viatgem a 5.8 nusos i tenim les illes a unes 3 milles. Ja esta, ja les tenim aqui... Buscar un lloc per tirar l’ancora, snorkeling i gaudir de la solitud de l’anclatge.

Hem arribat al voltant de les 16h. Posicio exacte 01 28’621N i 103 15’ 361E. Ancora cap al fons, un banyitu sense snorkeling, doncs la visibilitat era nul.la i el corrent fort. Relax, menjar una amanida amb tofu, a carrec d’en Tony i esperar la pluja que no ha rribat i gaudir del sunset ennuvolat com es tipic aqui.

L'amanida de tomaquet amb tofu d'en Tony, mm! Bona!

Espiant els veins, no s'han de perdre els costums

Esperant la tempesta que no va arribar

Sunset enuvolat

Then, dormir una estona, per la propera jornada de navegacio volem anar a 66 milles i comencarem la ruta de nit, a mitja nit. Dormo una estona a coberta, tapada amb una manteta tot esperant la lluna. Bona espera! Apareix la lluna per l’horitzo, gran i ataronjada. Maka, maka! (jeje!)

Ve a ser aixo, es que no es facil fer la foto amb el veler en moviment

Ara son mitja nit. Recollim ancora i arrenquem continuant cap al nord oest. Primer torn per en Tony. Jo baixo a dormir. A les 2h comenca el meu torn. Mmm! Lluna plena! Pero fa rasqui! Em poso la jaqueta que feia mesos que no em posaba. Durant dues hores goberno jo el veler. La lluna plena enlluerna de tal manera que no hi ha problema per veure per on naveguem. Gaudir de la nit, de la lluna i del vent. El vent bufa del nord a una velocitat d’entre 8 i 12 nusos i el corrent favorable en la nostra direciio. Resultat, velocitat de creuer 7,7 nusos de maxima. Rapid!

Les 4h, en Tony ja ve a cobrir-me i jo a sobar-la altre cop. A les 6h em toca a mi cobrir en Tony. Uauu! Anem a cap a la lluna. Ok. Ara fa fred. Agafo la manta. El vent va afluixant, tenso la vela gran i la vela del davant (he de mirar els noms tecnics, encara), i dono una mica mes de gas al motor que si no no arribem ni als 4 nusos de velocitat de creuer. Amb aquests ajustos agafem tot just 5 nusos, enough. En res, pam, sunrise! Amazing! A proa la lluna, a popa el sol. Felicitat a bord del Jumping Jack Flash! S’acaba la nit i amb ella la meva primera nit de navegacio. Agradable, pero les guardies de dues hores son dures quan toca llevar-se!

Perseguint la lluna

Sunsrise. Sense paraules!

Hem set prou rapids durant la nit i em decidit, en Tony ha decidit, que no pararem alla on pensavem, a Melacca, si no que anem directament cap a Port Dickson 02 28’ 752N i 101 50’ 400E. A Melacca l’aigua es bruta, no deixa de ser un estret, i com que hi ha temps anem directament a la seguent Marina. En eso estem ara. On the way. 9 nusos vent, 5,6 nusos de velocitat.

La resta del trajecte la hem fet a una velocitat maxima de 8 nusos, vent i corrent al nostre favor. Em passat el que semblava una tempesta, pero nomes ens ha arribat el fort vent de casi 30 nusos, uauu!! Hem recollit les veles, feina no facil!! Despres altre cop vent moderat i agrait pel Jumping Jack Flash. Arribem vora les 18h a Port Dickson, vol dir que em fet 18h de navegacio seguides. Interessant.

Au gent! A gaudir de la vida!

Un moment ha arribat

Sabeu el seu nom. Es diu Tony, de cognom, Crazy Japanese Man!! Però com jo! Si no, aquí no estem. Be, els inicis els coneixeu. Pose-m'hi cara i coneixem una mica la seva vida, doncs.

I'm only a writer, retired writer! Aixi és defineix Nagumo Kaito, Tony pels westerns.





Prové d'una família humil, nascut i crescut a Osaka, Japan. Va cursar els seus estudis de Social Science a Waseda University, Tokyo. Quan encara estaba per acabar aquests estudis, aprofitant que la universitat era tancada va embarcar-se en el seu primer viatge com a backpacker lleuger, sol i lluny de casa. Va comencar pel Japo, on per casualitat va trobar un amic del seu germa que li va oferir una curta feina a la televisio a Taiwan. Un cop feta la feina i cobrada va continuar fins a Sri Lanka. Quan ja portava uns 3 mesos de viatge, per necessitats mediques va haber de tornar al Japo, passant les dues primeres setmanes a l'hospital. Recuperat va tornar als seus estudis i a la seva vida.

Un cop graduat Osaka el va acollir de nou. Els primers anys despres de la universitat, amb els cabells llargs i l'anima hippie, com ell confesa, va dedicar-los al mon del cinema. Va escriure i dirigir el seu primer curtmetratge, "Bye, bye again" al 1978 i dins el festival Pia Film Festival, a Japan, va aconseguir un gran reconeixement (Soot and Dustseal give).

