Un tot i concretament moments

Your decision

2011-11-16T07:54:00.001+08:00

I didnt't ask... do you want to read and listen my words to you?

Always there is something else we can't see behind everything we can see.

Perspectives.

:-)

Working Holiday Visa per Nova Zelanda

2011-04-15T13:30:00.001+08:00

Ho sé, fa molt que no actualitzo. Fa bastant també que no penso en fer-ho, ja tornarà el moment de dir coses... de moment us passo el link per si algú està interessat, per aquells que viatgem sota el passaport espanyol,

ara, és el moment

per sol·licitar la working holiday visa. És un visat d'un any (per uns 60€) q et permet entrar i et dona dret a treballar en aquesta meravellosa terra per tal de poder aconseguir calerons per viure aquí. No vull enganyar a ningú, la feina més fàcil d'aconseguir, i és fàcil de trobar-la, és recollint fruita. Depèn de la temporada però hi ha cireres, pomes, peres, kiwis, raïm, etc... però no us oblideu de que sempre s'ha de provar de fer el que t'agrada també, ok?... Si es treballa un mínim de 3 mesos a l'agricultura, és pot ampliar el visat per 3 mesos més per uns 70€.

New Zealand és un país que dona molt per viatjar i no tant per treballar, això segur! Una amiga meva va passar 15 mesos i hi va treballar 4, no està malament, no? Més cosetes, penseu també en que és un país on fa fred! i es veu que bastant! quant més al nord menys, però encara existeix hivern. Ara mateix estem a la tardor i ja va fent rasquilla, però diuen que si tens la roba adequada, no fa fred enlloc!! Un bon sac de dormir, una bona jaqueta, alegria, amistats i a gaudir!!!

Pel VISAT s'ha de tenir màxim 30 anys (inclosos). Un cop acceptat et donen un any per entrar i un cop entres comença a comptar l'any d'estada a New Zealand. Donen 200 places, així que voleu en demanar-la, no dubteu! Us heu de registrar a la pàgina abans per fer-ho més ràpid.

Alé, resum:

NEW ZEALAND WORKING HOLIDAY VISA (Sol·licitud)
http://www.immigration.govt.nz/migrant/stream/work/workingholiday/spainwhs.htm
20 d'abril de 2011, a les 10am a nz,
Nit del 19 al 20 d'abril, a les 00h d'Espanya

VOLS TO NEW ZEALAND
Chequejeu
http://www.airasia.com/nz/en/home.html des de Christchurch (South Island NZ) fins a Paris o London (petis aeroports)
http://www.skyscanner.es/ fa un scaneig de moltes companyies i et diu les q et porten allà i a vegades un preu orientatiu. Recomano anar al web de la aero línia.

Ho deixo clar perquè a vegades no hi pensem en el canvi horari, jejje!!

M'agrada

2010-09-22T18:20:00.000+08:00

Escric. Escric perquè m'agrada. M'agrada expressar allò que penso, allò que sento. Encara tinc coses a dir però estan per ser endreçades al meu cap. Tot agafarà la forma que ha de tenir. Necessito tenir l'espai, l'eina i el temps per fer-ho. En breu. Tot va coent dins l'olla. 

Simplement m'agrada

2010-09-22T18:09:00.000+08:00

M'agrada.

M'agrada la vida.

M'agrada la vida que he escollit.

M'agrada la vida que he escollit, aquesta que em deixa crear les meves noves passes moment a moment.

M'agrada la llibertat de la vida!

Meditation

2010-09-06T23:01:00.000+08:00

Ha arribat el moment?? 

Kat acaba de tornar del seu curs de meditació de deu dies. Després de sopar hem estat parlant del tema, també amb en Michael i encara hi ha coses que em frenen. Però no si ho faig amb el meu thai brother, ja veuré tot té el seu moment i la meditació no n'és una exepció (si és que en hi ha alguna), si es fa en un moment en que no s'està preparat no crec que ajudi, és quelcom nostre i hem d'estar preparats...

au, me'n vaig a mumir, la Kat ja s'estira, jo al seu costat en breu... i demà riding bike to Stradbroke Island!!

Kisses! mediteu, mediteu i gaudiu essent feliços!

muuuak! mwa!

No es moment per escriure

2010-07-28T11:50:00.002+08:00

...

Cuida't tu tambe!

Quin plaer escoltar la teva veu!
Quin plaer saber de tu!

Noves creacions a càrrec de La Tea

2010-03-26T10:27:00.008+08:00

Per els més fidels... feu una ulladeta... http://thenensveimpelsmons.blogspot.com/ està en construcció, dia a dia anirà agafant forma...

Una abraçada enooorme xente!

Xoc de Cultures

2010-02-22T22:45:00.006+08:00

De Tornada, em sento acollida. Tinc amics aquí.

De tornada me n'adono on he estat els últims mesos. S'ha de saber on vas i tot pot anar genial, oi Alex?

De tornadA necessito el meu temps de readaptació. Potser demà ja ho tinc.

Una abraçada enooorme a tots els que he deixat per Australia. Em quedo amb la gent. Nyam! Culs!

TAKE CARE a lot my friend!

I miss you guys! I miss you girls! I hope very much you will have a safe and magical journey too!

En Breu Torno

2010-02-22T22:24:00.002+08:00

En Linia, no us penseu pas...

20.02.2010

Entre fruites

2010-01-24T07:31:00.003+08:00

Food, dancing, love and sleep. That's all anyone needs to be happy.

As for the business with the young man, perhaps it wasn't your turn with him. People go through seasons, I think. Like dogs. Perhaps your female friend and your male friend were in the right season for each other. That's the way it works. Another time, you and he might have been in the right season together.

Odd One Out
Monica McInerney

Intent d'entendre

2009-12-16T10:53:00.001+08:00

Quan sabem que ha succeit quelcom pero no sabem ni que ni com, que fem? Fem la nostra vida mentre altres fan la seva.

En alguns moments la vida dels altres es creua en el cami de la nostra i doncs els seus actes ens marquen en certa mesura de la mateixa manera que nosaltres influim en el seu caminar. Parlem doncs de reciprocitat. El que queda en dubte es on es troba el punt d'equilibri en aquesta reciprocitat. Definir-lo es dificil ja que es variable. El controlem en part ja que ve donat per la situacio i la intensitat del moment i per la distancia recorreguda en el trajecte on hem compartit cami.

Quan la situacio canvia, el punt d'equilibri es diferent. Hi ha molts factors a influenciar, un dels mes notable es la distancia. Distancia que separa els camins que un dia van compartir trajecte. La distancia es indeterminada (incerta). Doncs, com podem determinar on es troben els nostres camins?

Dir

2009-12-11T10:16:00.000+08:00

Quan he de dir quelcom, ho dic.
Si no em sento lliure de dir-ho, ho escric.
Un cop escrit, el que es llegueix ja no es meu. Es una interpretacio del lector, que amb la informacio i la relacio entre nosaltres, treu les seves conclusions.

Es la meva manera de dir les coses. Es la vostra manera d’entendre-les.

La lluna es rapida, mes que el sol

2009-12-11T10:08:00.002+08:00

I a la lluna l’acompanya el temps...

Com dir quelcom, o no dir-ho. Esta clar que si ens plantejem la questio es perque ho volem dir. Pero tambe estem d’acord que no sempre podem. Hi ha casos en que simplement hem de veure que ara no es el moment. Quan arribi, aleshores ja sabrem que dir. I fins al moment en questio supos que es millor restar en silenci que crear malentesos. No sempre soc fidel a les meves suposicions.

Endavant

Encallada

2009-12-09T09:17:00.006+08:00

Agradablement encallada.

Seria com em definiria una mica en aquests moments. Ok, no paxa res... ja sortira quelcom. Tot arriba.

Then, segueixo a Brisbane. Opcions, unes quantes, tot depen del que decideixi fer. Interessant, currar per aquestes latituds!

PEr que us feu una petita idea (com la que tinc jo ara) Australia es same same, but diferent. No se si se m'enten...en part podria ser Europe pero en el fons no. Per començar el cel es diferent... i el sunrise i el sunset son lents i sorollosos, agradablament sorollos amb el cant dels ocells que comencen un nou dia... i tot es molt espaios, un cop fora del centre de la city. Pero venint d'Asia, la gent em sembla una mica distant, la gent no saluda pel carrer!!! Altra cultura!!
Durant el dia fa calor... i a la nit, s'esta perfecte, inclus some nights em poso una jaqueteta... ah! i visc, em sembla, 9 hores abans que vosaltres... jeje!!
....pero be ja veieu, aixo es un punt moooolt petit d'Australia comparat amb el seu tamany!! Ja seguire explicant quan em desencalli.

Una abraçada a tots!! I va, expliqueu-me cosetes vostres...!!
Com sempre, us enyoruuuu!!

Have fun in your life!

Rapid, rapid...

2009-12-01T13:56:00.002+08:00

Brisbane es on paro ara.
La seguent destinacio, no la conec.
Em quedo un xic mes a Australia o me'n vaig a New Zealand

Crazy vida a Brisbane.
Crazy party la d'ahir. Party cada nit.

Bons moments. Falta d'espai vital!! Massa gent!!

Activacio!! Crec que es la clau!

Mes moments en aquest novembre

2009-11-23T12:31:00.006+08:00

Avui finalitza la meva estada per terres del sud est asiatic despres d'un any sencer de tot de moments i de tot de gent genial amb qui he anat creuant cami.

Moltes gracies a tothom!

Em fa pena abandonar aquestes terres, m'encanta aquesta terra i la seva gent.

Alhora I'm exciting per la meva propera destinacio. Canvi d'aires! Canvi de plantejament en la meva aventurilla!

A volar per la vida!!

Temps al temps

2009-11-23T11:44:00.012+08:00

Encara enyoro els nostres moments, les nostres maratons, els nostres xinos, la musica sense radio al cotxe, el canviar una roda amb tu, la nostra felicitat... el teu Somriure. Mmmm!

Despres de tant de temps? Amb tant poc temps? Sembla que si.

A vegades jo tampoc ho etenc, tranqui. Pero hi ha confi, no?

Soc impacient, pero vaig aprenent!

Petons i petonassos!

Nus vemus!

Good Crazy Moment:

No se... fem un petilla? ;-)

De Penang a Langkawi, entre mar i terra

2009-11-18T16:34:00.005+08:00

Marina me dijo una vez que solo recordamos lo que nunca sucedio. Pasaria una eternidad antes de que comprendiese aquellas palabras.

El cementerio de Sarria es uno de los mas escondidos de toda la Barcelona. (...)
El unico misterio que veia en todo aquello era que diablos haciamos alli.
-Esto esta un tanto muerto -sugeri, consciente de la ironia.
- La paciencia es la madre de la ciencia -ofrecio Marina.
- Y la madre de la demencia -replique-. Aqui no hay nada de nada. (...)
- Te equivocas. Aqui estan los recuerdos de cientos de personas, sus vidas, sus sentimientos, sus ilusiones, su ausencia, los suenos que nunca llegaron a realizar, las decepciones, los enganos y los amores no correspondidos que envenenaron sus vidas... Todo esta aqui, atapado para siempre. (...)
- Mo se puede entender nada de la vida hasta que uno no entiende la muerte - anadio Marina.

- Y usted, Victor? -pegunto Marina-. Que va a acer usted?
-Lo que hacemos todos los ancianos: sentarme a recordar y preguntarme que hubiera pasafo si lo hubiese hecho todo al reves.

- La juventud es una novia caprochosa. No sabemos entenderla ni valorarla hasta que se va con otro para no volver jamas...

- La verdad siempre esta a salvo de la gente-

El tiempo no nos hace mas sabios, solo mas cobardes.

Marina
Carlos Ruiz Zafon

A otra cosa mariposa

2009-11-15T16:13:00.005+08:00

Arribada a la fi d'aquesta etapa a bord d'un veler, del Jumping Jack Flash, en aquest cas, les opcions que se'm plantejen ara son ben variades, des de tornar a Barna amb el veler d'uns noruegs, anar a Kuala Lumpur a treballar de lo meu, introduir-me a la Xina fins acabar a Hong Kong per visitar la Mireia, anar-me'n a Australia a currar picking fruit i acabar a New Zeland qui sap com i alguna que altra opcio mes que encara no ha aparegut.

Be, pq enganyar-vos, la decisio esta bastant pressa, pero encara no esta realitzada, per tant no dic res.

S'admeten juguesques.

12 de novembre de 2008

2009-11-12T14:00:00.001+08:00

Para que sepas volver...

(365)

...ho tinc en compte compis!!

Dissabte, diumenge i dilluns

2009-11-10T12:05:00.007+08:00

Dissabte, 7h del mati, Port Dickson.
Wake up.
Alliberar el Jumping Jack Flash.
La propera destinacio es a 150 milles.
Sunset.
La nit, encantadora.
No es veuen massa estels i la lluna triga a donar la cara.
Per l’oest, negra nit.
Per l’est, entre els nuvols, s’intueix la claror de la lluna.
Sunrise.
Diumenge, 11h del mati, Pulau Pangkor.
Bany quickly, forta corrent, gens de visibilitat. Trossos de medusa.
Menjar somenthing.
Dormir.

Sunset

Sunsirse

Dimenge, 15:30h, recollim ancora.
Destinacio a 120 milles.
Sunset.
Nit.
Dolca.
Estrelles.
Guardia.
Tony’s guardia. Plou, fort vent.
No mes guardia per mi, massa estrong el temps nocturn d’avui.
Dormo entre moviments.
Dilluns 5h de la matinada.
La pluja s’ha acabat.
Preparo te pel capita Tony.
Sunrise.
Esmorzem abans de creuar el pont mes llarg del Sud Est Asiatic. 13,5 km.
Dejabu, Tony comenta.
La meva impressio. This it’s bigger.
Dilluns 9h del mati, Pulau Penang, marina.
Tot el trajecte ha estat agradable.

El pont en questio

Peus a terra. 05 24.9N 100 20.7E
Abans la dutxa ja tinc nous amics.
Torno de la dutxa i, que li passa al Jumping Jack Flash?
El cable de la direccio es apunt de trencar-se definitivament.
En un parell de dies ve el recanvi.
Jo vaig a dinar, a coneixer Pulau Penang.
Tony obre la panxa al JJF.
Els meus nous amics se’n van.
Sopar, en Tony i jo.
Red garden with red dragon.
Sopar malayo, xinese, japanese, thai.
Xerrada i riures, smiles.
Dormir.

La lectura al veler

2009-11-10T12:03:00.003+08:00

Si algo he aprendido, en los diez anyos que llevo buscando verdades omniosas, es que en esa tarea ninguna impresion de segunda mano puede reemplazar a lo que uno conoce por si mismo.

Vivire con la duda – se resigno -. Algun dia lo sabra, porque tarde o temprano lo sabemos todo.

Al azar le gusta adoptar los mas divesos disfraces, y por los que escoge en ciertas ocasiones uno juraria que es un humorista incorregible.

Pero uno tiene que aceptar con deportividad que se incumplan sus expectativas, porque en el fondo eso es lo unico que le da la chispa a la existencia.

La gente solo se entera de lo que uno quiere que se entere – repuso-.

(..), me asalto una nostalgia indefinida, como la que se siente por todo lo que uno ha deseado una y otra vez, sin llegar a poseerlo nunca. Por algun mecanismo perverso, eso es lo que termina anyorandose, mas que lo que de verdad se tuvo.

(..) Sabes lo unico que no tiene precio? (..) Quien ha aprendido a no necesitar nada. Esa es la unica gente a la que un hombre como yo se siente capaz de admirar. Si es que existe.

El que se ensenya a si mismo carece de terminos de comparacion, y corre por ello el peligro de valorar demasiado lo que es y piensa.

Todos podemos vivir solos. Todos vivmos solos.

El alquimista impaciente
Lorenzo Silva

Mami

2009-11-07T02:07:00.004+08:00

Mmm!!

Acabo de parlar amb la meu mare... m'agrada... m'ha deixat molt contenta!

A mi anyos y todavia voy aprendiendo!

Claro que si mami...

Te quiero mucho!

La Vida al Veler

2009-11-07T00:53:00.002+08:00

M’agrada!

M’encata!

Puc recorrer mon a bord d’un veler.

En Tony i en Jumping Jack Flash m’estan ensenyant molt. Navegacio traquil.la i segura, una bona manera d’endinsar-me en aquest mon.

Aquesta etapa de la meva aventurilla s’acaba a Langkawi, en uns 10 dies. Hauran estat tres setmanes a bord. Despres, who knows, potser trobo el meu sailing per go around the world...

De moment dema una altra llarga travessa, 30 hores, 150 milles. Propera estacio Lamut.

T’espero.

Avui

2009-11-06T03:07:00.009+08:00

Les 11:15h del mati del dimarts 3 de novembre de 2009. Som al Jumping Jack Flash, en Tony i jo. Navegant. Em sortit a les 7h del mati i ara tenim el vent no massa a favor i el corrent en contra. El vent arriba a casi 10 nusos, la nostra velocitat de navegacio es de 4.3 nusos. Destinacio per aquesta nit, Pulau Pisang (Banana Island) i Pulau Tunda. Snorkeling! Arribem en unes tres hores i mitja. Then, avui dormim ancorats. Yuju!!

La nostra "carretera" per endavant

Llum i ombres

Mi jeto de bon mati davant el sol

Avui hem posat musica, una mica de U2, Bob Marley, Gary Jules i Saka Moto, el japones aquest que em vas pasar VIra, que resulta que un amic del Tony es el seu productor musical.

  Amanida de pasta, en Tony li agrada!

Tenim la illa aqui davant. Una hora o hora i mitja. Ara fa estona que portem una velocitat mes aviat de 5 nusos. Les veles son empentes per el vent, no suficient per treure el motor (sense el qual anem a 3 nusos) pero si per anar un xic mes rapids.

Jo a dins, en Tony a fora

El pont que uneix Malaysia amb Singapore

Per els que aneu mes perduts que jo en aixo de la navegacio, us puc explicar cosetes sobre els vents i la velocitat de navegacio (ara que vaig aprenent). L’ideal vent per apagar motor (cosa que encara no he experimentat amb el JJF) son d’entre 12 i 15. Si arriba a 20 nusos, en Tony is scared allready i afluixa botabara. Amb vents de 30 nusos, jo tb estic scared, em sembla i en Tony ja ha recollit totes les veles, segur.

Esquerra, GPS, on podeu veure la velocitat que portavem i el caos que es Melacca Strait
Dreta amunt, la direccio que portem
Dreta avall, la velocitat i la direccio del vent

Respecte a la velocitat, la bona son uns 5 nusos, vol dir que fem 5 milles nautiques a l’hora i 1 milla nautica son com 1,8 km. Enjoy the way, vamos!

On the way

Ara viatgem a 5.8 nusos i tenim les illes a unes 3 milles. Ja esta, ja les tenim aqui... Buscar un lloc per tirar l’ancora, snorkeling i gaudir de la solitud de l’anclatge.

Hem arribat al voltant de les 16h. Posicio exacte 01 28’621N i 103 15’ 361E. Ancora cap al fons, un banyitu sense snorkeling, doncs la visibilitat era nul.la i el corrent fort. Relax, menjar una amanida amb tofu, a carrec d’en Tony i esperar la pluja que no ha rribat i gaudir del sunset ennuvolat com es tipic aqui.

L'amanida de tomaquet amb tofu d'en Tony, mm! Bona!

Espiant els veins, no s'han de perdre els costums

Esperant la tempesta que no va arribar

Sunset enuvolat

Then, dormir una estona, per la propera jornada de navegacio volem anar a 66 milles i comencarem la ruta de nit, a mitja nit. Dormo una estona a coberta, tapada amb una manteta tot esperant la lluna. Bona espera! Apareix la lluna per l’horitzo, gran i ataronjada. Maka, maka! (jeje!)

Ve a ser aixo, es que no es facil fer la foto amb el veler en moviment

Ara son mitja nit. Recollim ancora i arrenquem continuant cap al nord oest. Primer torn per en Tony. Jo baixo a dormir. A les 2h comenca el meu torn. Mmm! Lluna plena! Pero fa rasqui! Em poso la jaqueta que feia mesos que no em posaba. Durant dues hores goberno jo el veler. La lluna plena enlluerna de tal manera que no hi ha problema per veure per on naveguem. Gaudir de la nit, de la lluna i del vent. El vent bufa del nord a una velocitat d’entre 8 i 12 nusos i el corrent favorable en la nostra direciio. Resultat, velocitat de creuer 7,7 nusos de maxima. Rapid!

Les 4h, en Tony ja ve a cobrir-me i jo a sobar-la altre cop. A les 6h em toca a mi cobrir en Tony. Uauu! Anem a cap a la lluna. Ok. Ara fa fred. Agafo la manta. El vent va afluixant, tenso la vela gran i la vela del davant (he de mirar els noms tecnics, encara), i dono una mica mes de gas al motor que si no no arribem ni als 4 nusos de velocitat de creuer. Amb aquests ajustos agafem tot just 5 nusos, enough. En res, pam, sunrise! Amazing! A proa la lluna, a popa el sol. Felicitat a bord del Jumping Jack Flash! S’acaba la nit i amb ella la meva primera nit de navegacio. Agradable, pero les guardies de dues hores son dures quan toca llevar-se!

Perseguint la lluna

Sunsrise. Sense paraules!

Hem set prou rapids durant la nit i em decidit, en Tony ha decidit, que no pararem alla on pensavem, a Melacca, si no que anem directament cap a Port Dickson 02 28’ 752N i 101 50’ 400E. A Melacca l’aigua es bruta, no deixa de ser un estret, i com que hi ha temps anem directament a la seguent Marina. En eso estem ara. On the way. 9 nusos vent, 5,6 nusos de velocitat.

La resta del trajecte la hem fet a una velocitat maxima de 8 nusos, vent i corrent al nostre favor. Em passat el que semblava una tempesta, pero nomes ens ha arribat el fort vent de casi 30 nusos, uauu!! Hem recollit les veles, feina no facil!! Despres altre cop vent moderat i agrait pel Jumping Jack Flash. Arribem vora les 18h a Port Dickson, vol dir que em fet 18h de navegacio seguides. Interessant.

Au gent! A gaudir de la vida!

Un moment ha arribat

2009-11-05T18:02:00.020+08:00

Sabeu el seu nom. Es diu Tony, de cognom, Crazy Japanese Man!! Però com jo! Si no, aquí no estem. Be, els inicis els coneixeu. Pose-m'hi cara i coneixem una mica la seva vida, doncs.

I'm only a writer, retired writer! Aixi és defineix Nagumo Kaito, Tony pels westerns.

Prové d'una família humil, nascut i crescut a Osaka, Japan. Va cursar els seus estudis de Social Science a Waseda University, Tokyo. Quan encara estaba per acabar aquests estudis, aprofitant que la universitat era tancada va embarcar-se en el seu primer viatge com a backpacker lleuger, sol i lluny de casa. Va comencar pel Japo, on per casualitat va trobar un amic del seu germa que li va oferir una curta feina a la televisio a Taiwan. Un cop feta la feina i cobrada va continuar fins a Sri Lanka. Quan ja portava uns 3 mesos de viatge, per necessitats mediques va haber de tornar al Japo, passant les dues primeres setmanes a l'hospital. Recuperat va tornar als seus estudis i a la seva vida.

Un cop graduat Osaka el va acollir de nou. Els primers anys despres de la universitat, amb els cabells llargs i l'anima hippie, com ell confesa, va dedicar-los al mon del cinema. Va escriure i dirigir el seu primer curtmetratge, "Bye, bye again" al 1978 i dins el festival Pia Film Festival, a Japan, va aconseguir un gran reconeixement (Soot and Dustseal give).

Mes endavant va deixar el cinema i comencar els més de 30 anys dedicats al periodisme escrivint sobre altra gent. Ha conegut a molta gent que a passat pel seu bolígraf i pel seu mac. Molta d'aquesta és gent reconeguda per diverses raons com és el cas, entre d'altres, del Premi Nobel de la Pau 1991, Aung San Suu Kyi.

Una mica menys d'una dècada l'ha dedicat a un diari japonès, treballant més hores de les que un dia té. El cos, ja cansat i les ganes de viatjar, li van demanar un canvi i va adquirir la llibertat del freelance, cosa que no el va alliberar gaire de dedicar un constant a la seva feina, ara repartida entre magazines i diaris però ara arreu del món. Ell mateix es considera un periodista anarquista.

Aquesta la seva feina, ha fet que viatges per arreu del mon creuant fronteres i deixant un segell més tintat dins el seu passport. Coneixent gent cada dia. En casos ha arribat a crear vertadera amistat, però en la majoria tenia amb prou feines cinc minuts per establir contacte directe i seguit començar amb l'entrevista. Això l'ha ensenyat a poder reconèixer la bondat i altres qualitats o la falta d'elles de qualsevol persona a tan sols cop d'ull.
Gent ben diferent l'una de l'altra i en indrets diferents, on la cultura, la religió, el clima, els costums, la seva gent és diferent. No religion és la seva opció.