Mes endavant va deixar el cinema i comencar els més de 30 anys dedicats al periodisme escrivint sobre altra gent. Ha conegut a molta gent que a passat pel seu bolígraf i pel seu mac. Molta d'aquesta és gent reconeguda per diverses raons com és el cas, entre d'altres, del Premi Nobel de la Pau 1991, Aung San Suu Kyi.

Una mica menys d'una dècada l'ha dedicat a un diari japonès, treballant més hores de les que un dia té. El cos, ja cansat i les ganes de viatjar, li van demanar un canvi i va adquirir la llibertat del freelance, cosa que no el va alliberar gaire de dedicar un constant a la seva feina, ara repartida entre magazines i diaris però ara arreu del món. Ell mateix es considera un periodista anarquista.

Aquesta la seva feina, ha fet que viatges per arreu del mon creuant fronteres i deixant un segell més tintat dins el seu passport. Coneixent gent cada dia. En casos ha arribat a crear vertadera amistat, però en la majoria tenia amb prou feines cinc minuts per establir contacte directe i seguit començar amb l'entrevista. Això l'ha ensenyat a poder reconèixer la bondat i altres qualitats o la falta d'elles de qualsevol persona a tan sols cop d'ull.
Gent ben diferent l'una de l'altra i en indrets diferents, on la cultura, la religió, el clima, els costums, la seva gent és diferent. No religion és la seva opció.

En la seva trajectòria professional, va residir un any al Brasil. Aqui les drogues van ser el tema per els seus dos primers llibres. Cocaine, 1991, es el titol del primer escrit al mateix Brazil. Durant les seves anades i tornades arreu del mon per mirar de coneixer gent ha deixat constància d'alguns dels seus viatges en un parell de llibres mes.

Al llarg de la seva vida ha tingut unes poques relacions sentimentals, una d'elles fins el matrimoni. Cadasquna li ha aportat el seu granet a la seva vida, a tot el que ha fet i a tot el que ha escrit.

Tot i el que ha vist, ha viscut i ha conegut en els seus quasi seixanta anys de vida, segueix sent un home que té pors, la valentia no és el seu fort. Ell és només un escriptor. Sabem de la única vegada que ha pujat a un avió per deixar-se caure saltant, però en arribar altre cop a terra tan sols va haver de sortir de l'avió. Això si, sempre mira per la seguretat, per davant de tot. Safety first.

Ara, ja retirat mesos enrera, gaudeix tranquil.lament del seu veler, Jumping Jack Flash, entre terres Thailandeses i Malaysianes. Torna sovint a Japan per curts terminis. Segueix escribint, ara per ell, per als seus fans (que en te un bon munt) en el seu blog, (traducccio). Comenca a portar una vida de relax, gaudint sempre amb un somriure i compartint-lo amb els amics que va retrobant i descobrint alla on va.

You have written about many people, but who has written about you?

Nobody

Aquest és el meu nou amic, el meu capita, amb qui recorrem la mar a tocar de la costa de Malaysia.



Simplement quan em toquin els 60, els vull com els seus.

Arigato my friend!

Cap al nord, cap al sud, aqui on estic

Tan aprop altre cop. Ha tornat a passar. En aquest cas un email, i no per mi, però la consequencia es que els meus plans canvien de nou. I la veritat es que els que tenia m'agradaven, ja estaven be. Tenia una gran il.lusio! D'acord. Les coses passen perquè han de passar, doncs ara a plantejar-me que faig, cap a on vaig. Quina mandra perquè no ho tinc gens clar. Pero ara...

...a gaudir del moment que tot arriba quan ha d'arribar.

El moment arriba

Xente, que jo tambe us enyoro, pero millor plantejeu-vos venir per aqui... jo de moment dema deixem Marina (ve a ser el port dels velers amb serveis de dutxa, restaurant i altres) per navegar per l'estret de Melacca direccio Langkawi. Dema fem nit a una illa, tirem l'ancora. Banyitu altre cop!! Ja anire explicant cosetes... de moment us deixo fotikus perque poguem compartir sensacions plegats!

Sigueu felicos...
...ara!

Rouser

Quina felicitat que es queda al cos despres de xerrar una llarga estona amb qui tinc lluny i a mes esta en un lloc desconegut per mi.

Em passejat els tres plegats, la Rouser, el seu ordinador i jo per casa seva i les rodalies. Ara ja se una mica mes on estas. I amb qui estas i que fas... jooo!! Roser!! Feia tant que no xerravem like this!

No se si ja l'havia demanat abans publicament, pero ara la porta del Doraemon no m'aniria gens malament. Oberta, Leeds. Mmm!! Una abracada a la meva Rouss!! I poder-nos explicar tot i mes en directe, i compartir un porret, i... massa lluny... massa temps separades. Les dues estem a gust on som. A ella ja li esta be el fred. Tanca la finestra de la seva habitacio, a les golfes, pel fort vent mentre jo gaudeixo de la lluna asseguda a la proa del veler. I les dues ben felices, amb ganes de veure'ns. Pero gaudint del moment!




Tot arriba bonica. TOT.

Ho saps, T'estimo! I miss you! Que aprofiti!