En la seva trajectòria professional, va residir un any al Brasil. Aqui les drogues van ser el tema per els seus dos primers llibres. Cocaine, 1991, es el titol del primer escrit al mateix Brazil. Durant les seves anades i tornades arreu del mon per mirar de coneixer gent ha deixat constància d'alguns dels seus viatges en un parell de llibres mes.

Al llarg de la seva vida ha tingut unes poques relacions sentimentals, una d'elles fins el matrimoni. Cadasquna li ha aportat el seu granet a la seva vida, a tot el que ha fet i a tot el que ha escrit.

Tot i el que ha vist, ha viscut i ha conegut en els seus quasi seixanta anys de vida, segueix sent un home que té pors, la valentia no és el seu fort. Ell és només un escriptor. Sabem de la única vegada que ha pujat a un avió per deixar-se caure saltant, però en arribar altre cop a terra tan sols va haver de sortir de l'avió. Això si, sempre mira per la seguretat, per davant de tot. Safety first.

Ara, ja retirat mesos enrera, gaudeix tranquil.lament del seu veler, Jumping Jack Flash, entre terres Thailandeses i Malaysianes. Torna sovint a Japan per curts terminis. Segueix escribint, ara per ell, per als seus fans (que en te un bon munt) en el seu blog, (traducccio). Comenca a portar una vida de relax, gaudint sempre amb un somriure i compartint-lo amb els amics que va retrobant i descobrint alla on va.

You have written about many people, but who has written about you?

Nobody

Aquest és el meu nou amic, el meu capita, amb qui recorrem la mar a tocar de la costa de Malaysia.

Simplement quan em toquin els 60, els vull com els seus.

Arigato my friend!

Cap al nord, cap al sud, aqui on estic

2009-11-05T15:21:00.004+08:00

Tan aprop altre cop. Ha tornat a passar. En aquest cas un email, i no per mi, però la consequencia es que els meus plans canvien de nou. I la veritat es que els que tenia m'agradaven, ja estaven be. Tenia una gran il.lusio! D'acord. Les coses passen perquè han de passar, doncs ara a plantejar-me que faig, cap a on vaig. Quina mandra perquè no ho tinc gens clar. Pero ara...

...a gaudir del moment que tot arriba quan ha d'arribar.

El moment arriba

2009-11-03T03:51:00.008+08:00

Xente, que jo tambe us enyoro, pero millor plantejeu-vos venir per aqui... jo de moment dema deixem Marina (ve a ser el port dels velers amb serveis de dutxa, restaurant i altres) per navegar per l'estret de Melacca direccio Langkawi. Dema fem nit a una illa, tirem l'ancora. Banyitu altre cop!! Ja anire explicant cosetes... de moment us deixo fotikus perque poguem compartir sensacions plegats!

Sigueu felicos...
...ara!

Rouser

2009-11-02T01:06:00.006+08:00

Quina felicitat que es queda al cos despres de xerrar una llarga estona amb qui tinc lluny i a mes esta en un lloc desconegut per mi.

Em passejat els tres plegats, la Rouser, el seu ordinador i jo per casa seva i les rodalies. Ara ja se una mica mes on estas. I amb qui estas i que fas... jooo!! Roser!! Feia tant que no xerravem like this!

No se si ja l'havia demanat abans publicament, pero ara la porta del Doraemon no m'aniria gens malament. Oberta, Leeds. Mmm!! Una abracada a la meva Rouss!! I poder-nos explicar tot i mes en directe, i compartir un porret, i... massa lluny... massa temps separades. Les dues estem a gust on som. A ella ja li esta be el fred. Tanca la finestra de la seva habitacio, a les golfes, pel fort vent mentre jo gaudeixo de la lluna asseguda a la proa del veler. I les dues ben felices, amb ganes de veure'ns. Pero gaudint del moment!

Tot arriba bonica. TOT.

Ho saps, T'estimo! I miss you! Que aprofiti!

10:00:11 11-1

2009-11-01T15:58:00.004+08:00

November. Just start. I like it. It’s my month.

El comenco desperta, en la meva linia. I no se, tinc la sensacio que aquest novembre m’esperen moments interessants.

Segona nit

2009-10-27T02:41:00.004+08:00

Estem… una mica en mig de la mar, a tocar de la costa, pero prou lluny com per no arribar nedant i, a 30 milles d’on estavem ahir i nou hores de navegacio, a motor.
01°51'210N 104°10'854E

Es interessant la vida en un veler... ara fa... dos dies, tres nits que estem al veler casi sense tocar terra, tan sols al veler i nedant.
La mar es negra. La costa es plana, poquetes llums, prop nostre ningu. Em tirat l’ancora aquest cop. Sis metres de profunditat, trenta metres de cadena. Nuvols negres al cel, restes del que ha caigut durant el dia i al principi de la nit. Soc nocturna. No m’acostumo a l’horari de vida del veler. M’aixeco
amb la sortida del sol,
m’agrada la nit,
i....
acabo de fer una mirada cap al voltant i uauuu!! Lluna amb el seu estel que sempre la segueix, cada dia una mica mes de lluny. Sons. Un mosquit, com nassos arriben fins aqui??. Els cables i les cordes de les veles. La brisa marina que m’ha fet posar-me una jaqueta. L’aigua, la mar, pero no gaire, per sort esta calmada. Ara musica from mainland... soc realista.
Aix! Dema a marina... pero interessant... el pas de Singapore... dema explico...
Avui avui. Mati, sunrise, maaaku. Bones pictures! Comencem a navegar amb un dia fantastic, com el d’ahir, sense gaire vent. A la mitja hora, una hora cel negre... direccio les nostres dues del rellotge. Comenca a pujar el vent, fins a un maxim de 22 nusos, aqui hem afluixat la vela gran... joer... no se el llenguatge d’aquesta forma de vida, aixi que no explicare gaires coses tecniques, aprendre tecnicismes amb un japones navegant per Malaysia... oklah!
be doncs, continuu... amb els 22 nusos ha vingut la pluja, res, a tancar finestres, pujar el protector, posar-se el xubasquero i gaudir de la pluja. Despres, calma, sol. Aprofitant l’ombra que feia la vela, m’estirat a relaxar-me a la proa. Mm! Tot a la nostres vistes era aigua i algun que altre boat de pescadors a la llunyania. Nomes aigua. Tranquilitat.
I amb aquesta em arribat on som ara, hem nedat, poc, l’aigua… vull tornar on ahir!! a l’aigua d’una illa… be, hem sopat, abans del sunset, de dia encara, i definitivament, he de comencar a cuinar ara que ja se com funcionen les coses i dema aviam que puc comprar per fer truita espanyola, for example… be, eso, sopar, porret i auuu…

Vida.

el final de la recta

2009-10-26T01:46:00.007+08:00

Avui
ha set
el primer dia.
Perfect
day
per navegar...

a motor.

Miro al cel, precios. Deu fer mitja hora que ha sortit el sol, i cinc minuts que en Tony m’estaba llevant, i ara em trobo recollint la coberta protectora. I tot per? Marxar de Tioman! A mi m’agrada Tioman!! Pero un dia necessitaba diners i biciclejant al migdia vaig arribar a Marina, Tekek. Mmm! Sailing boats! Sempre m’agrada veure’ls de prop.

Looking for somebody?
No. Tan sols vull mirar els velers.
Oh! Ok! I can show you my friend’s boat.
Eeee... oklah!

Aquest es en Toni. Japanese crazy man. El mes vinent fa seixanta anys.
Vaig arribar al caixer en sunset time amb la novetat que en una semana havia arribat el moment de marxar de Tioman. I aquest moment es ara. Pam!

Cable electricitat. Sabates. En Toni comenca a deslligar cordes. Jo tambe. M’agrada el moment en que alliberem el Jumping Jack Flash.
Res a veure amb les mil maniobres que va fer l’altre dia per sortir, avui fantastic. No prou vent, aixi que el motor es qui treballa avui, i el pilot automatic, nyek, nyek, nyek.

Captian, what do you think? Front or back?
I don’t know... looks we have time... maybe in front...
Ok, let’s to try!
.........
Always save! You see my captain, it’s quicker than looks from far. Be careful, the waves coming.

El primer dia, d’entrenament podem dir, vam veure dophins, avui un parell de vaixells enormes, com buildings flotants, vermells, amb dues “aigues que cauen” davant. No gaire mes circulacio. Ja fa una estona que divisem Pulo Aur. Cinc nusos es la velocitat de creuer, el vent amb un maxim de nou nusos te una mitjana de cuatre o cinc. El maxim, si fos constant, ja estaria, a vela! Reduim velocitat.

Pesco la boia al meu primer intent a la segona passada i capturem el veler. Tot ok? Me’n vaig a fer snorkeling... Uaauauu! Realment tinc la sensacio de ser en una piscina on hi han posat molts peixitus, peixos i peixarrus!! No, aixo es mes que en una piscina. 25 metres visibilitat a davant i 25 metres darrera. Ple de vida!

Aixo es increible!!!

2009-10-26T01:39:00.002+08:00

Ahir vaig canviar el clauer. Tot altre cop a la motxilla. Aquest cop esta prou aconseguida, crec que es el cop que es mes petita. Carrego set llibres, un xic menys de la meitat dels que tinc en marxar d'Abc.

Abc, ara queda enrera. No pas gaire lluny, ni en el temps ni en l’espai. Mmm!! He trobat un raconet de mon que puc dir casa. He gaudit caseta, els veins, els companys de living room, la illa i la vida d’illa. Ara Pulo Aur.

Pulo Aur, ara mitja lluna grogenca mirant cap a munt i jo sentada al veler. Sona be. Jo sentada al veler. Sis hores de navegacio, trenta milles nautiques i ja som aqui. Agradable and easy way. Vaig aprenent, em fixo. Gaudeixo. Segueixo...

...un cami?

...Quin cami?

26 d’octubre de 2009. Nit.

Pulau Tioman

2009-10-14T19:33:00.000+08:00

Vida

A Life 1

2009-10-14T19:28:00.000+08:00

I am lonely but I am definitely not alone. Being lonely is just a state of mind. Being lonely is just like a passing cloud. It is only trasient. The sky looks orange. Maybe the world is sceptical but the clouds will always be white and beautiful. It is ever changing just like the cloud.

Hidden Beauty

2009-10-14T19:27:00.000+08:00

When you pass by a forest, it may look normal from far. But when you go near, you can discover lots of hidden beauty. So please look at the hidden beauty in your friends and loved ones.

Tan aprop

2009-09-29T18:53:00.003+08:00

Com sempre a la vida i concretament en el meu viatge se'm plantejen diversos camins a seguir.

Quin escollir? Ja es veura. Alguns dels camins no son nomes per mi, he d'esperar que d'altres prenguin decisions. Una trucada i de sobte una altra opcio.

Mentrestant, vida d'illa. Tot arriba!

El vull fer tornar a la mar

2009-09-29T18:30:00.006+08:00

Mirant per la finestra del tren, viatjant cap al sud, em cauen tristes llagrimes imaginant-te en aquests indrets fent aquest trajecte.

Quants cops haure trepitjat rera les teves passes sense saber-ho? Ara estic segura que per aqui et segueixo.

Aqui t'estimen i t'esperaven.
Ara tambe es pregunten allo que jo no m'atreveixo a explicar-ls'hi.

Ajagut a un descampat on ara juga la canalla descansa el teu long tail. Despres de la teva aventura, li va servir a Mr. Sutep com a fisher boat. Ara es seu, li hem regalat.

El vull fer tornar a la mar. La mateixa mar Thailandesa de Tarotao Marine Park que us va acollir en la vostra aventura. No ho se, potser per reviure't una mica...

Sniff!!

Malaysia

2009-09-17T20:01:00.003+08:00

Avui es 17/09. Tornant des de Singapore he contat quants cops he agafat aquest ferry cap a Tioman. Aquesta sera la cinquena vegada que l'agafo i sera la primera que el faig sola.

He creuat la frontera amb el bus, encara no n'havia fet cap en bus. Molt facil, molt rapid i un stamp i fins el 14 de decembre puc estar en aquest pais. Easy!

Seguint les ultimes passes que va fer la meva family per venir-me a trobar em trobo altre cop a Mersing.

M'he fet una llista de les coses a comprar. Una camara per la bici i unes tissores de tallar les ungles, diners pel mobil i algun remei pels mosquits a l'habitacio.

Arround les 19h d'ahir em vaig veure obligada a decidir agafar un bus a les 22h per tornar i m'ha fet acabar en un espai amb sostre (de fluorescents) i agencies a banda i banda, una oberta i nou persones sobant-la a sobre unes esterilles directament a terra. Jo tambe ho he fet abans. Ara estic asseguda a sobre l'hamaca plegada amb el meu coixinet, escrivint aixo.

Avui he conegut Mersing, new way. Es bastant mes gran que dos carrers, una rotonda, el pont i el Timotel Hotel. I doncs, ara quan deu fer que no dormo?

Que mes dona. Tinc temps per dormir dema, vull dir avui. Nothing to do in Islands, que ve a ser un dels lemes de les illes. I tinc caseta, i petas, porritos.

Canvi d'ubicio. Esta matinant i han posat una musica horrible. Destinacio, platja al vora el pier, aviam que fa la marea i quins nuvols hi hauran al sunrise. Gaudir! Des de ABC hi ha sunset!

Good morning! Amb un somriure a la cara, jo asseguda observant la mar i tapadeta pels mosquits i ella caminant-se el passeig de davant la mar amb les primeres escletxes de llum. M'encanta! Hi ha molta gent que ho fa i es coneixen segurament de cada dia. Son gent gran majoritariament. Comenco a divisar illetes pero no encara Tioman. Uau! Es fa de dia velocment!

M'agarada tornar al que ara sento mes com a casa on fins i tot a Mainland em trobo amb amics d'ABC que no em deixen sola en mig de la nit!

Una abracada a La corda!

Un vell llibre, una gran historia

2009-08-24T22:41:00.003+08:00

"(...) y ahora en el Caribe habiamos de descubrir que la felicidad no tiene fronteras, que es un estado de animo y no una posesion, no una ruta marcada a traves de la vida, no una meta que puede ser ganada, sino algo que se goza sutilmente como una niebla vespertina o el sol matinal; algo que se escapa a nuestro dominio." (...)

"(...) Aquella mi ultima noche en el mar permaneci sentado en cubierta, arrebujado en un edredon para resguardarme del frio (...) !Habia aprendido tantas cosas en el mar!; como que la amabilidad no tiene nada que ver con el dinero, y que la felicidad no guarda ninguna relacion con el rango o la raza. Tambien habia algunos recuerdos desagradables, como la vez en que por poco fui atropellado por un buque de noche, y la gran tormenta cerca de Malagasy. Pero recorde tambien las cosas buenas, como (...)"

"(...) Como relampagos, los recuerdos cruzaban mi mente mientras permanecia sentado sobre cubierta. Pense en lo profundamente que se sienten las cosas hermosas cuando llegan a formar parte de uno mismo. En el mar habia aprendido lo poco que una persona necesita, y no lo mucho. Me pregunte porque los hombres se aferran a la vida como si el universo dependiera de ellos. Me parecio que hay mucha gente que se contiene de hacer las cosas que verdaderamente desea solo por temor. Las sociedades menos complicadas parecian comprender mejor esto que los pueblos del mundo civilizado. La soledad habia hecho que me diera cuenta de que el hombre es totalmente insignificante en el universo, como una motita de polvo. (...)"

DOVE

La vuelta al mundo de un joven navegante solitario

Robin Lee Graham

2009-08-11T17:54:00.003+08:00

"La vertadera amistat resisteix el temps, la distancia i el silenci"

"La verdadera amistad resiste el tiempo, la distancia y el silencio"

"The real friendship resists the time, the distance and the silence"

"La vraie amitié résiste au temps, à la distance et le silence"

Retrato en sepia, Isabel Allende

Si i no!

2009-07-10T15:40:00.007+08:00

Dema fara vuit mesos que vaig sortir de casa (uaca!)

Segueixo voltant. Feliç. Torno a voltar sola. Han set mes de dos mesos de fer-ho acompanyada, i quin bon company!! Se t'anyora i se t'anyorara. Estic contenta, has fet el que el cos i la ment et demanava. Aix!! Quines sorpreses que donaras! Quina enveja! Aix Titus! Que grande! Ara ja ho puc dir, ja has arribat...

I jo aqui. Ara a la city, KL (Kuala Lumpur), Malaysia. Parlo amb ma germana i em diu que te ganes de veure'm, jooo!! Maxima!! I jo!! Tinc moltes ganes de veure't! Segueixo totes les teves passes i penso molt en tu. Si trobo un Doraemon li demano la porta magica i en planto a Gracia en un pliqui, segur!

I aquesta campiona, la Vira, em pregunta si no tinc ganes de tornar...

I SI! Una banda de mi SI vol tonar!

Es aquesta que te ganes de fer una clara amb tu a la cafetera tot despres de fer-te una forta abraçada, la que te ganes de veure la seva gent, gaudir de Gracia, menjar pernil i bon formatge (mmm!!) i bon pa i tota la dieta mediterrania, la que esta cansada de fer i desfer la motxilla, i de carregar-la, de no tenir una casa fixa (ni un llit), de no entendre tot allo o res del que diu la gent que m'envolta, de decidir tot, des de les coses mes basiques de cada dia fins quina es la meva propera destinacio. La que vol cuinar, comprar. Tenir un ordinador. La que esta farta de les picades de mosquits.
La banda que ha fet que aprengui a viure amb uns minims (que sempre poden ser menys), que fa que em separi de la bona gent amb la que vaig compartint aquesta part de la meva vida. La que te ganes de fer rodatges i afegir musica al ipod i anar a concerts en directe, la que no deixa de pensar en la meva gent...

I NO! Una banda de mi NO vol tornar!

Es aquesta que viu i em fa gaudir del moment, que apren sobre la vida, la gent, la cultura i les religions, els paissos i sobre mi. La que em fa adonar-me'n del que tinc, del que soc, del que em puc permetre i soc capaç, de a qui estimo de debo, del que es prescindible i el que sempre necessitem.
La banda encuriosida per descobrir noves i/o diferents coses, maneres de fer, de tastar nous menjars, nous indrets, nova gent, noves llengues i em deixa temps per pensar i em fa reflexionar. Reflexionar sobre la vida i sobre mi.
Aquesta banda de mi que coneix a gent de tot arreu, amb la seva vida amb la que compartim moments i ens ensenyem mutuament i casi sense que ens adonem cultivem una bona amistat. La que em permet viure situacions inolvidables per inumerables raons, i em fa arribar a llocs increiblement bonics.
Aquesta banda que se'n surt de tot allo que se li planteja, que sempre va endavant sabent que la vida sempre es genial. La que em fa sentir lliure en un mon que no s'acaba ,on sempre hi ha possibilitats de fer i desfer. Un gran mon que no deixar de voltar. I jo amb ell.
La banda que ara em fa ser feliç.

Per la meva xente.

I a la meva xente, sabeu que penso molt en vosaltres i com sempre dic, us estimo i us enyoro! Sigueu feliços!

Petons i abraçades!

Sempre meus, sempre vostra,
Estel·la

Trista pero Contenta

2009-07-08T20:52:00.006+08:00

Es triste volver,
es triste quedarse
pero lo mas triste es separarse.

Gaudeix tot el que jo ara no puc gaudir, tu ja saps... :)
Petonassos i abraçades!!!

Myanmar i nosaltres

2009-06-27T19:10:00.000+08:00

[Escrit en directe i transcrit en diferit un cop passat el bloqueig de blogs a Myanmar]

Mmm!! Una miqueta de pluja! Quina olor a mullat! Que refrescant!

Estic a l'autobus (amb totes les seves lletres) que ens porta des de Bagan a Yangon per anar a la platja. Seran... aviam, sortim a les 14:00h i arribem cap a les 8:00h del dia seguent, s'enten. Calculeu vosaltres, ara prefereixo no saber-ho.

M'encanten els viatges llargs, i aquest es la comoditat en persona pel tipus de transport que hem usat en aquest pais. At the moment (i que duri) tinc dos seients per mi i en Titus te dos seients per ell. Mirant per la finestra, envoltada dels meus pensaments, he tingut la sensacio de tornar a viatjar sola. Llegint, pensant, escribint (tasca no realment facil tenint en compte com vibra i salta el bus degut a l'estat deplorable de l'asfalt, pero autentic), gaudint del viatge i dels paissatges, dels pobles que atravessem... em sento feliç. I soc feliç.

Soc lluny de casa. Puc contar mes de set mesos fora de casa, pero cada dia recordo d'on vinc: Where are you from? Pregunta la gent, o ho intenta tot formulant una frase semblant. You speak myanmar language? Nene. Ho hem apres ahir. A little bit i si, paraules basiques. Paraules que faciliten les nostres necessitats i la comunicacio amb els locals. Hola, gracies, quant val?, aigua, lavabo, els numeros, no entenc, arros, arros fregit, no vull i tot el que ens ha estat possible retenir dins els nostres cervells.

La gent ens somriu pel carrer, s'encurisejen de veure'ns i se'n riuen quan ens senten parlar la seva llengua en senyal de sorpresa. Els que parlen angles com bonament poden, s'interessen per nosaltres. En respondre Barcelona, la majoria (per no dir tothom) tenen com a resposta ah! socker! I els mes futboleros ja comencen amb la al·lienacio. Aquests son els de passada, que tambe s'interessen cap a on anem i quant temps estema al lloc en concret o a Myanmar. Entenc el seu interes per nosaltres, pero a vegades els hi falta entendre que nosaltres som questionats per aquestes mateixes preguntes prou sovint, pero ho acceptem i intentem fer el millor paper que cada circumstancia ens permet.

Hem conegut gent amb la que, pel temps i pel seu angles, ens ha permes una mica mes de comunicacio, amb mes o menys didicultat, pero arribant a compartint moments. Ens han preguntat coses, els hi hem preguntat coses i no em deixo de soprendre. Esta clar que no hem pogut fer amics de l'anima, pero si gent per recordar i gent que ens ha ensenyat molt, molt sobre les seves vides i sobre les seves possibilitats, gent que tenen poc i del poc que tenen ens n'ofereixen i comparteixen.

Myanmar i la seva gent

2009-06-27T19:01:00.000+08:00

[Escrit en directe i transcrit en diferit un cop passat el bloqueig de blogs a Myanmar]

Gent que lluita per dia a dia aconseguir uns pocs diners per tenir quelcom de menjar, gent que amb els pocs recursos dels que disposen viuen i no deixen de ser feliços, sempre mirant de trobar el moment per relaxar-se i fer el te a les cases de te. Es pot veure que al pais la gent treballa força, i sobretot les dones, i s'observa tambe en que son les que menys es veuen a les cases de te.

La figura femenina d'aquest pais se la pot veure treballant en botigues, en llocs de menjar al carrer, en restaurants (a la cuina i servint), a les cases de te, a la construccio, als boats, a casa (feina mes dura que al nostre pais, doncs aqui la electricitat es molt limitada a tot Myanmar i en algunes zones no tenen ni aigua corrent a casa), a les escoles, als hotels, als camps... i potser on no se les veu gaire es en la conduccio de transports publics i a les cases de te, relaxades. I amb aixo no vull menys preuar els homes, que tambe treballen durament a tot arreu, pero si que ells troben temps per relaxar-se amb mes cotidianitat.

Qui tambe m'ha sorpres, i es troba al llarg de Myanmar, son els nens treballant. Amb no mes de deu anys els trobes en restaurants, cases de te, venent al carrer, als trens i als vaixells, pasturant i fent allo que bonament poden. Alguns d'ells ho combinen amb l'escola, altres no.

Pero una cosa la saben, o dues, la gent de Myanamar no es pot permetre sortir del pais. Tot fora es massa car. Els mes afortunats han viatjat pel pais, els altres no han sortit del seu estat. L'altra cosa que tenen clara es que nosaltres, com a turistes que som, som rics. Als seus ulls es aixi, segur. En alguns llocs, sobretot alla on passa mes turisme, se n'aprofiten i ens fan pagar les coses mes cares (transport, per dormir i fins i tot el menjar). Ens sorpren, i quan m'ho diuen no m'agrada que m'ho diguin, quan ho penso si, hi ha gent que tranquil·lament ens diu: tu ets turista i ets ric, jo no. Que hem de fer? Res mes que assumir la nostra posicio de turistes. Per sort majoritariament no es aixi.

Els myanmaresos son amables, simpatics, somrients, lluitadors, treballadors (amb pocs recursos pero ben aprofitats), petits i morenos, i amb una energia i una empenta que molts de nosaltres no sabem el que es.

El que diuen i el que passa

2009-06-08T00:16:00.006+08:00

Uns arriben a port, d'altres han pres la decisio de marxar i d'altres ho faran en breu. En n'hi ha que tot d'una, en uns mesos, deixaran de ser una parella per passar a ser una familia, d'atres se separen mentres d'altres s'ajunten. Hi ha els que s'enfaden i els que no tenen temps ni per fer-ho, els que necessiten desconectar i els hi es molt dificil aconseguir-ho.

I jo, essent jo mateixa.
Perduda en aquest mon donant voltes
Unes voltes que s'acceleren i no volen parar
Vull fer plans, no aquests no funcionen
Millor previsions, modificant-les amb cada pas
Passos que m'ensenyen les novetats que en tot moment vaig captant
Captacio, retenir... i temps... temps per captar, per retenir
Tinc el temps, uau! el temps que no tinc a casa meva

Temps per pensar
Temps per reflexionar
Temps per entendre
Temps per adonar-se
Temps per compartir
Temps per aprendre
Temps per
Temps per aprofitar i ser feliç
i per gaudir

I a mi em deien:

"Creu-me nena (per fer-ho mes dramatic), quan tornis tot i tothom seguira igual, no et preocupis"

I no, no em preocupo. I no, no m'ho crec
I m'agrada, m'agrada la diferencia en les coses

M
u
a
k
s

La corda

2009-03-02T17:14:00.003+08:00

Thailand i ara Malaysia, i no se ben be quan pero tinc intencio de tornar a Thailand per despres anar cap a Cambodja i seguir per Vietnam passant per Laos i perque no Myanmar, eh Vira?? I potser Xina, no Lucas??

No te n'andones i el mon es fa gran i alhora petit... puc arribar alla on vulgui, pero sempre sense fer plans. No works aixo de fer plans. Mai es compleixen perque el que importa es el present. Ho sabia abans d'embarcar-me en la meva aventurilla, pero ara ho corroboro. Qualsevol cosa pot fer canviar de plans i per segur, sempre es per millor.

De moment vaig saltant d'illa en illa, en busca de la tranquil.litat. Gaudint de la calor i de les grans piscines que la gent diu mar...

Mmmmm!!! Com m'agrada aquesta sensacio... viure la vida com em ve de gust... fer amics, bons amics, sisi, italian girl, jo vaig fent amics en el meu cami... Pero no, kaka, sempre arriba el moment en que has de decidir... em quedo a qui a viure o segueixo passejant-me pel mon?? De moment vaig optant per la segona... aixi que ahir al vespre vaig decidir despres de casi tres setmanes a Pulau Perhentian Kecil, que dema dire fins la propera a la meva gent que deixo aqui... Suhaimi i Ossu, i fins la propera als que seguim diferents camins... Mariluz and Collin. Bons moments compartints... jooo!!!

Agafo la corda i us lligo a tots, i us emporto amb mi de viatge... comenca a ser llarga, pero mai s'acaba... sempre s'allarga... Nice!!

Petons per tothom!!

OPC - Opportunity for Poor Children

2008-12-05T13:42:00.006+08:00

Be, com alguns ja sabreu de moment estic a Mae Hong Son. La veritat es que es un poble encantador, tranquil, amb pocs turistes i amb un llac fantastic. Porto aqui ben be, dues setmanes. I per que tant, us preguntareu, oi? Doncs sencill. Hi estic a gust. He trobat una italiana encantadora, la Sabrina, i ella juntament amb la Marrel i amb la Debbie (que ja va marxar) i ara amb la Melissa, son voluntaries de Travel to Teach, encara que elles no estan contentes amb la organitzacio, si que estan encantades amb la feina que fan.

Es tracta d'ensenyar angles en una escola a les afores de Mae Hong Son als nens tailandesos. La veritat es que la feina es genial, per la gent d'aqui es important parlar l'angles i que millor que els hi puguin ensenyar gent nativa o que te un elevat domini de l'angles, que no es el meu cas, de moment. Per tant, la meva funcio en aqui ha estat de fotografa (tot i les classes de fotografia que tenim pendent, eh Pedro!!!). M'he dedicat a prendre fotos de les classes amb els alumnes. Ara em toca la feina dura, fer una primera seleccio. Vaig fent, jejeje!!

Paral.lelament, les voluntaries en questio, tambe ho son en un orfenat, proper a Mae Hong Son, al OPC (Opportunity for Poor Children) on estan fent una feina excelent. En aquest orfenat hi ha 44 nens provinents de Myanmar (Birmania). Alguns son orfes i d'altres tenen familia pero no els hi poden brindar una educacio al seu pais. Pero, aqui a Tailandia, els nens son immigrants i estan de manera il.legal, per tant no disposen de l'ajuda de l'estat de Tailandia.

De moment l'orfenat te el que diriem els minims. Dues habitacions, una per les nenes i l'altra per els nens, una cuina amb el minim per cuinar i una sala coberta amb 3 taules on uns quants poden menjar, pero no tots, molts d'ells acaben fent l'apat a terra. No tenen ni llum, ni aigua corrent. Quan es fa fosc, se'n van a dormir. L'orfenat esta situat al costat d'un riu, en el qual els nens es banyen cada dia, agafen l'aigua que necessiten pel lavabo i per les necessitats varies. A l'orfanat hi viu un matrimoni el qual s'encarrega de cuidar la canalla i fer el manteniment de les instal.lacions.

Pero a tot aixo li hem de sumar les mancances que tenen mes directes i simples com son:

Pasta de dents, raspall de dents, sabó, xampú, tovalloles, diversos de peces de vestir (hivern i estiu), barrets, detergent per la roba, per desinfectar-la, contenidors per aliments (com son bols, plats i altres), diversos estris de cuina, piles (per que puguin escoltar musica), bateries de cotxe (per usar-la com a font d'energia), millorar la qualitat dels aliments (la carn no saben el que és, quan es festa mengen noodles perque els altres dies nomes i sempre mengen una mica d'arròs i verdures cultivades a prop de l'orfenat...), articles de papereria (coses per l'escola com motxilles, quaderns, llapis de colors, cera, tempera i pincells, àlbums per dibuixar, coixins, llençols, mantes, jocs de taula (que no requereixin coneixements de catala ni de castella, si un cas en angles), pilotes de futbol i voleibol, raquetes de tennis, llibres d'anglès (ficció i d'escola), entre d'altres coses i tot el que pugui necessitar un nen.

Pero, es clar, a tot aixo no deixen de ser nens, i quan els acompanyes en les seves estones lliures no paren de somriure i de jugar amb tot el que tenen al seu abast.

Les voluntaries que s'ho poden permetre els hi compren coses que necessiten. Aquest es el cas de la Debbie, que els hi ha comprat sabates i mitjons nous a tots els nens i les nenes, i va comprar un parell de radiocassettes per tal que els nens puguessin escoltar musica, cosa potser prescindible pero tambe important en l'educacio. La Diane, una de les primeres voluntaries de l'orfenat i els hi compra tot allo que pot. Va comprar una nevera, que tenen a una casa propera, a l'ofici on disposen d'electricitat. Quan l'economia els hi permeti, podran millorar l'alimentacio i conservar-la.

Les voluntaries que no s'ho poden permetre, el que donen es el seu temps i la ganes d'ajudar a aquests nens. Els caps de setmana fem excursio al parc del poble, a la piscina o alla on es pugui, sempre organitzant jocs i sempre que es pot amb els quals puguin aprendre. Ja casi son uns experts fent pulseres, jejeje!! I la comunicacio, no es un problema. Son nens. A mes, la Sabrina, ha creat un grup a traves del facebook, on s'ha posat en contacte amb els seus amics italians i estan organitzant tot d'events (des de rifes, samarretes, venta de menjar fins a concerts) en benefici del OPC. Us deixo l'enllac, per aquells que tingueu facebook http://www.facebook.com/p.php?i=514242995&k=XXA2YZU3V5YM5AEARFZ4XR&r(esta en italia i en poroces de traduccio a l'angles). En principi es aquest. Busqueu el grup "Opportunities for Poor Children", es un grup obert a tots. Si no ho trobeu, aviseu-me, que jo el facebook no el controlo gaire.

Tambe, aquests dies ha vingut un institus de Melbourne (Australia) amb 13 alumnes i 3 prifessors a fer treballs de millores a l'orfanat. En aquest cas s'han centrat en la creacio d'un parc de jocs infantils on els nens poden jugar amb els tipics columpios que tots hem jugat quan erem petits. I els nens tambe van gaudir ajudant a pintar i en tot allo que podien.
Estava previst que vinguessin altres voluntaris d'Estats Units pero amb les revolucions que hi ha hagut ultimament a Bangkok, de moment s'ha cancel.lat aquest voluntariat. En aquest cas, el que volien fer era la reconstruccio del pont que cada dia els nens i qualsevol que vulgui accedir a l'ofenat han de creuar. El pont actual, son unes quantes canyes de bambu, posades de qualsevol manera. Per atravessar els nens, encara, pero el problema el trobem quan es necessita atravessar amb el carro amb el menjar, per exemple. En aquest cas el carro el passen pel riu amb les complicacions que implica, i aixo ara que no es epoca de pluges.

Be. Suposo que podeu veure perque m'hi estic tants dies per aqui, no? La veritat es que m'encantaria poder-los ajudar mes del que faig ara... essent la fotografa... si algu te alguna idea?? Endavant!
Properament penjare fotos. Estic fent seleccio!!

Petons per tots!!!

Coses que s'aprenen fent trekkiong per les muntanyes Tailandeses. Part 2

2008-12-05T12:40:00.002+08:00

Com netejar la soja

PAS 1

Netejant la soja. Pas 1 from Estel.la Prado on Vimeo.
S'agafa la soja, un cop treta de la planta. Es col.loca en aquest instrument fet a base de bambu i es remena. Es fa la primera tria.

PAS 2

Netejant la soja. Pas 2 from Estel.la Prado on Vimeo.

Despres de fer les primeres tries, es torna a remenar l'aparell aquest per treure la terra de manera rapida i eficac. La veritat es que es perden ben pocs grans de sopja, per no dir cap.

PAS 3

Netejant la soja. Pas 3 from Estel.la Prado on Vimeo.
Ara toca fer la tria mes acurada. Anar remenant amb les mans i treure allo que no es extrictament soja. La senyora ja ho te per la ma.

PAS 4

Netejant la soja. Pas 4 from Estel.la Prado on Vimeo.
Un cop nomes tenim soja, buidem l'instrument tot guardant aquesta soja neta i repetim operacions.

Coses que s'aprenen fent trekking per les muntanyes Tailandeses. Part 1

2008-12-05T12:18:00.004+08:00

Com fer una tassa de bambu en quatre sencills passos

PAS 1

Tassa de bambu. Pas 1 from Estel.la Prado on Vimeo.
Agafem una canya de bambu, de les que encara estan fresques. Ganivet en ma, fem la mida que ens agrada.

PAS 2

Tassa de bambu. Pas 2 from Estel.la Prado on Vimeo.
Un cop tenim la mida de la tassa, pelem el bambu al nostre gust deixant un tira sense pelar.

PAS 3

Tassa de bambu. Pas 3 from Estel.la Prado on Vimeo.
Amb la tira que em deixat sense pelar, la pelem parcialment i fem un tall a uns dos dits de distancia de la part de dalt.

PAS 4

Tassa de bambu. Pas 4 from Estel.la Prado on Vimeo.
Ara que ja tenim el tall fet, agafem la tira que em mig pelat i amb una mica de forca, perque el bambu es dur, fem una maka nanseta. Si no ens agrada la retoquem.
Ja esta. Ja tenim una tassa de bambu!

Altres coses a fer amb el bambu:
Des de culleres per les tasses, un instrumment per bullir aigua per te, per exemple, fins a cases i instruments per treballar l'arros o la soja.

Doraemon

2008-12-04T17:08:00.004+08:00

Els que prou em coneixeu, sabeu el que m'agrada en Doraemon, oi?? Doncs aqui lo flipo!! Hi ha Doraemon per tot arreu...

Als iogurts per beure...

Vaig trobar els pastelitos del Doraemon

Pero despres de probar-lo... no em va agradar :(

I algu mes friki que jo amb el Doraemon!!!

Aviam si dema explico mes cosetes...He penjat uns videos, he de mirar com linkarlos cap a aqui...

Petons per tots!!!

Trekking al voltant de Mae Hong Son

2008-12-04T14:16:00.012+08:00

La Chan, la nostra guia, la Christine, una francesa que viu entre Marrakech i Franca i jo erem les components del trekking. Petit grup de noies. Molt agradable i sobretot recomanable.

Tot comenca a Mae Hong Son, des de Prince Guest House. Agafem el cotxe, uns 20 minuts o mitja hora, no ho tinc clar... Fem una petita parada per veure uns elefants.

Despres arribem a un poblat on la Chan compra algunes coses de menjar. Decidim no anar al poblat Karen (long neck) ja que no ens agrada la manera en que esta plantejada la cosa, anar a visitar un poblat com si fos una especie de circ (a mes haviem de pagar apart...). Doncs decidit aixo, ens posem a caminar. La Chan, ni corta ni perezosa, decideix que perque seguir el cami si es pot fer tot directe, aixi que res, anem muntanya amunt, per lo directe. A mi la veritat es que m'agrada, com diu la Chan, per que fer el cami que puja, baixa i despres torna a pujar si podem nomes pujar?

Pel cami ens aturem per treballar una mica el bambu i fer 3 lindes tasses amb les seves pertinents culleres i un bullidor per fer te. Recursos interessants d'aprendre per sobreviure a la selva.

Instrument per fer te

Les tasses, amb les culleres i el ganivet, eina basica a la selva.

En l'ascencio trobem papallones, aranyes de potes llargues, llaguissimes, formigues, palmeres, moltes palmeres, flors, lianes, arbres enormes, i ok, tambe vam trobar mosquits, millor dit, ells em trobaven a mi... Pero, que hi farem... mes que posar Relec, que si, funciona.

Un bufalo...

Maka, eh!

Pero tambe vam trobar......silenci

Be, no exactament silenci. Pero si silenci de la civilitzacio. Nomes sentiem els sorolls del bosc, de la selva. Se sentien ocells de tota mena... prop de les aranyes (les de potes llarguissimes), eren tantes, que se sentien com es bellugaven. Vamos, inolbidable.

Les aranyes, hi havia moltes

Despres de la pujada directa, arribem a dalt de tot de la muntanya, on la Chan prepara un super dinar acompanyat de te.

Dalt de la muntanya

El dinar

Escalfant el te

Despres, les tres fem la migdiada com cal. La Chan em fa un barret amb una fulla gegant i comencem a baixar muntanya avall, ara si que per caminet, mes o menys digne i quan no ho era prou, cap problema, la Chan treia el seu ganivet i zas, zas, ja hi havia cami.

Jo i el meu super barret ecologic 100%

Jo xinu, xano

Finalment, ja una mica fosc, arribem a una casa en mig del no res, envoltada de camps d'arros on viuen una parella. Un burma i una thai. Ella bastant mes jove que ell. Alla passem la nit. I jo, amb el meu super estomac, men vaig a dormir amb la panxa no massa be i amb una mica de febre. Pero al mati ja estava curada.

La dona
L'home

Al mati seguent, soc conscient d'on soc. Realment, al mig del no res.

Caseta en mig de la selva, al costat dels camps d'arros

Al cap d'una estona comenca a arribar gent, gent que ve a treballar l'arros. I acabo treballant una estoneta amb ells. Ole!! Ja puc dir que he tret arros jo tambe!! Jo ben conteta i els treballadors, tambe, ells anaven reient!! Clar que quan el sol va comencar a apretar i va fer caloreta, vaig deixar la meva feina. :)

Gent, veins, treballant l'arros

Les dones fent fusta per fer foc per cuinar

Pos res, despres d'estar el mati per alla, vam marxar les 3 exploradores. Fent un suau cami, tot s'ha de dir, pero que despres de la meva nit un xic malalta, ja estava be. Pel cami ens vam creuar amb una gent que treballava la soja. Interessant de veure, tambe.

Soja, i la dona que la treballa

Jo dins un arbre gegant!!!

I res. Creuem un riu amb canoa, d'aquelles fetes amb un tronc...

i poc despres arribem a un poblat, on el marit de la Chan ens va venir a buscar en cotxe i ens va deixar a la Guesthouse.
Se fini de trekking!

Aventurilla

2008-11-20T21:56:00.000+08:00

Primera nit que sento que el viatge esta essent el que volia. Buf! Amazing! Ara estic a la meva cabanyeta, mig en boles, sota la mosquitera. Escoltant animals: grills, gossos i d'altres que no se ben be si son ocells, insectes o que exactament. Ok, soc realista, tambe escolto els veins, pero no tota l'estona, en canvi els animals si.

Tinc gana. No he sopat. Se m'ha fet tard despres de l'internet fent una birra amb la Judith i xerrannt amb unes suisses, una d'elles ha estat sis setmanes en un orfelinat de prop de Bangkok. Interessant.

Encara mes interessant perque avui, a l'autobus de pujar de Chiang Mai a Pai he, ens hem conegut l'Anna, una gracienca i jo. Primer contacte en catala.

- M'aguantes aixo? Ai!

Doncs a finals de novembre se'n va cap a l'orfelinat de Phnom Phen (tambe sento galls... quina hora deu ser?) on en Toni i l'Angel desenvolupen el seu projecte. Jo segurament hi sere a finals de gener.

Les coses passen perque han de passar.

Una setmana despres de deixar Barcelona. Una setmana despres de la full moon. A una setmana d'haver iniciat la meva aventurilla.

La lluna es veu diferent!

Mil

2008-11-16T02:26:00.002+08:00

Mil gracies a tots els que m’heu ajudat en la meva aventurilla.
Mil gracies als que m’heu aportat la vostra experiencia aqui o en altres viatges i que m’heu donat els vostres consells i m’heu transmes calma i tranquil.litat.
Mil gracies als que heu estat al meu costat i en tot moment m’heu donat el vostre suport i la vostra ajuda.
Mil gracies a tots els que vau poder venir al comiat per donar-me la oportunitat de besar-vos i abracar-vos abans que marxes.
Mil gracies a tots els que no vau poder venir al comiat pero si que volieu.
Mil gracies als missatgitus d'anims que jo no vaig ni poder contestar de lo enfeinada que estava.
Mil gracies a les ultimes trucades abans d'agafar el vol.

Us estimu mil a tots!!!

Pensaments perduts pels sud est asiatic.... o soc jo la perduda?

2008-11-16T02:06:00.006+08:00

Soc una motxilera. Tot el temps anterior pensant que estaria aqui ha quedat enrera. Els vols han quedat enrere.

Tot enrere.

Ara ja hi soc.

La il.lusio

La que tenia pero mes viva.

El respecte

Mes petit.

L'enyoranca

Dels records.

La felicitat

Es ben present, sempre esta amb mi, la veritat.

La tristesa

D'aquells que heu quedat enrera, ja tornareu. Ja tornarem. Perque quan penses que arriba el moment de tornar a creuar els nostres camins, resulta que cadascu tira pel seu cami i no ens trobem... pero ja hi haura el dia, segur. Tampoc aquest era el moment.

La por

Mai por! Ara ho he apres.

Agraida

Mil!

Ganes

De que l'aventurilla sigui enooorme!!!

Sempre endavant!

Three days later

2008-11-16T01:37:00.005+08:00

Bangkok. La meva primera parada. Per mi esta essent increible. La meva aventurilla tot just acaba de comensar (sorry, no hi ha c trencada... ni accents... i’m sorry Clea, a mi tambe em fa mal…). De moment no m’he mogut d’aqui pero, atencio Mike, el dilluns me’n vaig cap a Chiang Mai.

De moment esta complint les expectatives. Today, m’he llevat prou d’hora. He fet canvi d’habita (de 200 baths a 120 baths, osease, de 4e a 2e i una mica mes, no esta mal el canvi, eh!!). Despres (jooo, com hem costa aixo de que no hi hagi accents, ok, ho superare...) he anat a esmorzar i he conegut la Judith, una alemana que li queden 3 setmanetes per aquestes terres i entre dema i dilluns volia anar cap al nord i ves per on, jo que ni idea d’on aniria despres de Bangkok, he decidit anar cap alla, amb ella. Per tant, el dilluns, segurament at the morning, ens embarquem en un tren en 3a classe durant unes 12 hores, i supos que una mica mes perque la Renfe no sembla que sigui la unica a arribar tard. Pero amb ganes...

Be, today, after to breakfast, i go to the Chatuchak Weekend Market, a big market weekend. He anat caminant una estona, m’he trobat en que avui es el dia en que va morir la germana del rei (mes o menys) i tothom anava de negre (esta clar que jo no, oi??) i un gran carrer estava tot tallat... i hi hagut el moment en que passaven un cotxes (pel gran carrer tallat) i un militar em deia per lo vagini: stop walking, stop walking and i stop walking. La veritat es que la gent s’ho pren molt en serio. Tota la ciutat estava tallada i hi havia tot de commemoracions. Mooolta gent de negre, en silenci i quiets en passar els cotxes... Ha estat prou be!! Un cop han passat el cotxes i la gent a tornat a caminar jo tambe i m’he endinsat per un Bangkok desconegut pero agradable. Ok, he d’admetre que la pol.lucio i la calor no ajuden gaire, pero a mi m’agrada. La gent somriu, t’ajuda, et miren, els mires... es encantador. Despres d’una bona estona patejant i fent fotos he agafat l’sky train. Molt modern, molt rapid... molt d’aqui. Ve a ser un metro pels aires. Finalment he arribat al Chatuchak Weekend Market. Realment big!!!

Molta gent, moltes coses a vendre i jo. Jo que he anat fent voltes, que amb la meva super orientacio he fet alguna doble, pero sempre interessant... i res, he ampliat una mica la motxilla... ara si que semblare una autentica hippie Juanjo!!! I jooo, hi havia tantes coses per comprar per tothom... pero encara no era the moment.

De tornada he anat en sky train i com que els barcos ja estaven tancats (oooh!), he anat a un comercial shopping a comprar-me cosetes per les cameres. Despres sky train, metro i tuk tuk. Dutxa rapida i a fer una birrilla amb la Judith, practicar el meu angles i planejar l’anada cap a Chiang Mian. Sopar in the street, un pancake de banana and chocolat i cap a l’internet.

Realment is amazing for me!!! Today em movia pel barri de motxillers com qui es mou per Gracia... (mai sera el mateix... la meva estimada Gracia). Dema em colare a la piscina de l’hotel (la del mapa, si Toni) que justament es la piscina de l’hotel de la Judith, fare rulillo per Bangkok i un ultim massagitu de comiat. Encara que bastant segur que tornare a la city... el que no se quan. I la veritat es que ja m’agrada aixo de no saber gaire el que fare.

Soc lliure!!! Soc felic!!!

Kob Kuh kaaaa!!!

Swasdeen!!!

Diumenge, Dilluns, Dimarts

2008-11-09T10:29:00.002+08:00

i Dimecres volo

Tan sols jo

2008-11-09T01:43:00.000+08:00

Bitllet

D'anada.

Destinació

Sud-est asiàtic

Primera parada

Bangkok

Dia clau

13 de novembre de 2008

Companyia

Tota per conèixer i jo.

Buf!

Il·lusió

Des de fa molt.

Respecte

Des del primer dia que em vaig proposar l'aventurilla.

Enyorança

Cada cop que penso que no us tindré al meu costat.

Felicitat

Sempre.

Tristesa

De saber que hi ha gent que fa molt que no veig i que trigaré a tornar a veure.

Por

Fins que agafi l'avió.

Agraïda

Molt agraïda! A tota la meva gent, per tot.

Ganes

De viure la vida
De conèixer-me
De conèixer gent
De conèixer món
D'aprofitar la vida!

De gaudir de la vida!

ha tornat la necessitaT

2008-08-11T09:48:00.008+08:00

01/04/08

08:55

llibertaT

que linda aquesta platja... que linda llibertaT...
que linda felicitaT
felicitaT

Esa xente repartida per tot arreu!!

Vaia viatjitus... cadascú amb la seva història!!! Que genial!!

Europa, Àfrica, Amèrica (N), Àsia, Oceania, Amèrica (S)... tots una mica repartits pel món... visca la bola!!!

Aprofiteu!! Sigueu feliços... i cuideu-vos!!

Ens veiem per aquí... per allà!

M'encanten els encontronazos fortuitos...!

Petonassos per TOTS!!!
Ah! Felicitats!!

Aquesta nit i de moment, escoltant: Kings of convenience, Mirah, Keren Ann, Feist

Yujuuu!

2008-05-27T08:56:00.005+08:00

Dia d'avui ben profitós...
Després del curs, que avui he arribat abans que la majoria dels companys de classe (gràcies Renfe), he dinat tot veient Lost amb en Felix i m'he plantejat la tarda. I al final del dia m'he adonat que he fet tot el que m'havia proposat, fins i tot he canviat el frens de la bici!!!

Per acabar d'arrodonir el dia, aquí estic...

...aprofitant la nit...

Me n'adono que hi ha un pont

2008-04-30T07:44:00.004+08:00

Torno a seure cada dia rere una taula.
Davant un professor.
Aquest cop de bon matí.
Feia anys que no ho feia.
Ho noto.
Pels matins em sobo!!
I el curs es només pels matins, jeje!!

He passat de tenir una llibertat bastant ample a tenir una rutina diaria.
Per diaria em refereixo a tots els dies.
L'accepto.
És per una bona causa.
Cada dia té el seu trosset de llibertat.
Imprescindible.
Ara aprofito més els dies.
A conseqüència aprofito menys les nits.
Etapes.
Dins etapes.

Vida

Impaciència convertida

2008-04-26T06:55:00.002+08:00

A vegades ens comportem com no ens agrada comportar-nos i també a vegades té conseqüències que no ens agraden. Serà pel moment que estic visquen, per la il·lusió que hi fico a les coses o per les coses que em queden per descobrir, però el fet és que he patit de comportar-me de la manera que no sóc...

M'he adonat, ho he acceptat i ho he canviat. De totes maneres, crec que ha mancat la comunicació. De moment no s'ha "arreglat" res però tampoc va a pitjor... Ja em va bé. He de deixar que les coses passin com han de passar. Com faig sempre.

Doncs res, amb ganes de poder compartir estones amb vosaltres, que crec que valeu la pena.

Un petó a les persones en qüestió!!

La vida en sí es un secreto

2008-04-11T10:24:00.003+08:00

- va dir l'Antonio tot marxant en plena nit després de desvetllar-nos la resposta a un detall en què m'havia fixat aquell mateix matí i en el que ara em fixaré d'ara en endavant cada cop que passi per la meva plaça.

Gràcies Antonio per fer-me sentir una mica més del barri!

Tranquil, és un secret, com la vida... no ho direm a ningú...

Que tinguis sort!

Una gracienca... cada dia una mica més...

Bon temps, perfecte

2008-04-09T02:15:00.003+08:00

Pos si, a fet bon temps en el dia d'avui...
I si, molt bones intencions he tingut... però res, al final no he sortit de casa... he estat parlant pel messenger amb un amic, pel gmail, intentant fer un video, visita inesperada d'un viatger que ha tornat per uns pocs dies... i res, ara aviam si pujo a la biblio a tornar unes pelis que fa dies que les hauria d'haver tornat, això si que ho faig... jejeje!!!

Alé, me'n vaig amb el meu mp3 nou i per canviar...

Bon temps

2008-04-08T20:47:00.003+08:00

Avui ha siguit el primer dia que he tornat a posar-me les avarques!!! Això és senyal que arriba el bon temps!!! Yuju!!! Aviam, sóc sincera, me les he posat per baixar al super a comprar dues coses i tornar, però ja és el fet!!!

Doncs res, amb aquests bon dia que fa, després de dinar, aniré a fer un rulillo amb la bici... per la platja, aviam fins on arribo avui... avui m'emporto la crema per això!!! I el Diabolo, i el llibre i tot un kit... jejeje!! Visca la caixa de la bici que ho carrega tot!! Jejeje!!

Doncs res, un dia més sense canviar el mp3... és que Diagonal Mar és lluny de Gràcia!!! Potser tornant... I es que per la platgeta no anirà malamente la musiqueta... és un vicio això d'anar amb la música pel carrer... ara m'encanta fer voltes per gràcia amb la meva música, esvaint-me del món que m'envolta... és un luxe!!

Doncs res, que sapigueu que fa uns dies vaig intentar penjar un video però no sé ben bé perquè però no vaig poder... ja ho tornaré a intentar...

Sin más, un petonàs per a tots!!! I disfruteu la vida!!!

Sarsalé

2008-03-29T21:41:00.014+08:00

Això és una petita mostra dels Sarsalé en un concert que van fer el diumenge 23 de març al bar 23, al costat de la Rambla del Raval, al c/ Robadors, como no, 23. (Aix, quants 23, jejje!). Un cop al mes, més o menys, fan el concertillo aquí. Si us interessa veure'ls bé, s'ha d'anar una horeta abans que comenci el concert per poder agafar bon lloc pq la sala del concert del bar s'omple ràpid.

El saxofonista (encara que no es vegi gaire) és en Xavi, un company de curro meu, que d'això conec el grup. Pq últimament els concerts als que vaig és pq tinc algun conegut, jejje!! Pos eso, jo us els recomano... Visca els Sarsalé i visca el saxo!!

En breu pujaré més videos d'altres concerts als que he anat... o que em fet improvitzats...

Petonasssos per a tothom, estigueu on estigueu!!!

Cuideu-vos!!!

00:00

2008-03-29T07:01:00.002+08:00

Just ara comença un nou dia. Dissabte. 29 de març de 2008.

Felicitats Clea!!!

No he sopat, a falta de gana i m'he fumat un peta d'herba... Estic feliç... Em sento molt el meu jo.

Ara em trobo a la meva habitació, escoltant musiqueta des de lastfm, endreçant l'habitació com a teràpia, com diu la Kiti, i la veritat és que va molt bé però tot i això ara mateix voldria estar en un altre lloc.
Endreço tb els meus pensaments i sentiments. Estic sent sincera i això és el que m'agrada. Les coses clares. Així evitem problemes, mal entesos i altres innecessaris.
Temps. Històries varies. Reflexions. Etapes. Respostes a preguntes que em fan reflexionar. Moment ideal per tenir les coses clares, i sí, les tinc.

Tinc gana. Mmm... tinc unes Oreo... :)

Surto a fer un vol per gràcia... m'agrada la nit...

Coincidències

2008-03-25T08:23:00.004+08:00

- Brutal!!!

- Bonissim!!!

(21-03-08)

Cascos

2008-03-19T20:26:00.003+08:00

M'acabo d'apuntar a un web molt interessant, Bloguzz. És per a la gent que té blogs i l'interessa provar aquestes noves coses que és couen pel món, o simplement coses que ja coneixem però que no hem provat mai...

A mi m'ha interessat especialment la promo d'uns cascos que pel que m'ha semblat veure són, o si més no s'aproximen molt, a uns cascos que s'ha comprat com a capritx (perdoneu, ara no sé com es diu en català, és així?...) un amic meu. Diga-li capritx, diga-li necessitat pq escoltar música a través d'aquests auriculars és com.... com estar en una sala amb una sonoritat increïble i envoltada de tots els músics amb els seus instruments i les seves veus... Simplement te'n vas a un altre món...

Ara estic escoltant Mad World de Gary Jules... (la gallina de pell)

                         All around me are familiar faces
worn out places
worn out faces
bright and early for the daily races
going no where
going no where
their tears are filling up their glasses
no expression
no expression
hide my head i wanna drown my sorrow
no tomorrow
no tomorrow
and i find i kind of funny
i find it kind of sad
the dreams in which i'm dying are the best i've ever had
i find it hard to tell you
i find it hard to take
when people run in circles its a very very
mad world
mad world
children waiting for the day they feel good
happy birthday
happy birthday
and i feel the way that every child should
sit and listen
sit and listen
went to school and i was very nervous
no one knew me
no one knew me
hello teacher tell me what's my lesson
look right through me
look right through me
and i find i kind of funny
i find it kind of sad
the dreams in which i'm dying are the best i've ever had
i find it hard to tell you
i find it hard to take
when people run in circles its a very very
mad world
mad world
enlarging your world
mad world

La veritat és que amb aquests cascos pel carrer el meu amic és una mica freaky però que collons, jo tb vull ser freaky amb aquests cascos a les orelles (ho reconec, sóc freaky en moltes altres coses, però m'encanta!) i estar en un altre món, amb la música, amb Gary Jules, Hanne Hukkelberg, Blai Vidal (Increible, tinc un post pendent), Camille, StandStill, Ojos de Brujo i un no acabar més. Per cert, ja fa dies que em ronda pel cap la intenció de comprar-me un mp3, alguna recomanació? 


Un, no, millor uns quants petonassos per a la gent que acabi passant per aquí... Cuideu-vos molt i sigueu feliços!!


Fins la propera!

Teecito Verd

2008-03-17T12:47:00.004+08:00

(cascos)

escoltant primer Radiohead, ara Modest Mouse...

amb mel granja san francisco, con dosificador pràctic...

unes galetes disgestive, de Fontaneda amb xocolata amb llet...

ara Blur...

avui m'havia aixecat amb el ànims una mica baixos... la nit d'ahir no em va estar fina del tot...

Beck...

De lujo aquesta nit...

wapu!!!

...

Interpol... porret... coco girant, fent voltes...

demà començo a fer els porros amb tabac de liar... mmm... sí, és dilluns...

perdo la boquilla igual que perdo les eines i els cargols...

Arcade Fire i ara Muse...

Coldplay

vull saber anglès ja!...

merci pel soparillo improvitzat que ha estat canela... niquelao...

el teecito ja s'acaba, em queden les galetes, el porret i alguna ampolleta d'aigua que sempre tinc per aquí a dalt...

... aix... mmm...

The Verve...

muito obrigada per les vostres ganes incansables de viure i fer-nos viure la música...

Spoon... Somenthing to look forward to...

gràcies pels vinillos en aquestes... tan copes... jejeje!

Blonde Redhead...

The Flaming Lips...

U2...

Mogwai

.......

65daysofstatic

ja és fa de dia... genial... he aprofitat tota la nit... sóc nocturna i m'encanta acabar literalment la nit...

qui pogués ser ocell a aquestes hores de la matinada, volant per una ciutat tot just despertant-se... vermellosa...

mirades.... breus....

somric

The Cure... Mono...

Nanit

Per què és estrany? Complicat?

2008-03-15T10:37:00.005+08:00

Jo sé el que penso.
Jo sé el que vull
Jo sé el que no vull.

Cadascú té la seva vida, està clar. A vegades costa coincidir per compartir-la una estona

2008-03-15T10:09:00.008+08:00

Divendres nit.

Una nit... diferent.

...la gent treballant, cansada, estudiant, liats en altres coses, desapareguts de la civilització, gent que havia de tornar avui i torna demà (o això diu avui i això va dir ahir...), gent que directament no contesta, i gent a la que a vegades no m'atreveixo a trucar...

Tot plegat a fet que aquesta nit fos... millor dit, no ha set realment el que jo volia... simplement m'he deixat endur per la inèrcia i he descobert que no m'agrada... ara només hem cal recordar-ho cada cop que aquesta força m'arrossegui...

Vull viure el moment com m'agrada, fer les coses que em vinguin de gust... com a mínim fins al punt on em sigui possible.

Moments. De tot tipus en són necessaris, no?

A quina hora has vist avui la lluna?

2008-03-15T03:10:00.004+08:00

12:30h - Obro els ulls, és tard, avui no deu haver sol, no m'han trucat del xiri. Baixo del llit, obro les portes de l'habitació i uoo!! Fa un dia esplèndid!!

Dutxa ràpida. Ja comença a arribar el sol a la terrasseta.

Faig un parell de sucs, un pel François que s'acaba de llevar i una altre per mi. Pa de motlle multicereals, mantega i mermelada i cap a la terrasseta no sense abans ficar una mica de músiqueta.

Quin luxe!!

Aviat ja he de penjar l'hamaca... luxe multiplicat!!

Vaig a fer barri. Truco a la meva germana. Surt del mercat i va cap a la Virre. Perfecte. Ella agafa taula i quan jo arribi ja no he d'esperar-me, jejeje! Gràcies màxima!

Solet, una mica de portugués, una mica de català nivell D, una mica de xafardeig, una victoria per part meva (algo de Rod Wailer si que tenia, eh!), unes olivilles... vamos, fer barri. Genial!

16:45h - Veig la lluna!! I vosaltres?

No m'he pogut resistir. Aquesta casa... que trobo que té encant... i la lluna... amb el sol... bua! I això al costat de casa meu! Doncs no m'he pogut resistir i he tret de la bossa la meva gran companya i aquí està un petit reflex del dia d'avui i part de la nit...

...mirar enlaire et fa descobrir un dia diferent, una ciutat diferent...et fa mirar la vida amb altres aires...

17:30h - Després de carregar-me de verdures al super, em disposo, a fer-me unes hamburgueses amb verduretes, recepta de ma germana.

18h - Recuperant els meus horaris començo a dinar, tot veient uns capítols de Friends... teecito, porret i disfrutar de la caseta que ja l'anyorava...

I la nit... ja es veurà...

Friends

2008-03-12T08:22:00.002+08:00

Qui mínimament em conegui sabrà la meva addicció a Friends!! Doncs encara que sembli increïble, no he vist l'últim capítol!!! Sí,sí com ho sentiu, per una cosa i altra no ho he fet... i avui el Felix s'ho ha currat i l'ha llogat per mi!! I arribo de currar i pam... el dvd!!
No m'atreveixo a donar-li al play... quins nervis... i quina... no sé com explicar-ho... és admetre que hi ha un final... potser per aquesta sensació és per la que encara no m'havia atrevit a veure l'últim... però vinga, tb en tinc ganes... i ja fa prou que ho necessito...

Són la 1 i 33 d'un dimecres a la matinada, i si, em disposo a veure l'últim capítol (que de fet en són dos, yujuuuu!!!) amb un pol·liol menta, un porret i al final en companyia, un col·leguilla que tot just haurà vist 2 capítols m'acompanyarà en aquest moment tant... jejeje!!!
Ja explicaré... o no!!

Petonarros per tots!! Cuideu-vos i sigueu feliços!!
Mua, muak!!

Bona nit a tots!!

Hasta el infinito y más allá

2008-02-21T11:01:00.003+08:00

Sento que estic viva i que visc feliç. M'agrada. Tenc sentiments, estranyament controlats. Estan aquí, guardats. Molt aprop però prou ben col·locats, ara he tingut un temps per col·locar-los. Tenen el seu lloc en mi. Mentre no els deixo sortir (gaire), vaig vivint la vida al moment, tal i com em ve de gust. Ara és el MEU moment. Com diu el Mike: contradiccions. Somric. Supos que no és pot tenir tot alhora. Pas a pas tot es veu millor, observant, descobrint, captant, aprenent, entenent, deixant, callant, xerrant, coneixent, preparant-nos, confiant, esperant, donant... i alhora aprofitant tot el que se'ns ofereix en els possibles camins de la vida, encreuant-se contínuament amb camins ja coneguts i camins per conèixer.

Encara em queda un llarg camí... i hi ha coses que més val guardar ara per no perdre després.

Nanit

Somiar

2008-02-04T21:32:00.000+08:00

Aix!!! Què fàcil i boniques són les coses en els somnis. I que bé quan al despertar els recordo i encara tinc la sensació com si allò que he somiat passes de veritat...

Potser algun dia...

Lluita constant

2008-02-02T01:21:00.000+08:00

Me n'adono que encara he d'aprendre moltes coses. Visc i vivim en una societat que és dura i competitiva on la llei del més fort està al dia al dia i demana una lluita constant per sobreviure i arribar a aconseguir allò en el que nosaltres creiem. La vida, la humanitat, el món són complicats i nosaltres formen part d'aquest gran conjunt. Anem recorrent camí, està clar, però a vegades fa pujada i és aleshores quan part d'allò que em plantejo sobre mi mateixa crea dubtes. Està bé, em vaig coneixent però també és difícil, és dur. Reflexiono sobre mi mateixa. No és que doni consells a algun amic i que ell decideixi, no. Sóc jo. Jo per jo.

Dia ennuvolat.

C'est la vie

2008-01-28T10:59:00.000+08:00

Pis compartit, amistat, llibertat, compartir, felicitat, molt temps, pocs calers, molta energia, ganes d'aprendre (molt!), ganes de viure experiències varies, noves, ganes de conèixer llocs i gent diverses, la meva caixeta, voluntat (a vegades no tanta com em caldria, però aquí està), pensar molt i per tant reflexionar també molt.

M'estic descobrint. D'un quant temps ençà m'han canviat coses. No tant per fora com per dins. Necessito viure els moments que estic visquen ara, tal com li vaig dir un dia a una persona molt important per mi. Sé que li ha sigut dur i li agraeixo la total comprensió que ha tingut amb mi. De veritat, MOLTES GRÀCIES! I com li vaig dir també aquell dia, no sé on em portarà tot això però se que val la pena.

Visc el dia a dia. No m'agrada fer plans a molts dies vista. Necessito viure el moment sense lligams ni tan sols de petits compromisos. I de moment m'està resultant molt interessant...

M'agraden aquells dies quan surto de casa a mig matí amb intenció de tornar a casa per dinar i finalment no torno fins que el nou dia ja es comença a despertar. M'agrada quan no tinc temps ni de dormir, a pesar de no treballar ni estudiar. M'agrada quan vull fer coses més interessants que dormir. Simplement em deixo portar pels moments. Vaig aprenent de les experiències en les que em vaig ficant, en les que em vaig trobant.
És bonic, interessant i complicat això d'anar aprenent amb les experiències. Inevitablement, la cago. En més o menys grau en algun moment m'equivoco. M'equivoco amb les meves paraules, amb les meves respostes, amb els meus actes. No vull dir que això sigui dolent, De todo se aprende en esta vida (com deia la meva mare), però si que fa algunes coses més complicades.
La clau és anar trobant un equilibri a tot, no? Pensar... analitzar, escoltar, parlar. No esperar gaire dels altres, si no acabes pensant que t'han decebut i ells no tenen la culpa. Deduir, és necessari, però amb mesura. Preguntar, sempre que vulguis escoltar la resposta. Parlar, amb sinceritat, sense pors, però sí amb límits. Segur que no estem molt lluny l'un de l'altre. Sempre hi ha temps.

El que és ben segur és que sempre em restarà el record de les que van ser primeres experiències i TOT el que comporten.

Va de llibres

2008-01-23T21:25:00.000+08:00

- Jo crec que no hi ha res que passi per casualitat, saps? En el fons, les coses tenen el seu pla secret, encara que nosaltres no l'entenguem. (...) Tot forma part d'alguna cosa que no podem entendre, però que ens posseeix.

L'Ombra del Vent, de Carlos Ruiz Zafón

Totalment d'acord.

I a més a més, educar un gos!

2008-01-22T02:34:00.000+08:00

El temps passa. Tots ho sabem. Tots ho veiem que cada cop passa més ràpid. No te n'adones i pam, ja fa més de 12 que ens coneixem! Bua!! Quantes històries!! Quants riures, emocions, dinars, nits dormint, nits bevent, nits fumant, simplement nits, dies, viatges, aventures, alegries, tristeses, descobriments, badalls... en fi... compartir, créixer, recórrer les nostres vides, conèixer-nos...

Gran màgia això de poder-nos conèixer. A nosaltres mateixos i als altres. I no només parlo de conèixer gent nova, sinó també a la gent que ja coneixem i que podem conèixer més i millor.

El primer dia que es coneix a una persona sempre és casualitat. Hem estat en el mateix lloc i al mateix moment i per diferents raons hem compartit temps. Potser perquè tenim algun conegut en comú, o per feina, o per necessitats, o per aficions... per qualsevol cosa. A partir d'allà s'obre una possibilitat d'establir una relació entre nosaltres. Ens hem conegut. Perfecte. Ja tenim un que. Decidirem, inconscientment, quin tipus de relació volem tenir, si és el cas que en volem tenir, clar. Potser només serà una relació de companys de feina o de classe. En tal cas, ens deixarem conèixer una part petita de nosaltres, o més ben dit, un nosaltres. Està clar que no actuem igual amb tothom i per tant mostrem un nosaltres que forma part d'un tot que té diferents nivells. Nivells que van lligats al tipus de relació que tenim entre nosaltres i la persona en qüestió.

M'agrada adonar-me quan ma germana no m'escolta. No m'importa. Sé que ho fa sense voler, és la seva manera de ser. I m'agrada. Em recorda que la conec (i ja fa un tou d'anys!!), que me la estimo i que m'agrada que sigui ella la meva germana. D'uns anys en aquí hem aconseguit tenir una relació molt bona. Una relació més que d'amigues. Ens hem conegut i ens estem coneixent. Hem passat temps juntes i els seguirem passant. Que el temps passa ràpid i que millor que poder-lo compartir amb els qui coneixem i estimem.

No m'agrada quan, per circumstàncies de la vida, s'ha de passar temps sense poder seguir compartint aquest temps. És temps que no ens hem pogut conèixer. I en aquest temps, quan penses en aquella persona que un dia va ser tan important per tu i ara no és gairebé res, penses en qui deu ser ara. T'emportes decepcions, decepcions sense confirmar. Et fan ràbia les maleïdes circumstàncies. Només esperes el temps en que ja no hi siguin. I suposo que a vegades no arriba mai però en d'altres arriba una nit en que hi ha una sorpresa i les circumstàncies maleïdes ja no hi son. No hi ha barreres. Perfecte. Ara toca recuperar una mica el temps perdut, no?

Què és de la teva vida???

....

...tota una nit xerrant

... fins la sortida del sol i una mica més

M'he adonat que no m'ha decepcionat... que segueix sent el mateix de sempre encara que amb una vida, com dic jo, d'adult.

Ens adonem que tenim molts coneguts. Cada persona ens coneix i nosaltres els coneixem. Però no deixem que ens coneguin tots per igual. Necessitem sentir-nos lliures per poder mostrar el nostre jo als altres. Lliures amb nosaltres mateixos i amb ells.

Amb certs amics, no sóc lliure. Hi ha vegades que tinc ganes d'intentar que em coneguin més i poder-los conèixer més a ells també, però per circumstàncies de la vida no m'atreveixo a fer-ho. Sé que no pot ser bo. Per tant segueixo amb la relació al nivell al que està i sé que hi haurà coses que no podré compartir amb ells. Simplement aquella primera casualitat que va fer que un dia ens coneguessin, ara ens limita. Llàstima.

En altres ocasions aquella primera coincidència casual ens dóna la màxima llibertat. I la relació que creem és lliure d'arribar a qualsevol nivell. No hi ha quelcom qui hi posi límits, obstacles. Només nosaltres i el temps decidiran fins on arribem.

El que pensàvem que podria havia estat...

2007-12-30T00:02:00.001+08:00

Quants de nosaltres, quan erem xiquis, no pensavem que als anys 2000, 2010... els cotxes volarien?? era clar, no?? Hi havia un gran canvi de segle... I ja estem casi al 2008 i no sembla que els cotxes hagin de començar a volar, oi?

A "Back to the Future II" (gran triologia, per cert) ens mostren el futur que tots ens hem imaginat algun cop. Les imatges del futur són increïbles. Els cotxes volen, al bar no hi ha cambrers... són màquines, intel·ligents, això si, et donen conversa i tot... hi ha hol·logrames pel carrer, monopatins voladors... i tot un seguit de coses que realment dibuixen clarament un futur, però un futur que no crec que mai sigui així. Hi ha massa coses en aquesta vida per a canviar-ne d'altres. Si una cosa ja funciona bé, i sobretot, genera riquesa pels de dalt, perfecte, tot va bé. És trist però la cosa és així...

No estic dient que hagem de fer que els cotxes volin, però si que hem de tenir molta cura amb el nostre planeta i no crec que sigui tant difícil. De fet, estic convençuda que s'han trobat moltes solucions per millorar el nostre futur, i el dels qui vindran, però per a certa gent no els hi és rentable i són gent tant asquerosament poderosa que no permeten que evolucionem cuidant el nostre entorn.

La veritat és que és millor no pensar en aquestes coses, perquè des de la petitesa de l'individu no aconseguirem res. Vivim en aquesta societat i admetem moltes coses... o més que admetre, el que fem és tancar el ulls vers tot això... i continuar lluitant per les nostres vides que també és feina difícil, oi?

Espaghetis a les 5 de la matinada

2007-12-24T12:01:00.000+08:00

La millor manera de començar aquest blog és donant les gràcies. Gràcies a tots els que heu passat per la meva vida, regalant-me les nostres experiències que m'han portat a estar en aquest moment de la meva vida. Gràcies als bons moments però també als mals moments, que de tot s'aprèn i tot és necessari.

Sos del Rey Católico. Vivint el moment...

És ideal poder deixar-se portar per les situacions i fer el que realment et ve de gust  sense tenir en compte res, ni el temps. Viure el moment. Escollir fer o deixar de  fer, així de simple però alhora tant complicat.  

De tant en tant, apreciades vegades, succeeixen coses que fan que la vida es torni interessant... 

Puntazos... Momentazos Frikis, punkys. 

Tenen una duració limitada, però no determinada. Nosaltres decidim quan s'acaba i tornem a la realitat. Sempre espero el dia en que pugui convertir la realitat en realitat.